13.03.07
DISGUSTOS
Les coses haurien de ser més senzilles o agafar-nos-les amb menys èmfasi. Sembla mentida, però quan et vénen els problemes de debó i tens la sensació de no sortir-te'n, agafes forces d'allà on no n'hi ha i tires endavant. I te'n surts, és clar.
Quan de sobte, les coses et van bé, no estàs preparada per afrontar cap disgust o cap mala sensació. És llavors, quan aquelles petites coses que en moments dolents són estupideses, les trobes greus. Tinc la sensació
que al cap i a la fí, és com si ens agradés patir. Tant se val la magnitud del problema, el cas és patir. I acabem patint per tot.
El meu disgust avui, és tan estúpid com unes totxanes de color. Fa uns anys, una totxana m'hauria importat un rabe. Necessito patir, doncs? perquè ens capfiquem tant?
Les coses avui en dia em van bé. Tot és molt normal i no em falta de res. I l'obsessió que he agafat amb una maleïda totxana no és gaire normal.
Espero que sigui com quan els problemes eren de debó, que me'n sortia...
