23.09.07
Publicat a
La Xina
| 19:44
Les fotos que aniré penjant durant uns dies seran de la Xina, ja que en tinc unes 1500 i n'hi han de molt maques. Aquesta de la muralla, m'agrada especialment perquè es veu l'escència de la muralla clarament. Amb una torre (crec que es diu així...) i una part de muralla en bon estat de conservació.
La part que vam fer de la muralla, és la part de Simatai. No és la més turística, però els motxillers, ja la saben... Van ser 10 quilometres de muralla esgotadors. Els pendents, tant amunt com avall, podien arribar a tenir un 70%! I gran part del recorregut, estava destrossat. No s'havia restaurat. Tot i així, va valdre la pena. Com pot ser que fossin capaços de fer una cosa tant gran resseguint tot una serralada de gairebé 7.000 quilometres? Aquests xinesos no són com nosaltres que "qui no té feina el gat pentina"... els xinesos, "si no tenen feina fan muralla!"
Enllaç permanent
21.09.07
Publicat a
General
| 14:50
Avui en dia ja és habitual haver de fer aquesta pregunta. Cada cop són més les persones que no poden menjar glúten, i cada cop és més senzill trobar productes sense aquests ingredients.
Aquest estiu, a la meva neboda gran (10 anys) li han trobat en unes analítiques que és celíaca-feble. Ara li han de continuar fent proves. De moment, però té tots els números del bombo. Li van proposar de fer les analítiques arran d'una revisió mèdica anual. La metgessa va veure que la nena no creixia com hauria de créixer i llavors també van deduir que els mals de panxa que ella sempre deia que tenia, podien ser certs. La veritat és que, com no és gaire menjadora, tothom es pensava que era per no haver de menjar, i no li feiem cas. Jo soc la primera de fer-me'n creus del tracte cap a la meva neboda, ja que jo de petita tenia els mateixos mals de panxa i no eren per no menjar, eren perquè realment me'n feia. És per això que no acabo d'entendre la meva actitud cap a la meva neboda.
(Segueix)
Enllaç permanent
06.09.07
Publicat a
General
| 20:49
Avui, estava escoltant la ràdio mentre anava cap a treballar. Normalment em poso Catalunya ràdio perquè així em distrec amb les seves xerradetes. A la tarda, amb el Llucià i les seves tonteries, ric molt. Doncs avui no ha estat ell qui m'ha fet riure, ha estat el seu concursant.
El senyor, que ha explicat que és un aficionat a anar a concursos, tenia respostes molt bones, però la que més ocurrent ha dit, i a més no havia sentit mai, ha estat quan li han preguntat si li agradaven els animals. Ha dit i sense cap problema: "molt, m'agraden molt tots, cuinats i al plat!"
El felicito. Una bona resposta per tota aquella gent, no vegetariana que no li agraden els animals de companyia. Que hi ha de tot en aquest món. I que consti que a mi m'encanten els animals de companyia!
Enllaç permanent
02.09.07
Publicat a
La Xina
| 21:39
Doncs ja hem tornat de la Xina. He de dir que ha estat estressant! Com podeu veure, no he tingut temps ni d'acabar d'explicar-vos les proves que hem anat vivint. M'he quedat al desè dia, però ho acabaré. To i ser a catalunya ja, acabaré d'explicar-vos totes les peripècies que hem viscut, perquè hi havia moments que semblaven irreals...
Desde que he tornat que tot sembla estressant també. Estic vivint els moments com allí a la Xina, no tinc temps de gairebé res, i suposo que també ho fa el fet que va ser arribar i anar a treballar. No he tingut ni temps de dir: "Paro i em relaxo, que començaré amb el ritme d'aquí." Doncs no, no ha sigut així.
Ah, per cert, el títol de l'article anterior és una paraula xinesa que deiem moooooolt sovint.
Uo putong = no t'entenc. Jejejeje, i és que els havies de dir molt sovint que no entenies el xinès, perquè ells donen per suposat que entens el xinès a la perfecció.
Enllaç permanent
20.08.07
Publicat a
La Xina
| 18:31
Cap viatge m'havien passat tantes coses com aquest. Amb les companyes de viatge, ja hem decidit que això no és un viatge, és un concurs que ens han preparat. Ens estan gravant per la tele i estem fent un concurs d'aquest de supervivencia. El concurs és senzill d'explicar:
- un director (Deu)
- uns diners (1.000 euros per persona)
- un país (Xina)
i... a sobreviure! això si, amb unes quantes proves que ens van posant perque el concurs tingui la seva gràcia... a més, les proves fan pujar l'audiencia!
Les proves son multiples:
1r dia: només arribar, no ens arriben les maletes.
2n dia: trobem maletes. El noi que ens volia dur amb el taxi, no tenia llicencia... la prova era, agafar el taxi sense llicencia o no (era més barat, és clar). No el vam agafar!
3r dia:voliem passejar per pequin amb bicicleta, i tenim "rebenton"... l'arreglem. Prova superada.
4r dia: voliem un taxi per anar de la plaça Tiananmen fins el Hostel, i no ens volia parar ningù!
5e dia: ens havien de venir a buscar a l'estació de tren de Xian, i encara esperem... vam haver d'agafar un taxi! i no entenen res d'anglés! Prova superada...
Donem la roba per rentar, i quan ja està seca, per trobar-la, és com una gincana! no hi havia manera de trobar-la! Finalment vam trobar tota la roba! fins i tot la tira dels sostens que estava separada! prova superada!
6e dia: el dia anterior vam comprar un bitllet d'aviò per al cap de dos dies. El sisè dia vam demanar els bitllets impressos i ens vam adonar que el billet era per l'endemà! corents vam haver de fer les maletes!
7e dia: perdem la cartera del fons comù. Teniem uns 350 euros.... prova no superada ( no vam trobar-la)
8e dia: anem a visitar les tres pagodes de Dali. Per anar agafem el bus 19. Doncs per tornar, i despres d'un gran xafec, també agafem el bus 19. Doncs no era el bus 19 que haviem d'agafar. Vam fer parar dos autobusos enmig del carrer per solucionar-ho. Prova superada!
9e dia: volem anar a veure el llac Er Hai, un dels més grans del món. Doncs estem a punt a l'habitació i ens truquen i la recepcionista ens diu que el bus ens està esperant... no entenem res! quin bus? doncs era el bus que haviem reservat per l'endemà, no per avui! corrents hem de marxar... i el llac el veiem de lluny! però aconseguim agafar el bus. Prova superada!
dema seguirè a partir del desè dia!
Enllaç permanent
11.08.07
Publicat a
La Xina
| 16:34
La Xina no es pot fer xino-xano i menys si tens poc temps. Nosaltres hem vingut per 24 dies i es molt poc. En total haurem fet, la tipica muralla xina i els guerrers de terracota (dues coses tipiques si vas a Xina) i nomes tenim temps de fer dues provincies i molt rapides.
La primera barrera que ens vam trobar al arribar al pais va ser l'idioma. A Xina, gairebe ningu parla angles (menys encara catala...jejeje) i nomes saben xines o algun altre dialecte o idioma del pais. Doncs a consequencia de l'idioma, perdem molt temps per fer simples gestions com ara treure un bitllet de tren o dir-li un taxista on vols anar.
La segona gran barrera, son les llargues distancies que hi han. Aquesta setmana hem agafat dos avions, que calculant les hores que hem estat, hem deduit que haviem anat de Barcelona a Estonia (un calcul aproximat...).
(Segueix)
Enllaç permanent
06.08.07
Publicat a
La Xina
| 17:35
ahir a la nit vam tenir la fabulosa noticia que ja tenim les maletes. vam anar corrents a buscarles i tot i que aquesta nit passada no hem pogut dormir, ha valgut la pena! jo he pogut anar a la muralla xina i gravarla. Ja tinc un record que passara a la historia.
recorrer la muralla ha estat fantastic. son 10 kilometres de grans pendents, que hem fet amb unes 4 hores, ja que les pendents son dun 70%. La veritat i si he de ser realista, quan postavem ja mitja hora de cami, jo ja en tenia prou, ja que es 'mas de lo mismo'. pero jo lhe fet!
parlant amb la gent, ens han atabalat molt... perque sembla que ells hagin vist moltes mes coses que nosaltres i sapiguen molt mes del pais que nosaltres. Elles tenen una obsessio perduda per parlar amb la gent i saber que han fet i que coneixen. a mi, tant me fa. es mes, prefereixo no saberho.
doncs ja hem vist, la ciutat prohibida, la placa Tiannanmen, hem passejat pels hutongs (carrerons estrets, tipics de les ciutatys xineses), i tot ho hem fet amb bicicleta, com els xinesos. Doncs hem fet molt. I dema, abans de marxar cap a Xian, veurem el temple del cel i el palau destiu.
doncs jo crec que hem fet una bona feina!
Enllaç permanent
04.08.07
Publicat a
La Xina
| 15:19
Ja som a la xina! per ser el primer dia que som aqui, tenim moltes coses a explicar. la majoria no podriem dir que siguin bones.
per comencar, es la primera vegada a la meva vida que se que significa la paraula jet lag. i es que ara aqui ja son les 21:30 i encara vaig adormida, i es que he passat una nit sense dormir. amb tot aixo del canvi dhoraris, hem perdut mes de 6 hores de son.
quan hem arribat a Beijing, mig emocionades, mig cansades, hem anat a buscar lequipatge... doncs no ha arribat! nosaltres som a Xina, pero el nostre equipatge no! no ens sap gens de greu per la roba, aixo te solucio. pero jo per exemple tenia tots els carregadors a la motxilla i a sobre mestic quedant sense bateria de la camera i estic patint per si no podre gravar la muralla xina... i moltes altres coses!
be, i no es facil entendrens per aquest pais...
seguirem informant!
Enllaç permanent
03.08.07
Publicat a
La Xina
| 01:00
Demà, mytèsor marxa cap a la Xina… encara que estem una mica tristos (perque estarem tres setmanes sense sentir-nos), espero que ella gaudeixi del viatge perque fa mesos que ho està organitzant i vull que tot sigui perfecte! Com sabeu, aquest bloc va neixer per relatar-nos el procès del seu viatge, desde la preparació fins la tornada i ara que mytèsor està a punt de marxar, ha preparat les bosses i ens explica que hi ha posat dins...i, com que ella està cansada, atabalada etc...us penjo la seva llista: (Segueix)
Enllaç permanent
28.07.07
Publicat a
General
| 00:34
Ahir vaig anar a Barcelona per feina i per oci. Les dues coses van resultar molt gratificants.
Com ja vaig comentar en un article, estic canviant de feina. Doncs ahir vaig anar a la nova feina a buscar el material que necessito per realitzar la nova feina i vaig conèixer la coordinadora de la meva zona i em va caure molt bé i em va semblar molt simpàtica i agradable. Per tant, la part de la feina va ser inmillorable.
Després, vaig fer una ruta de llibreries. Les llibreries m'agraden molt i més si són específiques. Aquestes ho eren.
(Segueix)
Enllaç permanent
19.07.07
Publicat a
General
| 20:54
Aquest cap de setmana són les festes al Pont. Normalment és dels primers pobles que fan la Fasta Major a la comarca. Però moltes vegades coincideix amb la festa major de Bràfim, com és el cas aquest any. De tota manera, ja sabem que no competim. No podem...
