25.07.25
Publicat a
General
| 10:58
Cada any tornes aquí.
Sembla que el temps no passi aquí. Et sents a casa. Tot i així, ets conscient que el temps passa. La gent gran van traspassant. Els de la teva edat majoritàriament no viuen al poble.
Hi ha gent nova. gent que no coneixes i que van pel teu poble com si fos el seu. Segurament, ara ja és més seu que meu, però jo encara em nego.
Hi ha moments en que estic al poble i em sento melancòlica. Voldria que tot fos com abans. Que quan surto de casa la Teresina m'estés esperant a la finestra de la seva cuina per xerrar amb mi. Que el Josep estés escatllant les ametlles i jo m'hi posés a escatllar una mica també, només per xerrar una estoneta. Que anés a la carnisseria, o a comprar embotits o a buscat el barrot de cal Pastisser... però ja no hi ha res de tot això. Forma part del passat.
Molts dies me'ls passo pensant en com podria el Pont a ser un poble amb encant. Aquell encant que tenia quan jo era nena i pensava que no hi havia poble més maco que el meu. Què ha passat? O simplement és que m'he fet gran i els ulls adults no veuen amb la mateixa il·lusió i admiració que els ulls infantils?
La meva filla gaudeix del poble a l'estiu. Té amigues i surt amb elles a jugar, passejar pel poble o a la piscina. Ella fa que amb la seva il·lusió vegi el poble que jo veia a la seva edat. M'agrada!
Enllaç permanent
03.07.25
Publicat a
General
| 17:45
Ahir vam anar de públic per un programa del 3CAT. Quina emoció!
En tenia moltes ganes! mai havia vist un plató per dins i em feia moltíssima gràcia. A més, vaig pensar que era un bon dia per anar a la tele perquè feia molta calor i allà estaríem fresquets i bé. Vaig pendre una jaqueteta per si m'agafava fred. Els aires condicionats ja sabem que mai estan al gust de tothom!
Quan vam arribar ens van fer esperar uns vint minuts drets fora al carrer i en plena solana (sort que eren dos quarts de deu del matí i el sol encara no apretava, només estàvem a 30 graus...) per donar els papers d'autorització d'imatge (per si enfoquen el públic i t'enfoque a tu). Just després ens feien tornar a fer fila fora al carrer per entrar al plató (diga-li plató, diga-li nau industrial). Ens vam esperar uns altres vint o vint-i cinc minuts més. Aquesta vegada van veure que al sol feia molta calor i ens van fer esperar a l'altra banda de carrer que tocava l'ombra.
Allà vam decidir esmorzar. Portàvem un entrepà i aigua. Vam pensar que a dins ens donarien alguna cosa tipus patates o (tonta de mi!) un geladet. A veure, vull aclarir que les meves espectatives eren així d'altes perquè era un programa infantil i pensava que a la canalla la cuidarien molt. Què lluny de la realitat!
Estàvem al costat d'un bar fora esperant i les nenes teníen pipí. Els vaig dir que esperessin que ja faríem pipí dins quan entréssim. Anava jo sola amb dues nenes i no volia predre el lloc perquè erem de les primeres per entrar. Les nenes van creure i van decidir esperar.
Quan vam entrar a la nau feia una calor xafugosa, de molta humitat i poca ventilació. i hi havia molta gent, molt caos. Directament ens van fer anar a la nostra zona de públic. Era a la part alta del plató (més amunt, més calor!) i estàvem drets!! Així havíem d'estar fins les 15h, que era l'hora que acabava tot...
Amb tot això no vam anar a fer pipí. La veritat és que amb tot el que vam suar, tampoc ho vam trobar a faltar. Vam veure gent que sí que va marxar del seu lloc i hi va anar. S'entén, perquè són moltes hores, però nosaltres vam aguantar com unes campiones! Per què? Doncs perquè estàvem super ben situades i la presentadora del programa, de tant en tant, pujava on hi havia el públic i es col·locava on estàvem nosaltres.
El primer que van fer va ser gravar les promos. Què llarg que es va fer, per Déu!! ja les podien haver gravat sense nosaltres!!
Seguidament, un animador, va començar el seu xou! ens deia com havíem d'aplaudir i quan, i així ens gravaven. Va ser sufocant però molt divertit!
Una nena del públic es va desmaiar (ja he dit que feia molta calor, veritat?). Va ser a partir de llavors que ens van repartir vanos i gots amb aigua. S'ha de dir que van anar passant amb gots plens d'aigua.
Quan va acabar tot, més tard del previst, pensava que a la sortida els regalarien un pack amb coses del programa. Però no! Ens havien donat un mocador per utilitzar en un moment del programa i ens el van fer tornar!
