28.07.07

UNA EXCURSIÓ GRATIFICANT

Publicat a General | 00:34

Ahir vaig anar a Barcelona per feina i per oci. Les dues coses van resultar molt gratificants.

Com ja vaig comentar en un article, estic canviant de feina. Doncs ahir vaig anar a la nova feina a buscar el material que necessito per realitzar la nova feina i vaig conèixer la coordinadora de la meva zona i em va caure molt bé i em va semblar molt simpàtica i agradable. Per tant, la part de la feina va ser inmillorable.

Després, vaig fer una ruta de llibreries. Les llibreries m'agraden molt i més si són específiques. Aquestes ho eren.

 (Segueix)

19.07.07

ESTIU: TEMPS DE FESTES MAJORS

Publicat a General | 20:54

Aquest cap de setmana són les festes al Pont. Normalment és dels primers pobles que fan la Fasta Major a la comarca. Però moltes vegades coincideix amb la festa major de Bràfim, com és el cas aquest any. De tota manera, ja sabem que no competim. No podem...

Ahir vam discutir sobre com es feia la festa major durant aquests últims anys. I jo, he arribat a la conclusió que si no estem contents de l'organització, ens hem d'arromengar i posar-nos a treballar. O sigui que a partir de setembre he decidit que jo, i tots els que vulguin (i crec que n'hi han uns quants), hauríem de tornar-nos a posar a la comissió de festes. O millor dit, hauríem de fer una comissió de festes, que no n'hi ha.

Doncs, tots els que ho discutíem ahir, ja sabem que fer una festa major no és complicat. Només cal que hi hagin ganes d'anar al davant i organitzar-la. La recaudació dels diners tampoc no és tant complicat, sempre i quan, la barra de bar de la pista de ball, la portin voluntaris.

Bé, doncs si l'any que ve encara tinc el bloc (espero que sí...) i em poso a la comissió ja us passaré el programa. També us podria passar el programa d'aquest any, però ja us anuncio que no val la pena. Jo si no fos del Pont, aniria a Bràfim!

 

15.07.07

Ara us explico com va anar el concurs d'ahir...i us dono la recepta del pastís de carbassó

Publicat a General | 21:34

Ahir va ser el dia dels carbassons i, com us vaig explicar, hi va haver el concurs de cuina. Els participants havien de preparar un menjar (dolç o salat) amb el carbassó. Jo, com us vaig dir, vaig preparar un pastís molt senzill però que era molt bo. Al mateix concurs hi van participar 2 pastisseres i clar, van guanyar els premis barrejant tradició (perquè van preparar pastissos tradicionals de Sardenya) i modernitat (amb la melmelada de carbassó). Ja sé que jo no soc pastisser però, com he escrit abans al meu bloc, elles podien participar preparant un menjar salat!

 (Segueix)

15.07.07

ON HEM ARRIBAT AMB LA TELEFONIA MÒBIL!

Publicat a General | 15:36

Divendres em vaig canviar de companyia de telefonia mòbil. N’estic farta de totes, per tant, cada vegada que vulgui canviar-me el telèfon, em canviaré de companyia. Com totes són unes “gitanes”, doncs jo me n’aprofito!  

Vam anar-hi tots els tres de casa, el meu pare, la meva mare i jo. Tots tres volíem un telèfon nou i punt. Els vam dir, volem una portabilitat i un telèfon. Directament el que vols i sense compassió! Jo, després del tracte que rebo, no tinc cap mena d’escrúpol ni consideració amb la companyia A o B, tant se val. Això sí, li deixo clar a la noia o noi que m’atenen que jo no els tinc cap odi personal, és a la companyia.

 (Segueix)

14.07.07

La festa del carbassó

Publicat a General | 14:34

Dato che il mio non funziona bene, ogni tanto scrivo sul meraviglioso blog di Brigitte. Come ha detto lei, io inserisco articoli meno seri dei suoi e, forse, i suoi lettori non sono abituati a questo mio stile (anche perché scrivo in italiano). Però essere l'ospite di un blogger è molto entusiasmante, perché mi da la possibilità di scrivere ciò che voglio e di condividerlo con i suoi lettori (poi se sono catalani la cosa mi entusiasma ancora di più, vista la simpatia che provo per questo popolo)!

Bé amics, ara intento escriure en my third language...

 (Segueix)

13.07.07

UN NOU CANVI

Publicat a General | 21:39

Durant anys i anys la vida m’ha resultat molt lineal, monòtona. Podríem dir-ne fins i tot avorrida. De fa un temps ençà, que no paren de passar-me situacions ben estranyes. Començant pel meu desgavellat món dels sentiments, que no hi ha manera que pari quiet, ara!

