Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Al Senegal vaig passar molta gana, per diferents circumstàncies que ara no venen al cas.
Les venedores que anàvem trobant a la carretera, com aquesta senyora de la foto, em van mig salvar de perdre encara més quilos. Els mangos eren boníssims!
Allí vaig aprendre un sistema per menjar el mango sense fer merder. Aquest sistema només funciona si el mango és verd o semi madur, però és eficaç.
Tot i que a la cançó del Lluís Llach, aquesta frase hi queda molt bé, trobo que no passa el mateix quan volem fer la ruta per la Xina. De planer no en té res. És complicadíssim decidir què hem de veure i que hem de descartar. De moment, tot i una llarga indecisió, hem decidit arribar a la Xina per Biejing i sortir per Hong Kong. De tota manera, som indecises de mena, i no les tenim totes. Hem fet bé? és el millor recorregut, el que hem triat? Això no ho sabrem...
Per indecisió i perquè no sabíem per on començar a l'hora de fer la ruta, hem estat mirant diferents rutes per internet. Finalment, la que ens va agradar més, va ser una ruta penjada al web de viatgeaddictes, que van fer el Toni i la Yolanda.
(Segueix)Avui he anat a renovar-me el DNI (documento nacional de identidad). El tenia caducat, es clar. Primer perquè soc una despistada i segon, perquè no em preocupa gens. Però hi he hagut d'anar i a correcuita, perquè el necessito per presentar llista per les eleccions municipals. No val ni el carnet de conduir ni el passaport, ha de ser el DNI, que hi farem!
És escandalós però, tot el que comporta fer-se el carnet. Explico tot el procés i com ho fan. Jo no sé com és a les altres ciutats, però a Tarragona és una vergonya.
(Segueix)Avui es couen fabes! ERC ha passat la pilota a CIU i a veure com es mouen. Jo, que fins fa poc creia que era bó tenir dos partits nacionalistes, ara començo a veure que de nacionalisme n'hi ha poc a CIU. I això no és bó...
Cada vegada que se'ls demana un pas cap a un millor autogovern, sembla que tremolin. Si us plau, necessitem partits polítics que s'interessin per Catalunya.
La gent d'ERC, militants, simpatitzans, amics o simplement afins, ens definim com a gent crítica amb nosaltres mateixos. No dic que sigui bó o dolent, tot té els seus pros i els seus contres.
(Segueix)No puc deixar de pensar en cançons d'en Lluís Llach. Tot el dia que tinc una emoció molt forta. Ahir, amb les emocions, no em creia que estava veient l'últim concert, tot i saber-ho. Avui, això ja es va paint, ja és realitat. Els diaries en van plens i els telenotícies. Tot això m'ha dit, desperta, reacciona, en Lluís se'n va, vol fer la seva vida, vol tenir temps per altres coses. I mirem d'entendre-ho, però ens tornem egoistes. No volem.
Moltes vegades t'adones del que has tingut, quan ho perds. Jo només estic contenta d'una cosa, haver-lo conegut!
(Segueix)
Acabo de veure l'últim concert del millor cantautor que Catalunya ha pogut tenir. No, no vinc de Verges. Jo soc dels 6.990.000 catalans que no hem aconseguit entrades. Vinc de veure'l amb amics per televisió.
Doncs com he dit, no hem anat a Verges, però el fet de poder-lo veure en directe des del televisor, ha fet que també poguéssim estar una mica allí. El concert ha durat 3 hores, i les emocions estaven a flor de pell.
(Segueix)Avui, com gairebé cada dissabte, he anat a la universitat. La professora ens ha donat els treballs corregits del primer trimestre, i per sorpresa meva, he tret molt bona nota.
A part de ser una persona molt insegura i pensar que les coses no les acabo de fer mai bé del tot (una cosa que m'hauré de treballar personalment...), he quedat parada perquè feia molts anys que no feia cap treball i em pensava que no seria capaç d'ensortir-me'n.
(Segueix)Avui he anat a que em practiquessin Reiki. Feia molt temps que no hi anava, tot i que jo m'en feia habitualment, que t'en facin és molt diferent.
He sortit força marejada i cansada, i fins i tot he renyat a la preparadora. Comentavem que possiblement era tot el temps que feia que no em practicava Reiki ningú. Tot i així, tenia tots els punts energètics alineats. L'únic punt que tenia desnivellat i molt era el de la ment.
(Segueix)Avui és un dia agre-dolç. És una sencació difícil d'explicar. Em passa una mica com ahir, quan intentava explicar una sensació a un amic i no sabia com fer-ho.
Començaré per la part dolça, que sempre és més agradable de sentir.
Aquest matí he estat escoltant catalunya ràdio. Respirava pau pels quatre costats perquè han posat tot el matí música d'en Lluís Llach. I l'han entrevistat, i sentir-lo m'omple de pau.
(Segueix)Ahir al programa presentat per la Júlia Otero, "no em ratllis!", parlaven dels diferents tipus de famílies que hi poden haver en una societat, i com ha canviat tot.
La societat, gràcies a Déu, avança i la canalla d'avui en dia ja està acostumada a tot. nen,
(Segueix)
Jo sabia que els negres tenien un estil molt elegant. I també que ballen molt bé. Tenen l'elegància nata. (Segueix)
M'he llevat, i les primeres notícies que he sentit no han deixat de sorprendre'm. Hi ha de tot però, com una casa mitjana.
No puc creure que el País Valencià segueixi éssent tant reticent amb la idea que el seu idioma és el català. Quin mal hi ha?
No podia creure el que les meves orelles sentien quan a les notícies han dit que el govern valencià treurà els repetidors de tv3 perquè no puguin veure la televisió en català.
(Segueix)No m'ha estat gens fàcil aprendre aquesta simple frase en llengua sarda. Igual que la resta de frases sardes que intento recordar cada dia...
EL SARD
Sardenya tenia -i té- l'especificitat de ser una comunitat humana ben diferenciada de la resta d'Itàlia: la llengua històrica pròpia dels sards no és la llengua italiana, sinó la llengua anomenada precisament «sarda», formada, com el català, de la descomposició del llatí.
(Jaume Corbera, professor de la UIB)
(Segueix)Finalment i després de molt patir, ja tinc les vacances. M'han donat els dies que necessitava. Fins i tot per això, els meus amics dirien que estic de sort! Potser al final, els hauré de donar la raó.
Doncs ara ja podem preparar la butxaca per comprar el bitllet. A partir d'avui, ja pot ser quan sigui! I aquest cap de setmana, que ens veurem totes, faarem un primer intent de ruta. Bé, jo ja tinc una una ruta preparada. I com he fet jo, espero que cadascuna porti la seva ruta feta.
(Segueix)Les coses haurien de ser més senzilles o agafar-nos-les amb menys èmfasi. Sembla mentida, però quan et vénen els problemes de debó i tens la sensació de no sortir-te'n, agafes forces d'allà on no n'hi ha i tires endavant. I te'n surts, és clar.
Quan de sobte, les coses et van bé, no estàs preparada per afrontar cap disgust o cap mala sensació. És llavors, quan aquelles petites coses que en moments dolents són estupideses, les trobes greus. Tinc la sensació
(Segueix)
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
