01.09.25
Publicat a
Oposicions
| 19:44
ja tenim la data per les oposicions.
És alliberador saber la data perquè et pots planificar bé el temari a estudiar i els repassos a fer. Això si ets una persona endreçada. Si ets caòtica com jo, doncs fas el que pots!
Encara tinc uns mesos i això m'agrada perquè no només podré estudiar, si no que podré fer casos pràctics i podré preparar-me l'entrevista, que és el que em posa més nerviosa...
Si he de ser sincera, la data ja la sé de fa un temps, però entre que estic de baixa i que hi han hagut les vacances del David i les de la Fiona, i a més li afegeixes que hem estat al Pont, doncs no he fet res.
Sort que ja som el setembre i tot torna a la seva rutina. Bé, jo vaig tornant mica en mica. Encara m'estresso si tinc massa coses a fer, i val a dir que aquesta setmana en tinc moltes per fer.
Però no ens posem nerviosos! mica en mica ho aniré fent
Enllaç permanent
25.07.25
Publicat a
General
| 10:58
Cada any tornes aquí.
Sembla que el temps no passi aquí. Et sents a casa. Tot i així, ets conscient que el temps passa. La gent gran van traspassant. Els de la teva edat majoritàriament no viuen al poble.
Hi ha gent nova. gent que no coneixes i que van pel teu poble com si fos el seu. Segurament, ara ja és més seu que meu, però jo encara em nego.
Hi ha moments en que estic al poble i em sento melancòlica. Voldria que tot fos com abans. Que quan surto de casa la Teresina m'estés esperant a la finestra de la seva cuina per xerrar amb mi. Que el Josep estés escatllant les ametlles i jo m'hi posés a escatllar una mica també, només per xerrar una estoneta. Que anés a la carnisseria, o a comprar embotits o a buscat el barrot de cal Pastisser... però ja no hi ha res de tot això. Forma part del passat.
Molts dies me'ls passo pensant en com podria el Pont a ser un poble amb encant. Aquell encant que tenia quan jo era nena i pensava que no hi havia poble més maco que el meu. Què ha passat? O simplement és que m'he fet gran i els ulls adults no veuen amb la mateixa il·lusió i admiració que els ulls infantils?
La meva filla gaudeix del poble a l'estiu. Té amigues i surt amb elles a jugar, passejar pel poble o a la piscina. Ella fa que amb la seva il·lusió vegi el poble que jo veia a la seva edat. M'agrada!
Enllaç permanent
03.07.25
Publicat a
General
| 17:45
Ahir vam anar de públic per un programa del 3CAT. Quina emoció!
En tenia moltes ganes! mai havia vist un plató per dins i em feia moltíssima gràcia. A més, vaig pensar que era un bon dia per anar a la tele perquè feia molta calor i allà estaríem fresquets i bé. Vaig pendre una jaqueteta per si m'agafava fred. Els aires condicionats ja sabem que mai estan al gust de tothom!
Quan vam arribar ens van fer esperar uns vint minuts drets fora al carrer i en plena solana (sort que eren dos quarts de deu del matí i el sol encara no apretava, només estàvem a 30 graus...) per donar els papers d'autorització d'imatge (per si enfoquen el públic i t'enfoque a tu). Just després ens feien tornar a fer fila fora al carrer per entrar al plató (diga-li plató, diga-li nau industrial). Ens vam esperar uns altres vint o vint-i cinc minuts més. Aquesta vegada van veure que al sol feia molta calor i ens van fer esperar a l'altra banda de carrer que tocava l'ombra.
Allà vam decidir esmorzar. Portàvem un entrepà i aigua. Vam pensar que a dins ens donarien alguna cosa tipus patates o (tonta de mi!) un geladet. A veure, vull aclarir que les meves espectatives eren així d'altes perquè era un programa infantil i pensava que a la canalla la cuidarien molt. Què lluny de la realitat!
Estàvem al costat d'un bar fora esperant i les nenes teníen pipí. Els vaig dir que esperessin que ja faríem pipí dins quan entréssim. Anava jo sola amb dues nenes i no volia predre el lloc perquè erem de les primeres per entrar. Les nenes van creure i van decidir esperar.
Quan vam entrar a la nau feia una calor xafugosa, de molta humitat i poca ventilació. i hi havia molta gent, molt caos. Directament ens van fer anar a la nostra zona de públic. Era a la part alta del plató (més amunt, més calor!) i estàvem drets!! Així havíem d'estar fins les 15h, que era l'hora que acabava tot...
Amb tot això no vam anar a fer pipí. La veritat és que amb tot el que vam suar, tampoc ho vam trobar a faltar. Vam veure gent que sí que va marxar del seu lloc i hi va anar. S'entén, perquè són moltes hores, però nosaltres vam aguantar com unes campiones! Per què? Doncs perquè estàvem super ben situades i la presentadora del programa, de tant en tant, pujava on hi havia el públic i es col·locava on estàvem nosaltres.
El primer que van fer va ser gravar les promos. Què llarg que es va fer, per Déu!! ja les podien haver gravat sense nosaltres!!
Seguidament, un animador, va començar el seu xou! ens deia com havíem d'aplaudir i quan, i així ens gravaven. Va ser sufocant però molt divertit!
Una nena del públic es va desmaiar (ja he dit que feia molta calor, veritat?). Va ser a partir de llavors que ens van repartir vanos i gots amb aigua. S'ha de dir que van anar passant amb gots plens d'aigua.
Quan va acabar tot, més tard del previst, pensava que a la sortida els regalarien un pack amb coses del programa. Però no! Ens havien donat un mocador per utilitzar en un moment del programa i ens el van fer tornar!
Això sí, ens van repartir unes bosses a cada persona amb una ampolleta d'aigua, un entrepà, una madalena i una poma.
A veure, si pregunteu a les nenes si els va agradar diran que sí, per tant, no em sap greu haver-hi anat, però ja està! ja no hi tornaré més!
Enllaç permanent
26.06.25
Publicat a
General
| 10:09
Ahir vam estrenar la temporada d'estiu 2025 de la piscina municipal. Què petita que ha quedat la piscina!
Fa molta calor i la gent cada vegada té més clar que la piscina és l'únic lloc on s'està bé. La Garriga es fa gran i la piscina es queda petita per tanta gent. Sembla, corre el rumor que aviat faran ampliació de la piscina. Sí, ja està bé! Aquesta seria una de les solucions. L'altra solució seria fer una altra piscina a la part de Can Illa. Així, també separaríem una mica la gent i l'aparcament no estaria tant agobiant.
Però com encara no hi ha solució, viurem amb el que tenim ara!
Anar a la piscina municipal està bé perquè la canalla es troba i juguen i es distreuen junts. D'aquesta manera, tu pots llegir, remullar-te tranquil·lament i xerrar una estoneta amb els altres pares i mares. La canalla fa vida social i nosaltres també.
Quina millor manera de passar l'estiu que refrescats i acompanyats!
Enllaç permanent
25.06.25
Publicat a
General
| 09:22
Ahir vaig estar buscant material per fer repàs d'estiu a la meva filla. Ja sé que hi han els quadernets, però no m'acaben d'agradar. llavors, busco per internet les diferents assignatures que m'interessen reforçar i, tot i que fem de tot, incidim amb el que més cal.
Va ser molt curiós perquè vaig trobar una escola pública, on els donen ells mateixos les activitats per fer a l'estiu de cada assignatura. De fet, jo buscava si la Generalitat penjava activitats de reforç. Crec que en una escola pública van nens de tot tipus de nivell adquisitiu. No tothom es pot permetre gastar-se diners amb quadernets. Doncs creia que la Generalitat això ho tindria en compte. Si més no, les escoles haurien d'afegir aquest tipus de material al seu web. Qui vulgui llibret, que en recomanin un, com ha estat el nostre cas, però jo que no soc de llibrets perquè crec que no tot és interessant, també aposto perquè pengin activitats recomanades, i així no ho hauria de cuscar a altres escoles...
En aquesta escola pública on vaig trobar les activitats de reforç, podies trobar cada assignatura separadament i en pdf. I cada assignatura tenia un calendari d'estiu i un horari setmanal, on podies marcar els dies que faries aquella assignatura i fins i tot l'hora!
Hi havia material per a tot l'estiu, però sense anar agobiat. Vaja, que ja ho tinc tot descarregat i ja hem començat aquest matí!
Enllaç permanent
18.06.25
Publicat a
Oposicions
| 14:22
Hi havia una vegada un formiguer gegant on manava una formiga Reina.
Les formigues obreres es passaven moltes hores fent cua a la tornada al formiguer. Totes elles passaven el dia recollint provisions per l'hivern i tornaven a la mateixa hora. Cansades com estaven havien de fer cua per deixar-ho tot al magatzem abans de poden anar a descansar per l'endemà.
Efi, així és deia una formiga, es passava l'estona que feia cua pensant com es podia fer perquè tot fos més eficient.
Un d'aquells dies en que la cua era interminable, va decidir actuar. Va dir a les formigues que fessin grups entre elles. Aquests grups opinaven i decidien sistemes més eficaços per emmagatzemar les provisions sense haver de fer tanta cua.
Van decidir organitzar-se per barris. Cada barri tindria un magatzem i no farien tanta cua a l'hora de guardar el menjar. D'aquesta manera van crear una xarxa viva i autònoma.
A la formiga Reina no li va fer massa gràcia que les formigues obreres prenguessin decisions pel seu compte. Efi, que ho va preveure, li va dir a la formiga Reina que organitzés els grups i que fos ells qui manés de fer els magatzems en cada barri. Així, la formiga Reina seguia fent palès de qui manava.
Efi, va aconseguir una bona coordinació entre grups, amb una bona comunicació. I en cas d'atac, s'ajudaven, planificaven i intercanviaven recursos. 
Enllaç permanent
13.06.25
Publicat a
Oposicions
| 15:19
Estic fent un curs de tècniques d'estudi. Molt interessant. Havia d'haver après a estudiar fa molts anys, però faig el curs ara.
Veig que podia haver après moltes més coses de les que sé. M'hagués agradat, ja que soc una persona curiosa i tot ho vull saber. A més, encara no sé exactament què m'agrada. Per tant, m'hagués donat un ventall d'aprenentatge molt ampli en el que hagués pogut decidir o descartar si això m'agrada suficient o no.
Bé, després d'aquesta introducció sobre mi, explicaré una idea molt bona, que no ràpida, d'aprendre articles de la llei. m'ho he passat molt bé fent-ho!
primer de tot, has de triar els articles que et vols aprendre, i de moment, començaràs aprenent-te els enunciats, que no deixen de ser el resum de què enirà l'article.
Da cada article tries una paraula clau. Per exemple: article 1 de la llei 39/2015 (les administratives opositores ja sabeu quina llei dic...). Aquest article porta per títol: Objete de la llei. Quan llegeixo aquest títol em va al cap l'estatua de la deesa Themis, però perquè a casa som uns friquis de les mitologies. Aquesta estàtua, per qui no la conegui, és una dona dreta i amb una mà aguanta una balança i amb l'altra una espasa. Per tant, aquesta imatge a mi ja em porta a l'objete de llei.
Però com n'has de recordar molts d'articles, és important que per no oblidar-te puguis fer-ne una història també. I millor encara si vas enllaçant els articles en aquesta historia. Com més surrealista sigui i més impactant millor!
En fi, que recomano molt el curs que estic fent, és molt xulo i ara m'ho estic passant bé estudiant!
Enllaç permanent
12.06.25
Publicat a
General
& Oposicions
| 19:08
L'última vagada que vaig escriure envara no havia nascut la Fiona, la meva filla. I ja té 11 anys!
Què he fet tot aquest temps sense escriure? M'agrada molt explicar coses que em creen curiositat, llegendes, històries vàries....
Escriure temes sense sentit però amb la intenció de treure-ho del cap i plasmar-ho per escrit, és molt alliberador.
Ara tinc un tema que em ronda molt pel cap. Com no! És un monotema i molt espés. Vull dir, d'aquests temes que necessites molta aigua per tirar avall perquè se't fan bola...
Estic parlant del fabulós tema de les oposicions!
