02.09.09
Publicat a
General
| 22:35
Ha sigut un estiu diferent. No em refereixo a la calor, perquè jo a l'estiu sempre en tinc i sempre en vull. La calor fa que m'agradi anar a la piscina i a la platja. To i que a la platja hi vaig tot l'any, a l'estiu tinc l'alicient de banyar-m'hi.
Ha estat diferent perquè he treballat tot l'estiu, i no ho havia fet mai. La veritat és que se m'ha fet llarg i tot! però ara espero la part de vacances que em queden per fer a l'octubre.
És curiosa la vida, perquè cada any he marxat entre 20 i 30 dies a l'estiu, i no ha passat res (exepte l'any passat que es va morir l'avi mentre jo estava de vacances). Aquest any només marxo 5 dies, i durant aquests cinc dies es casa una gran amiga meva i segurament parirà una altra gran amiga (espero que se li avanci o se li retardi). Ja té ous la cosa!
El que si que està clar és que igualment marxo. Soc un cul inquiet i aquest any no m'he mogut gaire. Bé, diguem que no m'he mogut gaires dies... perquè anar a la Costa Brava, a Brusel·les i ara a Nàpols, no és poc.
M'agrada l'estiu perquè sortim de la rutina, però ara, arribat el setembre i tornant a la rutina, he d'admetre que la rutina va bé. La necessitem per anar més alhora amb tot. El fet que sigui l'estiu, fa que no ens vingui d'una hora a fer res. Deixem les coses per demà (i demà no arriba mai), i se'ns acumula la feina (que no acabem de fer mai, tampoc).
Amb l'inici del curs escolar o la tornada de la majoria de gent a la feina, ens fa reflexionar i tornar a realitzar les tasques que al juny havíem deixat aparcades. Tornem a apuntar-nos al gimnàs (a l'estiu no hi anem), tornem a fer cursos (a l'estiu, estudiar no ve de gust) i mengem a l'hora que toca i dormim més hores.
Potser sí que l'estiu està bé, però també està bé pensar que l'estiu s'acaba i tot torna a la seva normalitat.
Enllaç permanent
24.07.09
Publicat a
General
| 21:05
Aquest any que no marxo de vacances a l'agost, sinó que ho he deixat per més endavant, tinc clar que vull anar a tantes festes majors com pugui. Fa tants anys que me les perdo gairebé totes, que les trobo a faltar. Fins i tot, un any em vaig perdre la del Pont. I possiblement l'any que ve me les torni a perdre, perquè espero marxar de nou! On? Uf... encara queda. Però aniré explicant el procés del viatget d'aquest any. De fet, per no anar enlloc, aquest any ja hauré anat a Brusel·les i a Nàpols.
Doncs el destí de l'octubre és Nàpols. Amb uns diners regalats, vam comprar el bitllet d'avió per marxar a Nàpols. Marxarem només 5 dies, però ho aprofitarem al màxim!
El dia de Sant Joan, ens vam posar a buscar bitllets barats per anar a Nàpols (vam mirar altres indrets durant molts dies, però el que ens convencia més era Nàpols). Vam trobar-lo pel preu dels diners exactes que teniem. Només vam haver de pagar les despeses de la targeta (1,5 €). Els dies que viatjarem són el 3, 4, 5, 6 i 7 d'octubre.
Vam estar mirant també, apartaments per allotjar-nos a Nàpols. Volem un apartament perquè (de moment) una de les companyes de viatge és celíaca, i almenys podrà cuinar i tenir el menjar controlat.
A partir d'aquí, hem començat a fer estudis sobre la ciutat i voltants. Cada una per separat. Més endavant, exposarem les idees i coneixences que ha tingut cada una.
