« Anterior | Següent»

05.03.07

ESCOLTA'M

Publicat a General | 22:57

A vegades, quan es té problemes, el que més se sap fer és posar-hi pedres a sobre i fer-lo més gran.

En Jorge Bucay sap molt sobre això. Aquest psiquiatra tan conegut, m'ha captivat amb els seus contes-remei, com li dic jo. Tot té solució, fins i tot allò més gros.

I el que crec molt important, si no saps sortir-te'n, demana ajuda.

REGALS PER AL MAHARAJÀ

Una vegada, un maharajà que tenia fama de ser molt savi va complir cent anys. L'esdeveniment va ser rebut amb gran alegria perquè tots s'estimaven molt el seu governant. A palau es va organitzar una gran festa i es van convidar poderosos senyors del regne i d'altres països.

Va arribar el dia i una muntanya de regals s'amuntegava a l'entrada del saló on el maharajà saludava els convidats.

Durant el sopar, el maharajà va demanar als servents que separessin els regals en dos grups: els que tenien remitent i el que no se sabia qui els havia enviat.

A l'hora de les postres de rei va fer que portessin tots els regals en dues piles. Una de centenars de regals, grossos i costosos, i una altra més petita, amb només una desena de presents.

El maharajà va començar a obrir els regals de la primera pila i va anar cridant els qui es havien enviat. A cadascun d'ells el feia pujar al tron i li deia: "t'agraeixo el teu regal, te'l torno i quedem com abans." I li tornava el regal, sense que importés què era.

Quan va acabar amb la primera pila, es va acostar a la segona i va dir: "aquests regals no tenen remitent. Aquests sí que els acceptaré perquè no m'obliguen a res i, a la meva edat, no és bó contraure deutes."

Si ets capaç de donar sense esperar pagaments i de rebre sense sentir obligacions, llavors pot donar o no, rebre o no, però mai quedaràs endeutat. I el que és més important: mai més ningú deixarà de pagar-te el que et deu, perquè mai més ningú et deurà res.

2 Comentaris | "ESCOLTA'M" »

  1. Fabio :

    09/03/2007, at 16:25 [ Respon ]

    és una historia molt bonica.
    la he posat al meu blog en italià
    Salutacions, F.

  2. Brigitte :

    09/03/2007, at 23:02 [ Respon ]

    ara ja no em podràs dir que no coneixes a Jorge Bucay. Ja saps un conte seu!

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: