10.02.07
LA FOTO D'AVUI: SENEGAL

Poble pescador de la costa senegalesa.
(Segueix)Comencen les llegendes... o no, potser és real!
Adquirir una casa avui en dia és un somni. Marxar de casa dels pares una il·lusió.
Cada cop som més els que passem de la trentena i encara som a casa dels pares esperant l'oportunitat de poder marxar. No hi estem malament, no és això, simplement tenim ganes de fer una mica d'adults que, per edat, és el que ens toca. Tenir la nostra pròpia independència i el nostre espai vital.
Però com podem marxar amb els preus que ens demanen?
(Segueix)Aquests dibuixos estan fets amb el suc d'una planta (ara no sé el nom), i els emberàs l'utilitzen per celebrar qualsevol cosa. La col·locació de la pintura al cos és molt semblant a com ho fan els magrebís amb la henna, i marxa de la mateixa manera, a base de rentades. Les senefes que pinten sempre són semblants als triangles.
Fa un temps, vaig llegir una entrevista a un mestre de sexe tàntric, i no fa geire em va caure a les mans un article sobre el tantra i el sexe.
Em sorprèn els diferents punts de vista que tenen les cultures sobre el sexe. A la nostra cultura el sexe el relacionem directament amb el plaer. Alguns, volem disfressar-lo d'amor, però al cap i a la fí, és plaer i prou.
El sexe tàntric però, va més enllà. Segons l'article, pels seguidors del tantra, el sexe és el camí per potenciar la sensibilitat humana i localitzar tota l'energia en una satisfacció mútua.
(Segueix)No sabíem si seria una Berta o un Oleguer. Finalment avui, i després d'un part gens dificultós (això diu el pare),hem sortit de dubtes.
La situació era curiosa, el pare sabia el sexe de la criatura i la mare no, per tant, el pare va decidir no dir res a ningú i mantenir el secret fins al final. Durant tot l'embaràs, a la pobre nena, perquè ara ja està clar que és una nena, li hem dit tots Oleguer, perquè la mare estava conve´çuda que duia un nen. Pobre Berta...
La famíla viatgera, ens considerem els tiets de la nena, i avui els telèfons han anat que treien fum: "Ja som tiets!", era la frase del dia.
Ara ja li podrem explicar que vam ser els primers de viatjar amb ella, ja que vam anar a croàcia quan era un fetus de tres mesos.
Felicitats Ignasi i Cristina!
Un petó molt fort, Berta!
Mirem de tenir una primera idea sobre quins preus ens movem, però clar, no podem tenir preus clars, perquè hi ha gent (jo) que encara no tenim les dates de les vacances.
(Segueix)
L'anjali és la nena que vaig apadrinar a la Índia durant l'estada a la Fundació Vicenç Ferrer.
(Segueix)
A veure què tal!
Ho intento amb aquesta foto perquè m'agrada molt i és fàcil de situar-la. És exactament una imatge típica del país, tot i que jo no en vaig veure gaires de músics ambulants... suposo que deuen estar tots pel nord de la Índia i a mi em va agradar més el sud, per tot. Per la seva gent, pels seus paisatges... ah! i perquè allí hi viu l'Anjali, la meva fillola.

Avui la Rut m'ha enviat una proposta que he trobat força encertada, sobretot perquè es tracta dels meus viatges i jo no em canso de parlar-ne. La proposta és afegir-hi fotografies de viatges ja fets. Laveritat és que ara hauré de provar com és fa això, però m'ha semblat una bona idea.
(Segueix)Com em passa amb totes les coses que compro o adquireixo, vull saber com va sense llegir-me el manual d'instruccions. Finalment i al cap dels dies, ja sé com va, però m'hagués estat més fàcil i hagués perdut menys temps, si primer m'ho hagués llegit. Sóc així!
Doncs amb aquest bloc m'ha passat el mateix, he preferit predre hores provant, i escrivint missatges a diferents llocs del bloc, abans de llegir com funciona. i així anem!