Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Després d’un llarg procés, iniciat el segle XIX, on les dones es reivindicaven per a millores laborals, reduccions de jornades, prevenció en els accidents laborals i compensacions econòmiques en cas de patir-ne, avui en dia, cada 8 de març seguim manifestant públicament un lloc digne a la societat.
Ahir vaig poder mig veure Hora Q. Recordo que parlaven dels aldarulls que hi van haver al centre de Barcelona amb la manifestació d'estudiants.
No estic gaire posada en el tema. Només sé que estan empipats per la nova implantació del Pla Boloña.
Aprofitaré aquest merder per explicar-vos el que em va passar a mi quan vaig decidir apuntar-me a la universitat ara fa 4 anys.
Aquesta nit he sopat amb les meves amigues Míriam i Margareth. Bé, us explico qui són. La Míriam és una de les meves millors amigues des de fa molts anys. La vaig coneixer fent un curs de català per treure'ns el nivell C. I la Margareth, l'he coneguda a través d'ella (bé, i d'una altra senyora), i ens hem fet molt amigues. No em pregunteu com. Avui al sopar ho parlavem, que possiblement ens havíem de coneixer. De fet, quan tens inquietuds similars a una altra persona, acabes coneixent-la. Una mica allò de: "Dios los cria y ellos se juntan".
Soc el cul del Jaumet. Això fa de mal dir, perquè el meu pare es diu Jaumet (bé, es diu Jaume, però li diuen Jaumet) i sona fatal. Més que res, perquè jo no vaig sortir ben bé del cul del Jaumet... Bé, és igual.
El que deia, soc el cul del Jaumet. Sempre he estat així. Tinc la necessitat de provar-ho tot, però no m'agrada suficientment res com per dedicar-hi tot el meu temps.
Era divendres a les 9 del matí. Jo venia de la piscina i anava cap a treballar. Arribava tard. Estava aparcant i em sona el mòbil. Era la Dolors. No entenia com em trucava al mòbil. La Dolors treballa amb mi, i moltes vegades a la feina no tenim temps de xerrar i em truca quan no treballa per solucionar temes. Ja esperava la seva trucada, però no al mòbil. Li vaig dir que quan arribés a la feina la trucava. Així ho vaig fer:
- Digues Dolors, ja soc a la feina.
La Dolors, divendres feia festa perquè marxava cap a Brussel·les a la manifestació.
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
