26.10.07
Publicat a
General
| 21:06
He fet també una ullada als blogs italians, i he trobat al blog de la Marta Pinna, un test que he fet jo també i aquí us el penjo:
Quina hora és: les 20:15h
Nom i cognoms: Brigitte Masdeu i Tous
Aniversari: 1 de juliol
Signe del zodíac: cranc
Tatuatges: cap... de moment
Pircing: En portava un al nas. Se m’ha tapat...
Estàs enamorada? no n’estic segura. Tinc dubtes.
T’agrades interiorment? No del tot. Encara s’ha de polir alguna cosa.
Has estimat fins el punt de plorar per algú? Sí. Poques vegades, però sí.
Has tingut un accident de cotxe? Sí, dos cops.
T’has trencat mai un os? No, mai (i que duri!).
Pepsi o coca-cola? Coca-cola.
Confies en el teus amics? Normalment sí
Color preferit per la roba íntima: negre
Número de sabata: 35
Número preferit: el 7
Tipus de música preferida: gairebé tot
Bany o dutxa: bany amb temps, dutxa a diari.
Coses que odies: moltes... jejejeje. La hipocresia. La desigualtat. La misèria. I a nivell personal, haver de treballar i pagar la hipoteca!
Com et veus en el futur: si no canvio, igual que ara
De qui has rebut aquest correu: Marta Pinna
Quin amic teu és el que viu més lluny: la Sònia, que viu a Austràlia (encara que ja no la considero amiga...) Podria dir, doncs, el Fabio, que viu a Sardenya.
Qui creus que serà el més ràpid de respondre: la Míriam.
Qui creus que serà el més lent: qui no respongui, evidentment.
Quines coses canviaries en la teva vida: moltes. Massa com per explicar-les ara i aquí.
Ets feliç: no del tot... s’ho és alguna vagada feliç del tot?
Proverbi preferit: Els diners poden comprar rellotges, però no el temps.
Llibre preferit: Fa molts anys, recordo que em va agradar molt, fins el punt de no poder dormir “flores en el àtico”.
M’ho vaig passat molt bé amb “el diari de la Bridget Jones”.
Que et fa més por? La soledat
La primera cosa que penses al matí, quan et lleves: al matí, no penso...
Pel·lícula preferida: Escencia de mujer
Si poguessis ser una altra persona, qui series? La persona que conec que més admiro és el mossén Cabayol. Seria ell, doncs.
Quines coses tens penjades a la teva habitació? Un dibuix fe per mi, un fet per la Xènia, un fet per l’Anjali, una bandera del James Dean, un record de Panamà, una aranya (de broma, les altres no les he posat jo...) una lluna i un sol, una lligacama, i moltes altres xorrades!Que hi ha sota el teu llit? Només pols....
Lloc on t’agradaria anar? A molts llocs: Marroc, Egipte, Patagònia, Xile, Mèxic, Sudàfrica. I sobretot, Birmània, Vietnam i Cambodja!
Penses que algú contestarà aquest correu? Sí, pq no?
De quina persona voldries llegir les respostes? Soc de poble... de totes!
Perfum preferit: molts. El perfum en general m’agrada, però no en tinc un de preferit. Que no sigui molt fort.
Esport preferit: taichi, natació, patinatge, squash, bicicleta....
Timida o extrovertida: depèn de l’entorn.
Si no conec la gent, tímida.
Si els conec, molt extrovertida.
Sobrenoms: trastet, gorda, petita, brigy, mytèsor...
Mar o muntanya? Les dues coses. Suposo que més el mar.
Et fa por la mort? Sí, molt. M’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més després de la mort, perquè no me’n fes tant.
A quina hora vas a dormir, generalment? Sobre les 12, generalment...
Que vols dir a la gent que el llegeixi? Ja no tinc res més a dir, que deu ni dó!
Enllaç permanent
26.10.07
Publicat a
General
| 18:58
Avui, m'he pogut dedicar una estoneta a llegir blocs d'altres companys de Tinet. He anat a parar al bloc de la Luci, conegut com "Luci's Bloc" i hi havia un article molt interessant per aquelles persones solteres que no fem més que compadir-nos, o aquelles en parella que no fan més que patir.