Ahir vam discutir sobre com es feia la festa major durant aquests últims anys. I jo, he arribat a la conclusió que si no estem contents de l'organització, ens hem d'arromengar i posar-nos a treballar. O sigui que a partir de setembre he decidit que jo, i tots els que vulguin (i crec que n'hi han uns quants), hauríem de tornar-nos a posar a la comissió de festes. O millor dit, hauríem de fer una comissió de festes, que no n'hi ha.
Doncs, tots els que ho discutíem ahir, ja sabem que fer una festa major no és complicat. Només cal que hi hagin ganes d'anar al davant i organitzar-la. La recaudació dels diners tampoc no és tant complicat, sempre i quan, la barra de bar de la pista de ball, la portin voluntaris.
Bé, doncs si l'any que ve encara tinc el bloc (espero que sí...) i em poso a la comissió ja us passaré el programa. També us podria passar el programa d'aquest any, però ja us anuncio que no val la pena. Jo si no fos del Pont, aniria a Bràfim!
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 21:34
Ahir va ser el dia dels carbassons i, com us vaig explicar, hi va haver el concurs de cuina. Els participants havien de preparar un menjar (dolç o salat) amb el carbassó. Jo, com us vaig dir, vaig preparar un pastís molt senzill però que era molt bo. Al mateix concurs hi van participar 2 pastisseres i clar, van guanyar els premis barrejant tradició (perquè van preparar pastissos tradicionals de Sardenya) i modernitat (amb la melmelada de carbassó). Ja sé que jo no soc pastisser però, com he escrit abans al meu bloc, elles podien participar preparant un menjar salat!
(Segueix)
Enllaç permanent
15.07.07
Publicat a
General
| 15:36
Divendres em vaig canviar de companyia de telefonia mòbil. N’estic farta de totes, per tant, cada vegada que vulgui canviar-me el telèfon, em canviaré de companyia. Com totes són unes “gitanes”, doncs jo me n’aprofito! 
Vam anar-hi tots els tres de casa, el meu pare, la meva mare i jo. Tots tres volíem un telèfon nou i punt. Els vam dir, volem una portabilitat i un telèfon. Directament el que vols i sense compassió! Jo, després del tracte que rebo, no tinc cap mena d’escrúpol ni consideració amb la companyia A o B, tant se val. Això sí, li deixo clar a la noia o noi que m’atenen que jo no els tinc cap odi personal, és a la companyia.
(Segueix)
Enllaç permanent
14.07.07
Publicat a
General
| 14:34
Dato che il mio non funziona bene, ogni tanto scrivo sul meraviglioso blog di Brigitte. Come ha detto lei, io inserisco articoli meno seri dei suoi e, forse, i suoi lettori non sono abituati a questo mio stile (anche perché scrivo in italiano). Però essere l'ospite di un blogger è molto entusiasmante, perché mi da la possibilità di scrivere ciò che voglio e di condividerlo con i suoi lettori (poi se sono catalani la cosa mi entusiasma ancora di più, vista la simpatia che provo per questo popolo)!
Bé amics, ara intento escriure en my third language...
(Segueix)
Enllaç permanent
13.07.07
Publicat a
General
| 21:39
Durant anys i anys la vida m’ha resultat molt lineal, monòtona. Podríem dir-ne fins i tot avorrida. De fa un temps ençà, que no paren de passar-me situacions ben estranyes. Començant pel meu desgavellat món dels sentiments, que no hi ha manera que pari quiet, ara!
Per seguir la tònica amb les novetats, que sembla mentida que tot m’hagi de passar aquest any, com si no n’hi haguessin més d’anys, i com si no pogués repartir les novetats de mica en mica. No! Totes de cop!
(Segueix)
Enllaç permanent
Les fotos que aniré penjant durant uns dies seran de la Xina, ja que en tinc unes 1500 i n'hi han de molt maques. Aquesta de la muralla, m'agrada especialment perquè es veu l'escència de la muralla clarament. Amb una torre (crec que es diu així...) i una part de muralla en bon estat de conservació. 