Enllaç permanent
25.06.09
Publicat a
El Pont
| 12:39
Després de cinc anys sense pujar dalt dels escenaris, la Companyia de teatre amateur del Pont d’Armentera, La Nouvelle Troupe, torna a l’acció. Aquest cop amb una obra que reflexa l’actualitat: Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, sota la direcció del Josep Alari. (Segueix)
Enllaç permanent
04.05.09
Publicat a
General
| 09:52
Llegia una article al Magazine de la Vanguardia de fa temps (recullo magazines i els llegeixo quan puc...), on explicava l'aïllament de joves japonesos.
Fa un temps també, vaig veure un reportatge per la tele. Ensenyaven com nois joves japonesos es tancaven a la seva habitació i no en sortien durant un llarg temps. Un llarg temps que podia oscil·lar entre 6 mesos o varis anys. No sortien fins el punt de no veure ni a la família que vivien amb ells. La mare deixava una safata amb menjar davant la porta de l'habitació i ells l'agafaven i la deixaven quan sabien que ja tots dormien.
El motiu del seu aïllament podia ser tan simple com tenir acné, estar gras, o ser quelcom diferent que el grup, ja sigui escolar o del cercle d'amistats.
(Segueix)
Enllaç permanent
30.04.09
Publicat a
General
| 09:57
L'acomiadament de Losantos de la COPE, m'ha fet venir al cap un correu electrònic que em va enviar la meva germana i que, a part de fer riure molt, fa pensar fins a quin punt són capaços alguns espanyols de fer-me ser cada cop més radical. No, no ho seria tant si no fos per aquest sector de personatges.
Us he transcrit literalment el correu perquè el vaig trobar, si no interessant, que interpretava bastant fins on pot arribar l'estupidesa humana a l'hora de criticar la gent que no són (ni ganes) com ells:
(Segueix)
Enllaç permanent
29.04.09
Publicat a
fotos d'altres viatges
| 11:06
La serralada d'irta està prop de Penyíscola. Ocupa uns 15 km de costa en estat verge. Sembla mentida tal i com estan els temps!
Enllaç permanent
27.04.09
Publicat a
General
| 10:20
Aquesta setmana que estem acabant, ha estat una setmana de records... El dia 19 va fer un any de la meva "gran" emancipació. Dic gran perquè els que em coneixeu, ja sabeu que he anat al pis de sota de casa mons pares... O sigui que massa lluny no he anat. De tota manera, és tan diferent viure amb ells que viure sota d'ells, que n'estic molt contenta.
He fet balanç de com ha estat aquest primer any, i el resum ha estat molt positiu, tot i que aquest primer any hi he estat poc per casa. Espero que el segon sigui un any dedicat més a mi i a les meves coses (casa, estudis, oci... i gosseta!).
El dijous, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, va ser un dia emotiu. No ho dic per la gran quantitat de roses que vaig rebre (una: la del meu pare!), si no perquè cada any intento fer festa a la feina i dedicar-lo a fer el que m'agrada. És un dia que m'agrada mirar i comprar llibres. Normalment, comprava els llibres que tenia previstos de llegir durant l'any, però la meva crisi particular (la pujada de l'hipoteca em va matar...), ha fet que aquest any només me'n compri un. I ja vaig per la meitat... Hauré de demanar llibres a les meves amistats!
Doncs el dia de Sant Jordi, que va fer un dia fantàstic, vaig decidir anar a la platja amb la meva Perla de casa, o sigui la gosseta i vam passar el matí allà. Una gran càrrega d'energia per a tot el dia. A la tarda, a part de canviar-me el look, vaig quedar per anar a mirar i remenar llibres. Ens va ser impossible! Poder arribar a alguna parada era una aventura! Però ens ho vam agafar en calma i vam decidir berenar. Temps més profitós.
Vaig fer una vida social tremenda, perquè em vaig trobar moltíssima gent que feia molt temps que no veia. I vaig poder felicitar a alguns Jordis que conec.
Enllaç permanent
18.04.09
Publicat a
General
| 21:39
Un altre dels contes que t'ensenyen d'en Jorge Bucay.
En aquest cas, aquest conte fa pensar amb tots els ligams que arribem a tenir en la vida, sense ni nosaltres mateixos saber-ho ni reaccionar-hi.