Per seguir la tònica amb les novetats, que sembla mentida que tot m’hagi de passar aquest any, com si no n’hi haguessin més d’anys, i com si no pogués repartir les novetats de mica en mica. No! Totes de cop!

 (Segueix)

10.07.07

TORNEM-HI!

Publicat a General | 21:40

Mentre jo he estat uns dies sense dir res, el Fabio us ha anat entretenint amb els seus articles que, encara que en italià, s’entenien força. A més en el segon, ja va fer fins i tot el glossari. Reconec que els seus articles són més divertits i distesos que els meus, però és que jo soc més seriosa que ell. Sort que no us ha fet cap “broma” de les seves!

Bé, jo continuaré amb la meva tònica d’articles seriosos, o diguem-ne, meus.

La setmana que ve, celebrem la Festa Major al meu poble. Aquest any, no tinc ni idea de quines orquestres vindran, ni de què es farà durant el dia, en general. O sigui, que tinc una desconnexió total. L’únic que sí que sé, és que es fa concurs de guarnir carrers.

 

Nosaltres, cada any que l’han fet hi hem participat, i no ens podem queixar, ja que després de tota la feinada, com a mínim hem tingut premi! Això sí, ens queda l’espineta d’algun dia poder ser els primers... Ens fot una mica això de ser els segons i quedar a les portes de la gran victòria!

 (Segueix)

09.07.07

Mosche bruciate...ECS!

Publicat a General | 00:28

Stasera si è fulminata la lampadina* del lampadario che abbiamo nel soggiorno* e mon père si è messo a sostituirla. Ha smontato il lampadario (perché pendeva verso una parte) e il portalampade*. Quando ha poggiato il lampadario, dal portalampade sono cadute decine di mosche bruciate*... e sapete dove sono cadute? sopra i miei libri! ECSSSSS! Allora ho dovuto prendere la scopa* e le ho raccolte e buttate* nel sacchetto dell'immondizia! Una volta pulito il portalampade, ho lavato anche il lampadario e l'abbiamo riposto nella sede originaria.

Una abraçada a tots els amics ( i amigues) de Catalunya, Fab.

Glossario*

mosche: mosques

lampadina: bombeta

Soggiorno: menjador

bruciato: cremat

portalampada: portabombeta

ho lavato: he rentat

scopa: escombra

buttare: llençar

sacchetto dell'immondizia: bossa de escombraries (no se si es diu aixì, ho he traduit literalment)

riporre: posar de nou

el meu bloc

06.07.07

Ciao-Hola-Saludu (tres maneres per donar la benvinguda en italià, català i sard...)

Publicat a General | 14:22

Ciao ragazzi, sono fabieddu, il titolare del blog "Istòrias de una vida".                                    Ora vi starete domandando come mai scriva nel blog di Brigitte e, soprattutto, come mai abbia scritto in italiano. Beh, le ragioni sono due: la prima perché sono italiano ... beh, sardo!, la seconda perché, anche si riesco (con qualche errore) a scrivere in catalano, oggi ho la testa piena di parole arabe, dunque per non sforzarmi troppo scriverò in italiano...

Ho chiesto a Brigitte l'autorizzazione per poter postare qualcosa, perché il mio blog è temporaneamente (alemeno sino a lunedì) non disponibile per "l'implementazione della nuova piattaforma".

Oggi parliamo dei saluti nelle mie tre lingue romanze preferite: l'italiano, il catalano e il sardo. 

      In catalano, come voi saprete, si usa Hola quando ci si incontra e adeu (chiedo scusa per gli accenti) quando ci si saluta:

Maria: Hola maco!

Giuseppe: Ciao Maria!

Maria, che è catalana, capisce che Giuseppe non vuole parlare con lei perché le ha detto "ciao" e, all'estero, è opinione comune che quando si saluta con ciao ci si stia congedando! NON E' COSI': In italiano "ciao" vuol dire sia "hola" che "adeu", perché noi italiani siamo pratici e semplici!

Maria e Giuseppe si salutano:

Giuseppe: Ciao, Maria!

Maria: Adeu!

In questo caso è Giuseppe che (non conoscendo il catalano) malinterpreta l'espressione di Maria. In italiano infatti non si usa "addio" per salutare un amico o, comunque, una persona che si suppone la si riveda presto. Quando noi italiani diciamo "addio", pensiamo di non rivedere presto la persona in questione. Addio insomma è un saluto definitivo.

Per quanto riguarda i saluti, in sardo, usiamo le espressioni "saludu" e "adiosu" che hanno (più o meno) gli stessi significati di "hola" e "adeu". Le nuove generazioni però, per influsso dell'italiano, usano "ciao" in entrambi i casi.

Beh, almeno i saluti li faccio in catalano...

...Us desitjo un bon cap de setmana, fins aviat (us espero al meu bloc), Fab.