« Anterior | Següent»

08.03.07

MITOLOGIA XINESA: LA CREACIÓ DEL MÓN

Publicat a La Xina | 23:03

La Xina és un país molt ric en cultura. La seva antiguitat fa que tot sigui molt arrelat, les religions, l'història i fins i tot els mites.

Avui he llegit un mite xinès de com es va crear el món, que crec que és molt bonic:

els déus des de l'alba dels temps

Al començament, l’univers era només un negre caos en forma d’ou. Més tard va néixer la primera criatura, anomenada Pangu.

Pangu va decidir crear l’ordre: va agafar una destral i va picar l’ou amb força, partint-lo en dos. Els elements lleugers, com que flotaven, es van elevar i van constituir el cel; el més pesats, es van enfonsar i van constituir la terra.

Quan va acabar aquesta tasca, Pangu era ja tan vell que va morir lentament. El seu cos es va transformar: la seva respiració va ser l’origen del vent i els núvols; la seva veu, el tro; l’ull esquerra va formar el sol i el dret la lluna; el seu tronc i els membres es van convertir en serralades; la sang en rius; dels pèls de la seva pell van esdevenir els arbres, les flors, els paràsits, els animals i els peixos; finalment, els seus ossos es van transformar en diferents minerals i pedres precioses.

Va passar el temps i més enllà de les criatures que Pangu havia deixat al morir, la terra va començar a ser habitada per altres éssers, principalment per gegants, monstres i déus. D’aquests últims, el més important era la deessa mare, anomenada Nüwa, d’aparença humana de cintura per amunt i cos de drac. Expliquen que un dia la deessa Nüwa es va posar a fer petites figuretes de fang i va donar-lis vida. Va ser així com van néixer els éssers humans.

El seu companys Fuxi, que va regalar a la humanitat un do molt preuat: el foc, va ensenyar als humans les habilitats necessàries per tenir una vida civilitzada i poder viure amb relativa comoditat.

Llavors, de forma inesperada, Gonggong, el déu de l’aigua, i Zhurong, el déu del foc, van iniciar una lluita aferrissada que els va enfrontar durant molt temps, fins que Gonggong va perdre. La derrota el va humiliar tant, que va optar per suïcidar-se. Per fer-ho, va decidir donar cops de cap contra una de les muntanyes que constituïen un dels pilars de la terra. El déu Gonggong es va fer poc mal, però les conseqüències que van esdevenir van ser catastròfiques pel món. El pic de la muntanya va caure, i el firmament que aguantava es va enfonsar i es va fer un enorme forat al cel. A la terra es van obrir unes grans esquerdes i de l’interior d’algunes d’elles van sortir unes grans flamarades i van cremar cases i persones; d’altres esquerdes va sortir tanta quantitat d’aigua que va inundar gran part de la terra, formant així el mar.

Nüwa, la portadora de l’ordre, va arreglar tot el que Gonggong havia destruït. Dels jaços dels rius Groc i Yang-tse Kiang, va escollir unes pedres acolorides. Les va fondre, i va refer el cel.

Quan va acabar modificant totes les destrosses, Nüva va creure que els éssers humans havien d’oblidar la mala experiència viscuda. Va fer un instrument amb canyes, anomenat flauta, i va fer tornar el somriure als humans.

I va ser així com va néixer l’univers: Pangu, va crear el món amb el seu cos. Nüwa, va doanr vida al fang. Fuxi, va educar als homes. I Gonggong, quasi destrueix tot el que els altres déus van crear.

Va ser així, expliquen, i no de cap altra manera.

7 Comentaris | "MITOLOGIA XINESA: LA CREACIÓ DEL MÓN" »

  1. fabio :

    09/03/2007, at 00:03 [ Respon ]

    che bella storia! enhorabona per la traduccio' molt molt bonica!Fab.

  2. Brigitte :

    09/03/2007, at 21:22 [ Respon ]

    si, a mi també em va agradar molt. Els mites són molt bonics i imaginatius, no creus?
    Gràcies! ja saps... em va costar, però ha quedat un bon resultat (suposo)

  3. Jordi Cama :

    16/03/2007, at 19:54 [ Respon ]

    Es una historia bastant interessant i bonica

  4. ola :

    16/03/2007, at 19:55 [ Respon ]

    La Xina és un país molt ric en cultura. La seva antiguitat fa que tot sigui molt arrelat, les religions, l'història i fins i tot els mites.