A mi, m'ha fet adonar de les moltes estaques que ens van o anem posant al llarg de la vida, i de com pot ser de senzill, desfer-se'n d'elles.
(Segueix)
Enllaç permanent
20.03.09
Publicat a
General
| 21:01
Després d’un llarg procés, iniciat el segle XIX, on les dones es reivindicaven per a millores laborals, reduccions de jornades, prevenció en els accidents laborals i compensacions econòmiques en cas de patir-ne, avui en dia, cada 8 de març seguim manifestant públicament un lloc digne a la societat.
(Segueix)
Enllaç permanent
19.03.09
Publicat a
General
| 14:16
Ahir vaig poder mig veure Hora Q. Recordo que parlaven dels aldarulls que hi van haver al centre de Barcelona amb la manifestació d'estudiants.
No estic gaire posada en el tema. Només sé que estan empipats per la nova implantació del Pla Boloña.
Aprofitaré aquest merder per explicar-vos el que em va passar a mi quan vaig decidir apuntar-me a la universitat ara fa 4 anys.
(Segueix)
Enllaç permanent
14.03.09
Publicat a
General
| 01:26
Aquesta nit he sopat amb les meves amigues Míriam i Margareth. Bé, us explico qui són. La Míriam és una de les meves millors amigues des de fa molts anys. La vaig coneixer fent un curs de català per treure'ns el nivell C. I la Margareth, l'he coneguda a través d'ella (bé, i d'una altra senyora), i ens hem fet molt amigues. No em pregunteu com. Avui al sopar ho parlavem, que possiblement ens havíem de coneixer. De fet, quan tens inquietuds similars a una altra persona, acabes coneixent-la. Una mica allò de: "Dios los cria y ellos se juntan".
(Segueix)
Enllaç permanent
10.03.09
Publicat a
General
| 23:27
Soc el cul del Jaumet. Això fa de mal dir, perquè el meu pare es diu Jaumet (bé, es diu Jaume, però li diuen Jaumet) i sona fatal. Més que res, perquè jo no vaig sortir ben bé del cul del Jaumet... Bé, és igual.
El que deia, soc el cul del Jaumet. Sempre he estat així. Tinc la necessitat de provar-ho tot, però no m'agrada suficientment res com per dedicar-hi tot el meu temps.
(Segueix)
Enllaç permanent
08.03.09
Publicat a
General
| 18:38
Era divendres a les 9 del matí. Jo venia de la piscina i anava cap a treballar. Arribava tard. Estava aparcant i em sona el mòbil. Era la Dolors. No entenia com em trucava al mòbil. La Dolors treballa amb mi, i moltes vegades a la feina no tenim temps de xerrar i em truca quan no treballa per solucionar temes. Ja esperava la seva trucada, però no al mòbil. Li vaig dir que quan arribés a la feina la trucava. Així ho vaig fer:
- Digues Dolors, ja soc a la feina.
La Dolors, divendres feia festa perquè marxava cap a Brussel·les a la manifestació.
(Segueix)
Enllaç permanent
25.02.09
Publicat a
General
| 22:06
Avui tenia tantes coses a dir que no sabia quina agafar per explicar. Tampoc no tenia molt per aprofundir a les historietes. Doncs he decidit explicar una mica de tot. El que se sol dir, faré una escudella barrejada.
(Segueix)
Enllaç permanent
23.02.09
Publicat a
General
| 23:13
Aquesta nit passada s'ha celebrat la 81a Gala dels Oscars de Hollywood. La famosa catifa vermella s'ha desplegat per vuitantaunena vegada per veure desfilar els millors de la cinematografia mundial.
Jo però, no faré un reportatge sobre com va ser la gala, primer perquè no la vaig veure (aquí és la matinada!) i segon perquè no tinc cap interés en fer-ho. El que sí que faré serà parlar de la gran guanyadora: Slumdog Millionaire.
Ahir vaig anar a veure la pel·lícula. Fascinant!
(Segueix)
Enllaç permanent