Això sí, ens van repartir unes bosses a cada persona amb una ampolleta d'aigua, un entrepà, una madalena i una poma.
A veure, si pregunteu a les nenes si els va agradar diran que sí, per tant, no em sap greu haver-hi anat, però ja està! ja no hi tornaré més!
Enllaç permanent
26.06.25
Publicat a
General
| 10:09
Ahir vam estrenar la temporada d'estiu 2025 de la piscina municipal. Què petita que ha quedat la piscina!
Fa molta calor i la gent cada vegada té més clar que la piscina és l'únic lloc on s'està bé. La Garriga es fa gran i la piscina es queda petita per tanta gent. Sembla, corre el rumor que aviat faran ampliació de la piscina. Sí, ja està bé! Aquesta seria una de les solucions. L'altra solució seria fer una altra piscina a la part de Can Illa. Així, també separaríem una mica la gent i l'aparcament no estaria tant agobiant.
Però com encara no hi ha solució, viurem amb el que tenim ara!
Anar a la piscina municipal està bé perquè la canalla es troba i juguen i es distreuen junts. D'aquesta manera, tu pots llegir, remullar-te tranquil·lament i xerrar una estoneta amb els altres pares i mares. La canalla fa vida social i nosaltres també.
Quina millor manera de passar l'estiu que refrescats i acompanyats!
Enllaç permanent
25.06.25
Publicat a
General
| 09:22
Ahir vaig estar buscant material per fer repàs d'estiu a la meva filla. Ja sé que hi han els quadernets, però no m'acaben d'agradar. llavors, busco per internet les diferents assignatures que m'interessen reforçar i, tot i que fem de tot, incidim amb el que més cal.
Va ser molt curiós perquè vaig trobar una escola pública, on els donen ells mateixos les activitats per fer a l'estiu de cada assignatura. De fet, jo buscava si la Generalitat penjava activitats de reforç. Crec que en una escola pública van nens de tot tipus de nivell adquisitiu. No tothom es pot permetre gastar-se diners amb quadernets. Doncs creia que la Generalitat això ho tindria en compte. Si més no, les escoles haurien d'afegir aquest tipus de material al seu web. Qui vulgui llibret, que en recomanin un, com ha estat el nostre cas, però jo que no soc de llibrets perquè crec que no tot és interessant, també aposto perquè pengin activitats recomanades, i així no ho hauria de cuscar a altres escoles...
En aquesta escola pública on vaig trobar les activitats de reforç, podies trobar cada assignatura separadament i en pdf. I cada assignatura tenia un calendari d'estiu i un horari setmanal, on podies marcar els dies que faries aquella assignatura i fins i tot l'hora!
Hi havia material per a tot l'estiu, però sense anar agobiat. Vaja, que ja ho tinc tot descarregat i ja hem començat aquest matí!
Enllaç permanent
12.06.25
Publicat a
General
& Oposicions
| 19:08
L'última vagada que vaig escriure envara no havia nascut la Fiona, la meva filla. I ja té 11 anys!
Què he fet tot aquest temps sense escriure? M'agrada molt explicar coses que em creen curiositat, llegendes, històries vàries....
Escriure temes sense sentit però amb la intenció de treure-ho del cap i plasmar-ho per escrit, és molt alliberador.
Ara tinc un tema que em ronda molt pel cap. Com no! És un monotema i molt espés. Vull dir, d'aquests temes que necessites molta aigua per tirar avall perquè se't fan bola...
Estic parlant del fabulós tema de les oposicions!
Anireu sabent més
Enllaç permanent
12.06.25
Publicat a
General
| 18:30
Fa molts anys escrivia històries de tot el que em venia pel cap. I la veritat és que m'ho passava bé. Sabeu què? Doncs que ho recuperaré, això d'escriure. No fa cap mal a ningú! o potser sí... no sé!
Mireu, tinc 50 anys. Si a aquesta edat no puc escriure el que se'm passa pel cap... Quan? farta de quedar bé, farta de no voler fer mal, farta d'esperar el moment per dir i fer el que em rota! Ha arribat el moment! Som-hi!!
Enllaç permanent
22.07.13
Publicat a
General
| 13:47
Estudiant a la Wits, vaig coneixer una noia holandesa que em va explicar la
tradició de Nadal a Holanda.
Nosaltres els catalans tenim el Caga Tió i els Reis d’Orient. Els
holandesos, doncs, tenen el 'Sinterklaasavond' or 'Pakjesavond', dia que
arriba en Sinterklaas (St. Nicolau).