Anireu sabent més
Enllaç permanent
12.06.25
Publicat a
General
| 18:30
Fa molts anys escrivia històries de tot el que em venia pel cap. I la veritat és que m'ho passava bé. Sabeu què? Doncs que ho recuperaré, això d'escriure. No fa cap mal a ningú! o potser sí... no sé!
Mireu, tinc 50 anys. Si a aquesta edat no puc escriure el que se'm passa pel cap... Quan? farta de quedar bé, farta de no voler fer mal, farta d'esperar el moment per dir i fer el que em rota! Ha arribat el moment! Som-hi!!
Enllaç permanent
22.07.13
Publicat a
General
| 13:47
Estudiant a la Wits, vaig coneixer una noia holandesa que em va explicar la
tradició de Nadal a Holanda.
Nosaltres els catalans tenim el Caga Tió i els Reis d’Orient. Els
holandesos, doncs, tenen el 'Sinterklaasavond' or 'Pakjesavond', dia que
arriba en Sinterklaas (St. Nicolau).
Sant Nicolau és el dia 6 de desembre, però el dia 5 de desembre al vespre, en SinterKlaas
juntament amb el seu ajudant Zwarte
Piet (Pere Negre) arriben a algun
port holandès disposat a repartir regals per tots els nens i nenes del país. Potser
per nosaltres ja ens pot semblar curiós que aquest personatge arribi vint dies
abans de Nadal, i que tal com m’explicava aquesta noia, potser alguns nens
reben algun regal més el dia de Nadal de Santa Claus (que ningú no el confongui
amb St. Nicolau!), la majoria ja no tenen més regals. Tot i així, no és el més
curiós de la història. Sabeu d’on venen en SinterKlaas i el seu ajudant Zwarte
Piet? Doncs d’Espanya! Resulta que tenen
la seva residència a Madrid, vaja que són espanyols.
Nicolau encara crec que és un nom molt conegut en l’entorn nadalenc, però
Pere Negre? Negre? Doncs sí, negre (de cognom, es clar). Doncs resulta que el
tal Pere Negre és el mafiós del dos. És el que fa la feina bruta, diguéssim.
Ell es dedica a investigar els nens durant tot l’any i decideix quins són els
que s’han portat bé i quins no. Això ho comenta a St. Nicolau, i aquells nens
que s’han portat bé, els donarà regals i dolços, i als que s’han portat
malament els deixarà per al Pere Negre, que es dedicarà a perseguir-los amb un
bastó.
Enllaç permanent
22.08.12
Publicat a
Sudàfrica
| 12:19
Enllaç permanent
20.08.12
Publicat a
Sudàfrica
| 12:17
És un museu molt complert, en el que t’hi pots passar gairebé una jornada sencera de treball. Nosaltres, sense parar-nos a veure tots els vídeos que vas trobant i et van fent explicacions d’uns cinc minuts cada un, vam estar-hi com unes 3 hores. Però si realment vols parar esment en tot, necessites mínim 6 hores. Al carrer, just abans de trobar l’entrada del museu, veus els pilars en el que es fonamenta la Constitució. L’entrada ja t’insinua com pot ser un museu ple d’història
, d’una història que la majoria de sudafricans haguessin preferit no viure. Molts no la van sobreviure. Al començament del recorregut, et vas sentint fatal de ser blanc, i cridaries als quatre vents:”és la meva pell, però el meu cor és negre!” Mica en mica, t’adones que hi van haver blancs, que van estar lluitant, i alguns fins i tot morint, per la lluita contra l’apartheid (s’ha de dir que una minoria...). Ens vam quedar mirant un meeting que va fer el que era president de l’Apartheid en aquell moment, i sents com la sang et bull. A Sud-Àfrica va ser per color de la pell, però si no hagués hagut aquesta diferència tant clara, haguessin trobat alguna altra raó. Quan s’és dolent, s’és dolent (no he trobat cap altra paraula que no fos suau), i has de demostrar-ho tallant les ales a tot aquell que et pot fer ombra. Em va fer pensar molt en la situació dels rojos durant la dictadura franquista a Espanya, o els jueus en l’època nazi. I segurament sortirien molts més exemples, on uns il•luminats han decidit anar contra algú i han aconseguit infravalorar-los fins a tal punt de fer-los creure que no són ningú. Que no són, ni tant sols, res. Segons vam llegir a la guia, aquest museu no fa masses anys que està obert, però també creiem que és normal. L’abolició de l’apartheid fa tan sols una vintena d’anys que va succeir, i transformar un país, recollir la informació necessària per a omplir aquell macro-museu, no és cosa fàcil. Segurament que si haguessin tingut més terreny, l’haguessin omplert amb més material. Quan expliques l’història d’un país que ha viscut tants anys una repressió com aquella, deus pensar que potser no ho estàs plasmant tot en aquell museu, que potser et queden coses per expressar. El dia que vam anar-hi hi havia, a més, una exposició sobre la vida de Nelson Mandela, ex-president de la República de Sud-Àfrica i un dels personatges clau en la lluita contra l’apartheid. Militava l’ANC, partit que encara ara governa des de les primeres eleccions democràtiques al país. Molts militants de l’ANC van acabar torturats o executats en presons, o morts en atemptats. Vull dir que des de llavors, sempre que hi ha eleccions, guanyen. I prou! Quan vingueu a veure’ns ja el visitareu. De debò, val la pena. Per més informació:
www.apartheidmuseum.org
Enllaç permanent
17.08.12
Publicat a
Sudàfrica
| 12:15
Drakensberg és una serralada situada just a la frontera est amb Lesoto. Esta considerada els Alps de Sud-àfrica, en la que podem trobar quasi una trentena de muntanyes que sobrepassen els tres mil metres d’alçada. El més bonic del paisatge de Drakesberg és la varietat de colors de les muntanyes, algunes tallades i seques i d’altres poblades de vegetació. Vam arribar un divendres al vespre, després d’haver conduit com unes quatre hores i mitja. L’únic que ens va i
mpressionar i molt en aquelles hores on tot era molt fosc i no hi havia pràcticament llum per enlloc, va ser el cel. En pocs llocs del planeta pots veure tantes estrelles juntes i tant brillants. Es veien clarament les constel•lacions i podies distingir infinitat d’estrelles, si eres expert, es clar. Crec que l’altra vegada a la meva vida que he vist tantes estrelles també era l’Àfrica. Pel matí, quan ens vam llevar, vam sortir fora del bungalow i quin espectacle! Teníem unes planures davant nostre que no ens ho acabàvem, i acabaven amb unes muntanyes tallades de diversos colors, passaven del veig més claret al vermellós i acabant pel torrat marró fosc. Fantàstic! En aquell moment penses que val la pena fer tantes hores de cotxe a les fosques per carreteres destartalades. El primer dia, dissabte, havien organitzat una excursió per les muntanyes del parc natural. Volien anar a veure una cascada. Però quan vam arribar al parc, ens van dir que la cascada no tenia aigua, ja que era l’estació seca i aquest any ho havia estat molt, de seca. Vam decidir anar-hi igualment. El que havia pensat aquella gent era fer una marxa per les muntanyes del parc natural, i si hi havia una fita per veure millor, però si no hi era, no passava res. L’important era el recorregut i el paisatge. Primer però, vam anar a veure les pintures rupestres que eren allà mateix i un guia ens va explicar. A més d’ensenyar-nos les pintures ens va parlar de les peculiaritats del poble que restava just a l’entrada del parc. Els habitants d’aquell poble eren fins feia menys de 200 anys, canívals. I van explicar que eren molt baixets. Els més alts feien un metre vint com a molt. A mi em va venir al cap que era normal que fossin canívals, perquè sent tant petits els devia costar enfrontar-se amb els animals de la zona, ja que la majoria són grans. La resta del dia la vam passar caminant pels camins del parc i perdent-nos infinites vegades. No van trobar cap cascada seca, ni res. A més, la majoria estàvem pendents de no entrepussar per no caure, ja que els camins tenien escaletes de diferents mides i plenes de pedres. Tot i així, el poc que jo vaig poder veure, ja que la vista havia de tenir-la direcció a terra, el paisatge era fabulós. Crec que va ser llavors, amb l’ajuda de la dutxa i el mal a tot el cos posteriors, que vaig decidir que l’endemà no tenia ganes de tornar a caminar per les muntanyes i veure només el terra. El David va pensar el mateix. A més, a ell se li afegia el viatge amb cotxe de tornada, ja que marxàvem el diumenge. Doncs, l’endemà al matí, el grup ens vam dividir. Uns van anar a caminar un altre cop, i uns altres vam anar a visitar els voltants amb el cotxe. Abans de separar-nos, un noi ens va dir que prop hi havia un parc, patrimoni de la humanitat, anomenat Golden Gate. Vam decidir fer-li cas i anar a visitar-lo. Pel camí vam decidir que també podíem parar a dinar en algun poblet pel camí. El parc natural Golden Gate, és un recorregut de muntanyes tallades de diversos colors que poden recordar l’estat de Colorado. Molt maco, tot i que les fotos que vam fer, no li acaben de fer justícia. Aquell dia sí que per fi vam poder gaudir al màxim del paisatge. Fins i tot el David, que encara que conduïa paràvem cada vegada que trobàvem entrades i miradors per parar. De tornada cap a casa, també vam poder gaudir del paisatge. El divendres vam sortir de Johannesburg que ja enfosquia i vam fer tot el viatge de nit. El diumenge només vam fer de nit menys d’una hora i ja estàvem als voltants de Johannesburg.
Enllaç permanent
15.08.12
Publicat a
Sudàfrica
| 12:05
Primer cap de setmana a Sud-àfrica. Diumenge al Lion Park.
Voliem que una de les primeres excursions fos a un park natural, pero només teníem un cap de setmana i no podíem anar als parcs grans on t'hi has d'estar un mínim de 3 dies si el vo
ls veure en condicions. Així que vam optar per un parc que està relativament a propet: el lion Park.
No és un park massa gran, per no dir gens. El vam fer amb unes dues hores, i com el seu nom indica l'animal estrella és el lleó, concretament el lleó blanc. Tot i així vam veure molts animals més, com ara zebres, antílops, guepards, estruços, girafes, i altres animals que no coneixem el nom. Eren ben estranys!
El primer contacte amb els animals africans va ser curtet, pero molt emocionant!
Enllaç permanent
13.08.12
Publicat a
Sudàfrica
| 12:02
Primer cap de setmana a Sud-àfrica, dissabte a Pretòria (també anomenada Tshwane)
El dissabte al matí teníem ganes de passejar i començar a veure coses del país on ara estem vivint. De la ciutat de Johannesburg destaquen moltes coses per ve
ure les guies, però moltes d'elles estan en barris poc recomanables de passejar-t'hi sol com a turista. S'ha de fer millor amb excursió organitzada. Doncs ho vam descartar per quan en tinguéssim més ganes. És el primer dia de festadesprés d'haver arribat i encara no estem al 100%. Per tant, hem mirat la guia i ens diu que Pretòria és una ciutat molt segura i que et pots passejar pel centre de la ciutat com si res. Dit i fet, agafem el cotxe que ens va deixar l'empresa i cap a Pretòria falta gent!
Es veu ja d'entrada, una ciutat molt més petita que Johannesburg, i trobar el centre, concretament church square, ha estat molt fàcil. No ho ha estat tant tobar aparcament. I mira que al carrer hi han molts aparcaments lliures on posa que hi pots estar aparcat mitja hora o una hora, depenent de la zona. Però anem amb un cotxe que no és nostre i ens fa cosa deixar-lo al carrer. Trobar un parquing tancat no ha estat fàcil.
El primer que fem és buscar l'oficina de turisme, però tot i que molt simpàtica, la noia no ens aclareix res. Ens diu que passejem per la plaça on ja som, i que anem al zoo. Estem comprovant que els donen molta importància als animals. No tenim cap intenció d'anar al zoo perquè tenim pensat anar demà a un park natural, per tant decidim passejar per la plaça i carrers del voltant. Ens entretenim a entrar a les botigues i comparar el preus amb els de Catalunya. Anem a veure l'ajuntament i el museu d'història que hi ha al davant. Però com no som gaire museístics, no entrem. Ja a l'entrada no promet. A mitja tarda, tornem cap a Johanesburg i fi del viatge!
Enllaç permanent