A través d'aquest extens article, que he copiat íntegrament, i que amb aquest article vull que també feu una ullada a la pàgina de la Luci, que és molt entretinguda, hem de fer una reflexió tots plegats. Adonar-me'n que el problema soc jo, és dur, però és el més encertat
Aquí teniu l'article de la Luci: (Segueix)
Enllaç permanent
21.10.07
Publicat a
General
| 19:50
Avui, he anat a prendre cafè amb unes amigues que han vingut al poble a veure'm. He passat tot el cap de setmana al llit, i he agraït molt la visita. Doncs hem anat al bar del poble.
Com sempre que ens ajuntem, hem començat a parlar de tot. Comences per un tema i acabes tocant-los tots.
He vist que amb un tema hem coincidit, i és que no ens agrada gens la tardor. Ens deprimeix.
Jo no tinc res en contra de la tardor, i menys del paisatge, que és fantàstic i relaxa molt. Però la tardor té moltes parts negatives que fa que sigui l'estació més trista de totes. Comences a veure que s'acosta l'hivern, l'època d'hivernació pels solters que ja comencem a tenir una edat...
Canvien l'horari, i el dia es fa més curt, per tant, comences el dia que és de nit i surts de la feina que ja és de nit... Fa fred.
Jo, quan arriba aquesta època em sento més deprimida, i moltes vegades hi penso. Suposo que és perquè deu baixar la presió, l'energia, les defenses, o jo que sé! L'únic que sé, és que costa adaptar-se a una nova estació sabent que anem cap a l'hivern. Molta gent, diu que és la primavera l'estació que més deprimeix. Podria ser... Però a mi la primavera m'agrada, perquè m'avisa que aviat vindrà la calor i les vacances!
Doncs, ara mateix estic en una mala estació per la meva ment... No m'ajuda gens!
Enllaç permanent
09.10.07
Publicat a
La Xina
| 22:25
Fins i tot les papereres són elegants! A la Xina, si tenen una cosa molt positiva, és la neteja. Són molt nets i no hi ha cap paper o qualsevol altra cosa per terra. Les papereres, a part de sermolt i molt boniques i elegants, sempre estan netes. Potser el que més funciona a la Xina, són les brigades de neteja.
Ells escupen, però a part d'això, són veritablement molt nets.
Enllaç permanent
05.10.07
Publicat a
La Xina
| 10:24
Quan vam arribar a Dali, ens van dir que el més maco que tenien eren les tres pagodes. Les pagodes són unes torres altes i primes, com si fossin un campanar sol. Doncs a Dali, n'hi ha tres de juntes. Vam decidir anar a veure-les. Quan ens van dir el preu de l'entrada vam quedar mortes! valia uns 120 yuans (gairebé 12 euros!). Jo vaig pensar:ho trobo molt car per veure aquestes tres torres que es veuen des d'aquí fora perfectament. Però com ets a un altre país, pagues i entres sense dir res.
Quan vam ser dins, i estavem mirant les pagodes, vam veure que darrera hi havia com un petit temple que feia d'entrada a algún lloc. Hi vam anar. Al passar la porta, ens vam trobar amb uns jardins i multitud de temples o estances més gran que la ciutat prohibida! No ens ho podíem creure. Havia sortit del no res. Jo personalment, ho vaig trobar més maco que qualsevol cosa que havíem vist fins llavors. Aquí va ser on vaig entendre el preu de l'entrada!
Enllaç permanent
01.10.07
Publicat a
La Xina
| 23:04
Els guerrers de terracota, o millor dit, els guerrers de Xian, són un dels més coneguts arreu del món. A Catalunya els vam conéixer a traves del Fòrum de les cultures, on van portar unes mostres originals des del mateix Xian.
Jo, igual que les meves companyes de viatge, pensem que no n'hi ha per tant. Potser sí que són molt antigues. I reconec que n'hi han moltes figures. Però jo vaig pensar que havent-los fist en fotos ja n'hi havien prou. Encara diria més, jo crec que els guerrers són millors vistos des de fotografies. Bé, potser aquesta fotografia no és la millor que tenen els guerrers, però la sala aquell dia era molt fosca, perquè plovia i el cel no era clar, per tant no entrava gaire claror.
En definitiva, si he d'anomenar alguna cosa que em va decepcionar de la Xina de totes les que he vist, diria que aquesta són els guerrers.
Enllaç permanent
30.09.07
Publicat a
La Xina
| 15:16
Tian Tan, conegut per nosaltres com El Temple del Cel, és un dels complexes oratoris més grans de Xina. Va estar tancat al públic durant les dinasties Ming i Qing. El fet que l'estructura sigui rodona i les teulades blaves és pq representa el cel. El caputxó daurat de dalt de tot, és un parallamps.
En aquest temple que hi ha a la fotografia, l'emperador resava per demanar una bona collita al cel.
En els seus grans parcs, pel matí molta gent hi va a practicar Taichí, avui en dia.
Enllaç permanent
29.09.07
Publicat a
La Xina
| 21:21
El palau d'estiu és el refugi dels emperadors xinesos durant la dinastia Qing. Marxaven de la calurosa ciutat prohibida per anar aquí, un indret amb molta vegetació i un llac. La dimensió del palau d'estiu és de 290 hectàries, amb el llac Kunming inclòs.
L'emperatriu Cixi, va ser coneguda per la seva extravagància. Era capriciosa i tossuda. Va ser ella que va fer construir aquest vaixell amb fons destinats a modernitzar l'armada imperial. El vaixell és de fusta, però està pintat de tal manera que sembla marbre.
Enllaç permanent
28.09.07
Publicat a
La Xina
| 09:36
La ciutat prohibida està dins mateix de la ciutat de Pequín (o Beijing), o sigui que és una ciutat dins d'una altra ciutat. Realment, tot és enorme. A la Xina tot ho fan gran. La ciutat pohibida és tan gran que per veure-la necessites tot un dia. Però per veure-la bé, en necessites més d'un.
La història de la construcció de la ciutat prohibida és molr trista. Qui hagi vist l'últim emperador es pot fer una petita idea.
Enllaç permanent
23.09.07
Publicat a
La Xina
| 19:44
Les fotos que aniré penjant durant uns dies seran de la Xina, ja que en tinc unes 1500 i n'hi han de molt maques. Aquesta de la muralla, m'agrada especialment perquè es veu l'escència de la muralla clarament. Amb una torre (crec que es diu així...) i una part de muralla en bon estat de conservació.
La part que vam fer de la muralla, és la part de Simatai. No és la més turística, però els motxillers, ja la saben... Van ser 10 quilometres de muralla esgotadors. Els pendents, tant amunt com avall, podien arribar a tenir un 70%! I gran part del recorregut, estava destrossat. No s'havia restaurat. Tot i així, va valdre la pena. Com pot ser que fossin capaços de fer una cosa tant gran resseguint tot una serralada de gairebé 7.000 quilometres? Aquests xinesos no són com nosaltres que "qui no té feina el gat pentina"... els xinesos, "si no tenen feina fan muralla!"
Enllaç permanent
21.09.07
Publicat a
General
| 14:50
Avui en dia ja és habitual haver de fer aquesta pregunta. Cada cop són més les persones que no poden menjar glúten, i cada cop és més senzill trobar productes sense aquests ingredients.
Aquest estiu, a la meva neboda gran (10 anys) li han trobat en unes analítiques que és celíaca-feble. Ara li han de continuar fent proves. De moment, però té tots els números del bombo. Li van proposar de fer les analítiques arran d'una revisió mèdica anual. La metgessa va veure que la nena no creixia com hauria de créixer i llavors també van deduir que els mals de panxa que ella sempre deia que tenia, podien ser certs. La veritat és que, com no és gaire menjadora, tothom es pensava que era per no haver de menjar, i no li feiem cas. Jo soc la primera de fer-me'n creus del tracte cap a la meva neboda, ja que jo de petita tenia els mateixos mals de panxa i no eren per no menjar, eren perquè realment me'n feia. És per això que no acabo d'entendre la meva actitud cap a la meva neboda.
(Segueix)
Enllaç permanent
06.09.07
Publicat a
General
| 20:49
Avui, estava escoltant la ràdio mentre anava cap a treballar. Normalment em poso Catalunya ràdio perquè així em distrec amb les seves xerradetes. A la tarda, amb el Llucià i les seves tonteries, ric molt. Doncs avui no ha estat ell qui m'ha fet riure, ha estat el seu concursant.
El senyor, que ha explicat que és un aficionat a anar a concursos, tenia respostes molt bones, però la que més ocurrent ha dit, i a més no havia sentit mai, ha estat quan li han preguntat si li agradaven els animals. Ha dit i sense cap problema: "molt, m'agraden molt tots, cuinats i al plat!"
El felicito. Una bona resposta per tota aquella gent, no vegetariana que no li agraden els animals de companyia. Que hi ha de tot en aquest món. I que consti que a mi m'encanten els animals de companyia!
Enllaç permanent
02.09.07
Publicat a
La Xina
| 21:39
Doncs ja hem tornat de la Xina. He de dir que ha estat estressant! Com podeu veure, no he tingut temps ni d'acabar d'explicar-vos les proves que hem anat vivint. M'he quedat al desè dia, però ho acabaré. To i ser a catalunya ja, acabaré d'explicar-vos totes les peripècies que hem viscut, perquè hi havia moments que semblaven irreals...
Desde que he tornat que tot sembla estressant també. Estic vivint els moments com allí a la Xina, no tinc temps de gairebé res, i suposo que també ho fa el fet que va ser arribar i anar a treballar. No he tingut ni temps de dir: "Paro i em relaxo, que començaré amb el ritme d'aquí." Doncs no, no ha sigut així.
Ah, per cert, el títol de l'article anterior és una paraula xinesa que deiem moooooolt sovint.
Uo putong = no t'entenc. Jejejeje, i és que els havies de dir molt sovint que no entenies el xinès, perquè ells donen per suposat que entens el xinès a la perfecció.
Enllaç permanent
20.08.07
Publicat a
La Xina
| 18:31
Cap viatge m'havien passat tantes coses com aquest. Amb les companyes de viatge, ja hem decidit que això no és un viatge, és un concurs que ens han preparat. Ens estan gravant per la tele i estem fent un concurs d'aquest de supervivencia. El concurs és senzill d'explicar:
- un director (Deu)
- uns diners (1.000 euros per persona)
- un país (Xina)
i... a sobreviure! això si, amb unes quantes proves que ens van posant perque el concurs tingui la seva gràcia... a més, les proves fan pujar l'audiencia!
Les proves son multiples:
1r dia: només arribar, no ens arriben les maletes.
2n dia: trobem maletes. El noi que ens volia dur amb el taxi, no tenia llicencia... la prova era, agafar el taxi sense llicencia o no (era més barat, és clar). No el vam agafar!
3r dia:voliem passejar per pequin amb bicicleta, i tenim "rebenton"... l'arreglem. Prova superada.
4r dia: voliem un taxi per anar de la plaça Tiananmen fins el Hostel, i no ens volia parar ningù!
5e dia: ens havien de venir a buscar a l'estació de tren de Xian, i encara esperem... vam haver d'agafar un taxi! i no entenen res d'anglés! Prova superada...
Donem la roba per rentar, i quan ja està seca, per trobar-la, és com una gincana! no hi havia manera de trobar-la! Finalment vam trobar tota la roba! fins i tot la tira dels sostens que estava separada! prova superada!
6e dia: el dia anterior vam comprar un bitllet d'aviò per al cap de dos dies. El sisè dia vam demanar els bitllets impressos i ens vam adonar que el billet era per l'endemà! corents vam haver de fer les maletes!
7e dia: perdem la cartera del fons comù. Teniem uns 350 euros.... prova no superada ( no vam trobar-la)
8e dia: anem a visitar les tres pagodes de Dali. Per anar agafem el bus 19. Doncs per tornar, i despres d'un gran xafec, també agafem el bus 19. Doncs no era el bus 19 que haviem d'agafar. Vam fer parar dos autobusos enmig del carrer per solucionar-ho. Prova superada!
9e dia: volem anar a veure el llac Er Hai, un dels més grans del món. Doncs estem a punt a l'habitació i ens truquen i la recepcionista ens diu que el bus ens està esperant... no entenem res! quin bus? doncs era el bus que haviem reservat per l'endemà, no per avui! corrents hem de marxar... i el llac el veiem de lluny! però aconseguim agafar el bus. Prova superada!
dema seguirè a partir del desè dia!
Enllaç permanent
11.08.07
Publicat a
La Xina
| 16:34
La Xina no es pot fer xino-xano i menys si tens poc temps. Nosaltres hem vingut per 24 dies i es molt poc. En total haurem fet, la tipica muralla xina i els guerrers de terracota (dues coses tipiques si vas a Xina) i nomes tenim temps de fer dues provincies i molt rapides.
La primera barrera que ens vam trobar al arribar al pais va ser l'idioma. A Xina, gairebe ningu parla angles (menys encara catala...jejeje) i nomes saben xines o algun altre dialecte o idioma del pais. Doncs a consequencia de l'idioma, perdem molt temps per fer simples gestions com ara treure un bitllet de tren o dir-li un taxista on vols anar.
La segona gran barrera, son les llargues distancies que hi han. Aquesta setmana hem agafat dos avions, que calculant les hores que hem estat, hem deduit que haviem anat de Barcelona a Estonia (un calcul aproximat...).
(Segueix)
Enllaç permanent
