22.07.13

UN NADAL A L'"ESPANYOLA"

Publicat a General | 13:47

Estudiant a la Wits, vaig coneixer una noia holandesa que em va explicar la tradició de Nadal a Holanda.

Nosaltres els catalans tenim el Caga Tió i els Reis d’Orient. Els holandesos, doncs, tenen el 'Sinterklaasavond' or 'Pakjesavond', dia que arriba en Sinterklaas (St. Nicolau). Sant Nicolau és el dia 6 de desembre, però el dia 5 de desembre al vespre, en SinterKlaas juntament amb el seu ajudant  Zwarte Piet (Pere Negre) arriben a algun port holandès disposat a repartir regals per tots els nens i nenes del país. Potser per nosaltres ja ens pot semblar curiós que aquest personatge arribi vint dies abans de Nadal, i que tal com m’explicava aquesta noia, potser alguns nens reben algun regal més el dia de Nadal de Santa Claus (que ningú no el confongui amb St. Nicolau!), la majoria ja no tenen més regals. Tot i així, no és el més curiós de la història. Sabeu d’on venen en SinterKlaas i el seu ajudant Zwarte Piet? Doncs d’Espanya! Resulta que tenen la seva residència a Madrid, vaja que són espanyols.

Nicolau encara crec que és un nom molt conegut en l’entorn nadalenc, però Pere Negre? Negre? Doncs sí, negre (de cognom, es clar). Doncs resulta que el tal Pere Negre és el mafiós del dos. És el que fa la feina bruta, diguéssim. Ell es dedica a investigar els nens durant tot l’any i decideix quins són els que s’han portat bé i quins no. Això ho comenta a St. Nicolau, i aquells nens que s’han portat bé, els donarà regals i dolços, i als que s’han portat malament els deixarà per al Pere Negre, que es dedicarà a perseguir-los amb un bastó.

09.08.12

ELS ORÍGENS DEL IOGA

Publicat a General | 07:14

Diuen que el ioga ve de l'Àsia i la seva tècnica té milers d'anys. El que sembla que no queda clar és de quin país ve, però el que sí està clar és que va ser a la Índia on va tenir el seu esplendor i on van sorgir grans mestres.

Explica una llegenda que hi havia un peix que espiava al Déu Shiva com ensenyava a la seva dona, Parvati, els secrets del ioga. Un dia, el Déu Shiva el va descubrir, i furiós el va fer marxar d'allí, desterrant-lo. El peix va travessar mars i oceans fins que va arribar a les costes de la Índia.

Allí va passar un miracle: quan el peix va ser a la costa, es va convertir en home.

Els habitants d'allí el van acollir com un més i el van anomenar Matsyendra (senyor dels peixos, en sànscrit).

Matsyendra no podia estar més agraït a aquesta gent, i com agraïment els va ensenyar tot el que havia après de les tècniques del ioga.

 

Aquesta llegenda doncs, és una de les moltes al voltant del naixement del ioga, però, com moltes d'altres no queden clars els seus orígens. Segons aquesta llegenda, el ioga el va portar algú a la Índia, i per tant, no queda clar d'on ve.

La qüestió és que és una tècnica milenària que molta gent que la practica comenta que realment et va bé per equilibrar cos i ànima. Jo, que tot just soc una principiant, tot i fer anys que en practico, crec que em va bé per moltíssimes coses, entre elles, la meva part psicològica, la mental. T'ajuda a tenir la ment més clara i a mantenir-la neta per les coses realment importants.

21.04.11

LA FRASE D'AVUI

Publicat a General | 19:20

No el puc veure ni "adragar". (mama)

20.04.11

TOT RECORDANT EL NICO

Publicat a General | 19:03

Aquesta setmana ha començat grisa. El nostre gat ens ha deixat la matinada de diumenge a dilluns. Ha estat una mort natural, i estic segura que no ha patit gens.

El Nico, que era així com li dèiem, era un senyor gat, d'onze anys d'edat i gairebé 6 quilos de pes, un pes normal per un gat de la raça Maine Coon. No hem viscut amb ell tots aquest anys. De fet, el Nico va passejar per algunes cases abans d'arribar a la nostra. La meva cunyada se'l va trobar i se'l va quedar. Sempre ha estat incert d'on provenia. Al cap d'uns anys, ella li va regalar al David. Sabia que el cuidaríem bé. I sí, la veritat és que al Nico no li ha faltat de res.

Els records que tenim d'ell són infinits, i són els que ens dibuixen un somriure cada vegada que ens vénen en ment.

Ara ja descansa per sempre al Pont.

Un petó Nico, siguis allà on siguis. 

15.04.11

LA FRASE D'AVUI

Publicat a General | 11:49

Aquest em fa perdre els mitjons. (Gaja)

14.04.11

LA FRASE D'AVUI

Publicat a General | 10:52

Soc ateu, gràcies a Déu. (David)

  

02.02.11

JO CONTROLO

Publicat a General | 19:57

Ladrogodependència és una malaltia més greu del que ningú es pugui imaginar. Quiha viscut algun cas de drogodependència d’aprop pot explicar-ho. És molt fàcilentrar al món dependent i molt difícil sortir-ne.

Jo, hevist infinitat de casos de drogodependència. També he vist molts incontrolatsfent ximpleries les nits dels caps de setmana. No ho he entès mai, possiblementperquè viure de costat d’una malaltia com aquesta, fa que entenguis que no valla pena jugar-te-la per...bé, no sé perquè. Realment, no sé què hi troben ambtot això, tot i que és una preguntat que faig sovint a la gent que pren alguntipus de droga. Només em saben dir:”perquè em sento diferent!” Segueix senseconvèncer-me.

És certque moltes vegades per sentir-te diferent has de fer coses realment diferents,però d’aquí fins a arribar a drogar-te, hi ha un abisme.

 

Bé, heparlat de les drogodependències que es poden agafar a les nits per mals vicis,però també hi ha aquelles drogodependències que s’agafen a conseqüència d’un problemadifícil de resoldre. Una persona que no sigui prou forta per afrontar problemesgreus, té molta facilitat a caure-hi.

Un diamirant la sèrie de sobretaula que feien abans a TV3, el Cor de la ciutat, van treureel tema. La història anava que un pare s’assabentava que la seva filla eradrogodependent, concretament de pastilles. M’he entristit força, perquè crecque, a part de la mort d’un fill, és la cosa que més mal pot fer a un pare.Deus arribar a fer-te tantes preguntes sobre perquè ho fa, en què has fallatcom a pare... A la sèrie, miraven de trobar un culpable, assenyalantdirectament al noi que li venia les pastilles, però jo crec que culpable no hoés ningú, el que s’ha de buscar són solucions, no culpables.

05.07.10

ESTEM SENTENCIATS

Publicat a General | 08:32

Aquesta setmana s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre la segona retallada de l’estatut. Els ha calgut quatre anys! Si em deixeu donar la meva opinió personal, diria que els ha calgut tant temps perquè volien inconstitucionalitzar-lo i han hagut d’estudiar pel dret i pel revés com fer-ho.

Han anul·lat 14 articles per ser inconstitucionals, alguns d’ells en la seva totalitat, i n’han reinterpretat 23, entre els quals figuren el dret de conèixer el català, que aquesta sigui la llengua vehicular en l’ensenyament, la llei de vagueries, i moltes altres.Ha començat la mobilització per part dels partits nacionals, estatals i fins i tot de la Comissió Europea, que tot i que aquesta mateixa setmana ha declarat “la defensa pels drets a les minories i la diversitat lingüística”, ha evitat cap comentari sobre la sentència per part del TC.També fet declaracions el nostre Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, que just l’endemà de la sentència va sortir a tots el diaris i premsa en general. En les seves declaracions, deixava el TC sense competències sobre la retallada. Feia menció també que cap tribunal podrà dir què sentim els catalans.Amb aquesta retallada, un cop més en donen la raó. I és que són ells mateixos que ens fan arribar a una única via possible per assolir la nostra plenitud nacional: la independència.Mal els pesi, Catalunya ha estat , és i seguirà éssent una nació, amb una cultura, una llengua i unes costums pròpies.La manifestació organitzada per Òmnium Cultural pel dia 10 de juliol, amb el lema: Nosaltres decidim, som una nació”, ens permetrà a la societat civil catalana a sortir al carrer a manifestar-nos a favor dels nostres drets i sobretot a reaccionar i fer reaccionar.Ens veiem a Barcelona el dia 10!

25.03.10

MÚSICS I MÚSICS

Publicat a General | 21:32

Estic farta de sentir als cantants, músics que no pirategem les cançons. Que ells viuen d'això. Ells viuen d'això, d'allò i molt bé!

Ara quan vaig a la perruqueria ja no puc escoltar música. Vigilo perquè no m'enxampin escoltant música al cotxe quan vaig amb gent (no sigui que diguin que fem Festa Major dins el cotxe...), fins i tot a casa baixo la música perquè no la sentin si passen pel carrer, no sigui cas!

Ahir estava llegint una notícia sobre un grup que és d'admirar. No ho dic per la música, tot i que segurament són bons, però encara no he tingut el plaer d'escoltar-los. Em refereixo al seu funcionament. El grup es diu La Pegatina. Un grup que últimament està guanyant molts premis.

No em va sorprendre que guanyessin premis, que de segur se'ls mereixen. Em va sorpendre que en les promocions que fan, expliquen que des de la seva pàgina web tothom qui vulgui es pot baixar els seus discos sencers. Això ho justifiquen dient que ells, ni cap músic fa els beneficis amb la venta de discos, els beneficis els tenen fent concerts. He de dir també a favor d'ells que l'any 2009 van fer més de 100 concerts i aquest any tenen previst superar-ho.

La pregunta que em va quedar a l'aire va ser: doncs que passa amb els altres músics? Que vol dir això que són uns vividors?

02.09.09

S'ACABA L'ESTIU

Publicat a General | 22:35

Ha sigut un estiu diferent. No em refereixo a la calor, perquè jo a l'estiu sempre en tinc i sempre en vull. La calor fa que m'agradi anar a la piscina i a la platja. To i que a la platja hi vaig tot l'any, a l'estiu tinc l'alicient de banyar-m'hi.

Ha estat diferent perquè he treballat tot l'estiu, i no ho havia fet mai. La veritat és que se m'ha fet llarg i tot! però ara espero la part de vacances que em queden per fer a l'octubre.

És curiosa la vida, perquè cada any he marxat entre 20 i 30 dies a l'estiu, i no ha passat res (exepte l'any passat que es va morir l'avi mentre jo estava de vacances). Aquest any només marxo 5 dies, i durant aquests cinc dies es casa una gran amiga meva i segurament parirà una altra gran amiga (espero que se li avanci o se li retardi). Ja té ous la cosa!

El que si que està clar és que igualment marxo. Soc un cul inquiet i aquest any no m'he mogut gaire. Bé, diguem que no m'he mogut gaires dies... perquè anar a la Costa Brava, a Brusel·les i ara a Nàpols, no és poc.

M'agrada l'estiu perquè sortim de la rutina, però ara, arribat el setembre i tornant a la rutina, he d'admetre que la rutina va bé. La necessitem per anar més alhora amb tot. El fet que sigui l'estiu, fa que no ens vingui d'una hora a fer res. Deixem les coses per demà (i demà no arriba mai), i se'ns acumula la feina (que no acabem de fer mai, tampoc).

Amb l'inici del curs escolar o la tornada de la majoria de gent a la feina, ens fa reflexionar i tornar a realitzar les tasques que al juny havíem deixat aparcades. Tornem a apuntar-nos al gimnàs (a l'estiu no hi anem), tornem a fer cursos (a l'estiu, estudiar no ve de gust) i mengem a l'hora que toca i dormim més hores.

Potser sí que l'estiu està bé, però també està bé pensar que l'estiu s'acaba i tot torna a la seva normalitat.

24.07.09

MARXAR DE VACANCES I FESTES MAJORS

Publicat a General | 21:05

Aquest any que no marxo de vacances a l'agost, sinó que ho he deixat per més endavant, tinc clar que vull anar a tantes festes majors com pugui. Fa tants anys que me les perdo gairebé totes, que les trobo a faltar. Fins i tot, un any em vaig perdre la del Pont. I possiblement l'any que ve me les torni a perdre, perquè espero marxar de nou! On? Uf... encara queda. Però aniré explicant el procés del viatget d'aquest any. De fet, per no anar enlloc, aquest any ja hauré anat a Brusel·les i a Nàpols.

Doncs el destí de l'octubre és Nàpols. Amb uns diners regalats, vam comprar el bitllet d'avió per marxar a Nàpols. Marxarem només 5 dies, però ho aprofitarem al màxim!

El dia de Sant Joan, ens vam posar a buscar bitllets barats per anar a Nàpols (vam mirar altres indrets durant molts dies, però el que ens convencia més era Nàpols). Vam trobar-lo pel preu dels diners exactes que teniem. Només vam haver de pagar les despeses de la targeta (1,5 €). Els dies que viatjarem són el 3, 4, 5, 6 i 7 d'octubre.

Vam estar mirant també, apartaments per allotjar-nos a Nàpols. Volem un apartament perquè (de moment) una de les companyes de viatge és celíaca, i almenys podrà cuinar i tenir el menjar controlat.

A partir d'aquí, hem començat a fer estudis sobre la ciutat i voltants. Cada una per separat. Més endavant, exposarem les idees i coneixences que ha tingut cada una.

 

 

 

 

04.05.09

L'AÏLLAMENT DELS JOVES

Publicat a General | 09:52

Llegia una article al Magazine de la Vanguardia de fa temps (recullo magazines i els llegeixo quan puc...), on explicava l'aïllament de joves japonesos.

Fa un temps també, vaig veure un reportatge per la tele. Ensenyaven com nois joves japonesos es tancaven a la seva habitació i no en sortien durant un llarg temps. Un llarg temps que podia oscil·lar entre 6 mesos o varis anys. No sortien fins el punt de no veure ni a la família que vivien amb ells. La mare deixava una safata amb menjar davant la porta de l'habitació i ells l'agafaven i la deixaven quan sabien que ja tots dormien.

El motiu del seu aïllament podia ser tan simple com tenir acné, estar gras, o ser quelcom diferent que el grup, ja sigui escolar o del cercle d'amistats.

 (Segueix)

30.04.09

CORREUS QUE EM FAN MANTENIR DESPERTA

Publicat a General | 09:57

L'acomiadament de Losantos de la COPE, m'ha fet venir al cap un correu electrònic que em va enviar la meva germana i que, a part de fer riure molt, fa pensar fins a quin punt són capaços alguns espanyols de fer-me ser cada cop més radical. No, no ho seria tant si no fos per aquest sector de personatges.

Us he transcrit literalment el correu perquè el vaig trobar, si no interessant, que interpretava bastant fins on pot arribar l'estupidesa humana a l'hora de criticar la gent que no són (ni ganes) com ells:

 (Segueix)

27.04.09

BALANÇ SETMANAL

Publicat a General | 10:20

Aquesta setmana que estem acabant, ha estat una setmana de records... El dia 19 va fer un any de la meva "gran" emancipació. Dic gran perquè els que em coneixeu, ja sabeu que he anat al pis de sota de casa mons pares... O sigui que massa lluny no he anat. De tota manera, és tan diferent viure amb ells que viure sota d'ells, que n'estic molt contenta.

He fet balanç de com ha estat aquest primer any, i el resum ha estat molt positiu, tot i que aquest primer any hi he estat poc per casa. Espero que el segon sigui un any dedicat més a mi i a les meves coses (casa, estudis, oci... i gosseta!).

El dijous, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, va ser un dia emotiu. No ho dic per la gran quantitat de roses que vaig rebre (una: la del meu pare!), si no perquè cada any intento fer festa a la feina i dedicar-lo a fer el que m'agrada. És un dia que m'agrada mirar i comprar llibres. Normalment, comprava els llibres que tenia previstos de llegir durant l'any, però la meva crisi particular (la pujada de l'hipoteca em va matar...), ha fet que aquest any només me'n compri un. I ja vaig per la meitat... Hauré de demanar llibres a les meves amistats!

Doncs el dia de Sant Jordi, que va fer un dia fantàstic, vaig decidir anar a la platja amb la meva Perla de casa, o sigui la gosseta i vam passar el matí allà. Una gran càrrega d'energia per a tot el dia. A la tarda, a part de canviar-me el look, vaig quedar per anar a mirar i remenar llibres. Ens va ser impossible! Poder arribar a alguna parada era una aventura! Però ens ho vam agafar en calma i vam decidir berenar. Temps més profitós.

Vaig fer una vida social tremenda, perquè em vaig trobar moltíssima gent que feia molt temps que no veia. I vaig poder felicitar a alguns Jordis que conec.

18.04.09

L'ELEFANT ENCADENAT

Publicat a General | 21:39

Un altre dels contes que t'ensenyen d'en Jorge Bucay.

En aquest cas, aquest conte fa pensar amb tots els ligams que arribem a tenir en la vida, sense ni nosaltres mateixos saber-ho ni reaccionar-hi.

A mi, m'ha fet adonar de les moltes estaques que ens van o anem posant al llarg de la vida, i de com pot ser de senzill, desfer-se'n d'elles.

 (Segueix)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»