Sant Nicolau és el dia 6 de desembre, però el dia 5 de desembre al vespre, en SinterKlaas
juntament amb el seu ajudant Zwarte
Piet (Pere Negre) arriben a algun
port holandès disposat a repartir regals per tots els nens i nenes del país. Potser
per nosaltres ja ens pot semblar curiós que aquest personatge arribi vint dies
abans de Nadal, i que tal com m’explicava aquesta noia, potser alguns nens
reben algun regal més el dia de Nadal de Santa Claus (que ningú no el confongui
amb St. Nicolau!), la majoria ja no tenen més regals. Tot i així, no és el més
curiós de la història. Sabeu d’on venen en SinterKlaas i el seu ajudant Zwarte
Piet? Doncs d’Espanya! Resulta que tenen
la seva residència a Madrid, vaja que són espanyols.
Nicolau encara crec que és un nom molt conegut en l’entorn nadalenc, però
Pere Negre? Negre? Doncs sí, negre (de cognom, es clar). Doncs resulta que el
tal Pere Negre és el mafiós del dos. És el que fa la feina bruta, diguéssim.
Ell es dedica a investigar els nens durant tot l’any i decideix quins són els
que s’han portat bé i quins no. Això ho comenta a St. Nicolau, i aquells nens
que s’han portat bé, els donarà regals i dolços, i als que s’han portat
malament els deixarà per al Pere Negre, que es dedicarà a perseguir-los amb un
bastó.
Enllaç permanent
09.08.12
Publicat a
General
| 07:14
Diuen que el ioga ve de l'Àsia i la seva tècnica té milers d'anys. El que sembla que no queda clar és de quin país ve, però el que sí està clar és que va ser a la Índia on va tenir el seu esplendor i on van sorgir grans mestres.
Explica una llegenda que hi havia un peix que espiava al Déu Shiva com ensenyava a la seva dona, Parvati, els secrets del ioga. Un dia, el Déu Shiva el va descubrir, i furiós el va fer marxar d'allí, desterrant-lo. El peix va travessar mars i oceans fins que va arribar a les costes de la Índia.
Allí va passar un miracle: quan el peix va ser a la costa, es va convertir en home.
Els habitants d'allí el van acollir com un més i el van anomenar Matsyendra (senyor dels peixos, en sànscrit).
Matsyendra no podia estar més agraït a aquesta gent, i com agraïment els va ensenyar tot el que havia après de les tècniques del ioga.
Aquesta llegenda doncs, és una de les moltes al voltant del naixement del ioga, però, com moltes d'altres no queden clars els seus orígens. Segons aquesta llegenda, el ioga el va portar algú a la Índia, i per tant, no queda clar d'on ve.
La qüestió és que és una tècnica milenària que molta gent que la practica comenta que realment et va bé per equilibrar cos i ànima. Jo, que tot just soc una principiant, tot i fer anys que en practico, crec que em va bé per moltíssimes coses, entre elles, la meva part psicològica, la mental. T'ajuda a tenir la ment més clara i a mantenir-la neta per les coses realment importants.
Enllaç permanent
21.04.11
Publicat a
General
| 19:20
No el puc veure ni "adragar". (mama)
Enllaç permanent
20.04.11
Publicat a
General
| 19:03
Aquesta setmana ha començat grisa. El nostre gat ens ha deixat la matinada de diumenge a dilluns. Ha estat una mort natural, i estic segura que no ha patit gens.
El Nico, que era així com li dèiem, era un senyor gat, d'onze anys d'edat i gairebé 6 quilos de pes, un pes normal per un gat de la raça Maine Coon. No hem viscut amb ell tots aquest anys. De fet, el Nico va passejar per algunes cases abans d'arribar a la nostra. La meva cunyada se'l va trobar i se'l va quedar. Sempre ha estat incert d'on provenia. Al cap d'uns anys, ella li va regalar al David. Sabia que el cuidaríem bé. I sí, la veritat és que al Nico no li ha faltat de res.
Els records que tenim d'ell són infinits, i són els que ens dibuixen un somriure cada vegada que ens vénen en ment.
Ara ja descansa per sempre al Pont.
Un petó Nico, siguis allà on siguis.
Enllaç permanent
15.04.11
Publicat a
General
| 11:49
Aquest em fa perdre els mitjons. (Gaja)
Enllaç permanent
14.04.11
Publicat a
General
| 10:52
Soc ateu, gràcies a Déu. (David)
Enllaç permanent
02.02.11
Publicat a
General
| 19:57
Ladrogodependència és una malaltia més greu del que ningú es pugui imaginar. Quiha viscut algun cas de drogodependència d’aprop pot explicar-ho. És molt fàcilentrar al món dependent i molt difícil sortir-ne.