    Avui he llegit un mite xinès de com es va crear el món, que crec que és molt bonic:

    els déus des de l'alba dels temps

    Al començament, l’univers era només un negre caos en forma d’ou. Més tard va néixer la primera criatura, anomenada Pangu.

    Pangu va decidir crear l’ordre: va agafar una destral i va picar l’ou amb força, partint-lo en dos. Els elements lleugers, com que flotaven, es van elevar i van constituir el cel; el més pesats, es van enfonsar i van constituir la terra.

    Quan va acabar aquesta tasca, Pangu era ja tan vell que va morir lentament. El seu cos es va transformar: la seva respiració va ser l’origen del vent i els núvols; la seva veu, el tro; l’ull esquerra va formar el sol i el dret la lluna; el seu tronc i els membres es van convertir en serralades; la sang en rius; dels pèls de la seva pell van esdevenir els arbres, les flors, els paràsits, els animals i els peixos; finalment, els seus ossos es van transformar en diferents minerals i pedres precioses.

    Va passar el temps i més enllà de les criatures que Pangu havia deixat al morir, la terra va començar a ser habitada per altres éssers, principalment per gegants, monstres i déus. D’aquests últims, el més important era la deessa mare, anomenada Nüwa, d’aparença humana de cintura per amunt i cos de drac. Expliquen que un dia la deessa Nüwa es va posar a fer petites figuretes de fang i va donar-lis vida. Va ser així com van néixer els éssers humans.

    El seu companys Fuxi, que va regalar a la humanitat un do molt preuat: el foc, va ensenyar als humans les habilitats necessàries per tenir una vida civilitzada i poder viure amb relativa comoditat.

    Llavors, de forma inesperada, Gonggong, el déu de l’aigua, i Zhurong, el déu del foc, van iniciar una lluita aferrissada que els va enfrontar durant molt temps, fins que Gonggong va perdre. La derrota el va humiliar tant, que va optar per suïcidar-se. Per fer-ho, va decidir donar cops de cap contra una de les muntanyes que constituïen un dels pilars de la terra. El déu Gonggong es va fer poc mal, però les conseqüències que van esdevenir van ser catastròfiques pel món. El pic de la muntanya va caure, i el firmament que aguantava es va enfonsar i es va fer un enorme forat al cel. A la terra es van obrir unes grans esquerdes i de l’interior d’algunes d’elles van sortir unes grans flamarades i van cremar cases i persones; d’altres esquerdes va sortir tanta quantitat d’aigua que va inundar gran part de la terra, formant així el mar.

    Nüwa, la portadora de l’ordre, va arreglar tot el que Gonggong havia destruït. Dels jaços dels rius Groc i Yang-tse Kiang, va escollir unes pedres acolorides. Les va fondre, i va refer el cel.

    Quan va acabar modificant totes les destrosses, Nüva va creure que els éssers humans havien d’oblidar la mala experiència viscuda. Va fer un instrument amb canyes, anomenat flauta, i va fer tornar el somriure als humans.

    I va ser així com va néixer l’univers: Pangu, va crear el món amb el seu cos. Nüwa, va doanr vida al fang. Fuxi, va educar als homes. I Gonggong, quasi destrueix tot el que els altres déus van crear.

    Va ser així, expliquen, i no de cap altra manera.

  5. Brigitte :

    16/03/2007, at 22:10 [ Respon ]

    si Jordi, jo també ho crec, és per això que ho he volgut compartir amb tots. l'he trobada molt curiosa.

  6. anna : Gràcies!

    18/09/2007, at 17:03 [ Respon ]

    Ei! Gràcies pel mite, la veritat m'ha anat de conya! L'he pogut utilitzar per la classe de Filosofia! Merci beaucoup!! =)

  7. Anònim : i un any després...

    14/10/2008, at 18:37 [ Respon ]

    Jajaja ara em fa servei a mi en la classe de Filosofia! xDD

    Gràcies

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: