Comencen les llegendes... o no, potser és real!
En aquesta imatge es reflexa clarament el ritus d'afaitar-se. Hi ha moltíssims "barbers ambulants" que s'ofereixen a afaitar. Les navalles són de virtud veure-les. Per agafar el que sigui! I les condicions... bé, la foto ho demostra.
La veritat però, és que és un espectacle més de l'Índia, digne d'admirar.
Sigui com sigui, o en les condicions que sigui, ells van ben afaitadets.
El diumenge pel matí, potser ja migdia, estava mirant un dels pocs programes de televisió que es poden veure. Parlaven de l'Índia, la meva debilitat, concretament de la ciutat de Madurai i el seu gran temple. Em va fer molta gràcia perquè jo a Madurai no he estat però la tenim com una de les ciutats previstes per visitar aquest estiu. El Temple és preciós.
El millor transport per anar per les ciutats de l'Índia. Els conductors són simpatiquíssims i vas molt segura dins aquest taxi-moto.
Quan vam estar a la Fundació Vicenç Ferrer, un nen cec imitava molt bé tot tipusde sons. Un só dels que va imitar va ser el del Rickshaw i la seva bocina! Va ser espectacular! El vam aplaudir fins que ens vam cansar de tant picar de mans.
I després diuen que no hi ha igualtat!
Bé, ja sabeu que l'Índia no és precisament un país d'igualtat..., però trobo molt curiós que moltes de les feines que aquí fan les dones, allí les fan els homes. Renten la roba, cusen...
Avui a la feina estava escoltant musicatles, de l'emisora Icatfm. La primera cançó que he sentit era de l'Índia, i m'ha fet pensar en aquesta foto i el dia que la vaig fer.
Aquest músic no era una cosa brillant tocant l'intrument, però si que era característic. Per els mateixos indis suposo que no, però nosaltres vam quedar estorats i vam pensar que era un músic molt autèntic. És el fet de ser una altra cultura, suposo...
Que diferents són les vaques de l'Índia amb les vaques que veiem nosaltres al nord del nostre país. Veiem unes vaques ben grasses on ens imaginem donant litres de llet cada dia.
Aquestes vaques de l'Índia són seques que fa por. No tenen res a veure amb la cançó, però. La cançó deia que la vaca flaca "menja molt i no fa caca". Jo us asseguro que mengen poc, poquíssim, però caca... en fan moltíssima!
Quan vaig ser a l'Índia, pensava (i encara ho penso), que aquestes vaques, no poden donar llet de cap manera. Almenys, no líquida. Jo pensava que la llet d'aquestes vaques deu sortir condensada! Ara ja sé d'on treuen la llet condensada! És d'importació! Ve de l'Índia!
La ruta que he pensat per fer a l’Índia, és semblant a la que vam fer l’altra vegada que hi vaig anar, però amb algunes diferències. Per exemple, l’altre vegada vaig anar una setmana pel Rajhastan, i ara ho canviarem allargant la ruta pel sud.
Hem agafat el Bitllet d’anada fins a Mumbai i tornada des de Delhi, això vol dir que algun vol intern haurem de fer... És el més agobiant de tot.
Avui he vist l'entrevista que li han fet al Sr. Vicenç Ferrer a l'Índia. Allí, en Vicenç, és considerat un Déu més, de tots els Déus que tenen.
Entendre la religió a l'Índia, és per mi una missió impossible. He llegit llibres on intenten explicar de manera senzilla el funcionament dels seus Déus. Quan vaig ser a l'Índia, un senyor que semblava culte i parlava l'anglès correctament, ens va explicar una mica el fet que hi hagin tants Déus.
Total, que qui ho entengui,mereix el meu respecte. Jo personalment m'he quedat amb els tres Déus principals i les seves mullers. No vull endinsar-me més, perquè llavors vénen els fills´, nebots, néts... i un mateix Déu pot ésser representat en diferents figuracions.
La llegenda que explico avui, parla de com va ser creat el món, segons els indis. Igual que el tema Déus, la visió de la creació també és força particular.
Quan decidim marxar a l'estiu, sempre tenim clar que volem marxar com més dies millor, tenint en compte que necessitem un mínim de tres dies a la tornada per refer-nos abans d'incorporar-nos a la vida laboral. A la puta vida, pura i dura, diguem-ne. Doncs, el viatge d'aquest any no serà menys.
El Roc, en un comentari que m'ha deixat a l'article anterior, m'ha preguntat quants dies marxarem. M'ha preguntat també, si en serien 7. Uf, jo crec que per set dies només seria capaç de moure'm a una sola ciutat europea. Si vull anar en un viatge tant lluny, crec que és necessari un mes sencer.
El dia de sortida és l'1 d'agost. El dia 1 sortia una mica més bé de preu, perquè al ser un divendres, molta gent no comença les vacances fins el dia 4 d'agost, per allò d'arrodonir les setmanes. Però nosaltres comencem les vacances exactament el dia 1 i és el dia que marxem. La tornada està prevista pel dia 27 d'agost. Després d'estar discutint uns dies si tornavem el dia 27 o 28 o 29, va poder més la defensora del dia 27, per ser la que menys ha viatjat tant de temps i per tenir els raonaments més ferms. De fet, és per riure, però estavem discutint per dos dies!
El recorregut, ja vaig comentar que no el sabem, ot i que jo he dissenyat una ruta alternativa a la que vaig fer, ot i que repetiré algun lloc, perquè crec que val molt la pena anar-hi, i no vull que pel fet d'haver-hi anat jo, no puguin gaudir-ne elles. A més, no em fa res repetir. Qualsevol lloc de l'Índia, es pot repetir de bon grat.
Aquest any, potser sí que em sap greu marxar tot el mes, perquè aquest any estreno casa. I ja se sap, que les novetats sempre agraden. però penso també, que a diferència dels altres anys, que a qui més enyoro són les meves nebodes, aquest any, també enyoraré la casa!
El preu del bitllet ha estat una ganga!
De tota manera, ja teníem clar que el destí d'aquest any era l'Índia. Bé, va ser clar després de descartar un 6 o 7 països...
Vam decidir, que com estavem distanciades, treuríem el bitllet per internet perquè ens aniria més bé. El primer bitllet que vam trobar, ens costava 915 €uros. Ja el vam trobar bé de preu, perquè no arribava als 1000 €uros! Ho trobavem barat, perquè la idea era entrar per Bangalore i sortir per Delhi. Ja se sap que quan s'entra per un lloc i se surt per l'altre, el bitllet és més car.
L'endemà, l'Eva en va trobar un de més barat. Ara no recordo quan més barat, però era més barat.
Com que hi va haver un problema amb la targeta de crèdit que havíem de pagar, la compra es va retressar un dia més. Doncs, la Montse, va trobar un vol encara més barat! Osti... un petonàs ben fort a la Montse!!!!! gràcies a ella, anirem a l'Índia a un preu inimaginable!
Doncs això que deia, la Montse va trobar un bitllet d'avió Barcelona-Mumbai/Delhi-Barcelona per 650 €uros! una ganga! I llavors vam mirar el vol intern fins a Bangalore, i ens sortia per uns 85 €uros. Total, que el vol ens surt per 735 €uros. Un somni!
D'això jo en dic començar bé el viatge. I em sap greu, perquè a vegades quan comences tan bé... Bé, milor no pensar-hi!
Ara ens falta quedar algun dia per fer una mica la ruta. Jo he dissenyat una ruta, per no repetir massa la ruta que vaig fer, quan hi vaig anar. Això sí, a la Fundació Vicens Ferrer , sí que vull anar-hi, perquè em fa molta il·lusió coneixer la meva fillola en directe.
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