Jo, hevist infinitat de casos de drogodependència. També he vist molts incontrolatsfent ximpleries les nits dels caps de setmana. No ho he entès mai, possiblementperquè viure de costat d’una malaltia com aquesta, fa que entenguis que no valla pena jugar-te-la per...bé, no sé perquè. Realment, no sé què hi troben ambtot això, tot i que és una preguntat que faig sovint a la gent que pren alguntipus de droga. Només em saben dir:”perquè em sento diferent!” Segueix senseconvèncer-me.
És certque moltes vegades per sentir-te diferent has de fer coses realment diferents,però d’aquí fins a arribar a drogar-te, hi ha un abisme.
Bé, heparlat de les drogodependències que es poden agafar a les nits per mals vicis,però també hi ha aquelles drogodependències que s’agafen a conseqüència d’un problemadifícil de resoldre. Una persona que no sigui prou forta per afrontar problemesgreus, té molta facilitat a caure-hi.
Un diamirant la sèrie de sobretaula que feien abans a TV3, el Cor de la ciutat, van treureel tema. La història anava que un pare s’assabentava que la seva filla eradrogodependent, concretament de pastilles. M’he entristit força, perquè crecque, a part de la mort d’un fill, és la cosa que més mal pot fer a un pare.Deus arribar a fer-te tantes preguntes sobre perquè ho fa, en què has fallatcom a pare... A la sèrie, miraven de trobar un culpable, assenyalantdirectament al noi que li venia les pastilles, però jo crec que culpable no hoés ningú, el que s’ha de buscar són solucions, no culpables.
Enllaç permanent
05.07.10
Publicat a
General
| 08:32
Aquesta setmana s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre la segona retallada de l’estatut. Els ha calgut quatre anys! Si em deixeu donar la meva opinió personal, diria que els ha calgut tant temps perquè volien inconstitucionalitzar-lo i han hagut d’estudiar pel dret i pel revés com fer-ho.
Han anul·lat 14 articles per ser inconstitucionals, alguns d’ells en la seva totalitat, i n’han reinterpretat 23, entre els quals figuren el dret de conèixer el català, que aquesta sigui la llengua vehicular en l’ensenyament, la llei de vagueries, i moltes altres.Ha començat la mobilització per part dels partits nacionals, estatals i fins i tot de la Comissió Europea, que tot i que aquesta mateixa setmana ha declarat “la defensa pels drets a les minories i la diversitat lingüística”, ha evitat cap comentari sobre la sentència per part del TC.També fet declaracions el nostre Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, que just l’endemà de la sentència va sortir a tots el diaris i premsa en general. En les seves declaracions, deixava el TC sense competències sobre la retallada. Feia menció també que cap tribunal podrà dir què sentim els catalans.Amb aquesta retallada, un cop més en donen la raó. I és que són ells mateixos que ens fan arribar a una única via possible per assolir la nostra plenitud nacional: la independència.Mal els pesi, Catalunya ha estat , és i seguirà éssent una nació, amb una cultura, una llengua i unes costums pròpies.La manifestació organitzada per Òmnium Cultural pel dia 10 de juliol, amb el lema: Nosaltres decidim, som una nació”, ens permetrà a la societat civil catalana a sortir al carrer a manifestar-nos a favor dels nostres drets i sobretot a reaccionar i fer reaccionar.Ens veiem a Barcelona el dia 10!
Enllaç permanent
25.03.10
Publicat a
General
| 21:32
Estic farta de sentir als cantants, músics que no pirategem les cançons. Que ells viuen d'això. Ells viuen d'això, d'allò i molt bé!
Ara quan vaig a la perruqueria ja no puc escoltar música. Vigilo perquè no m'enxampin escoltant música al cotxe quan vaig amb gent (no sigui que diguin que fem Festa Major dins el cotxe...), fins i tot a casa baixo la música perquè no la sentin si passen pel carrer, no sigui cas!
Ahir estava llegint una notícia sobre un grup que és d'admirar. No ho dic per la música, tot i que segurament són bons, però encara no he tingut el plaer d'escoltar-los. Em refereixo al seu funcionament. El grup es diu La Pegatina. Un grup que últimament està guanyant molts premis.
No em va sorprendre que guanyessin premis, que de segur se'ls mereixen. Em va sorpendre que en les promocions que fan, expliquen que des de la seva pàgina web tothom qui vulgui es pot baixar els seus discos sencers. Això ho justifiquen dient que ells, ni cap músic fa els beneficis amb la venta de discos, els beneficis els tenen fent concerts. He de dir també a favor d'ells que l'any 2009 van fer més de 100 concerts i aquest any tenen previst superar-ho.
La pregunta que em va quedar a l'aire va ser: doncs que passa amb els altres músics? Que vol dir això que són uns vividors?
Enllaç permanent
