19
Novembre, 2011
15:37
ELS LLIBRES DE LES GOLFES
Enviat per jclave sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Dies enrere escrivia de les visites a les
golfes els dies de pluja. Això em va fer recordar que quan era petit, no m’hi
deixaven pujar a la golfa, segurament pel perill que suposava l’existència
d’una renglera de finestrals, sense cap mena de tancament, per allò que calia
que l’estança quedés ben ventilada. Per això els dies de pluja, si intuïa que
el pare hi podia ser fent-hi alguna feina, procurava aprofitar l’avinentesa per
pujar-hi.
Hi havia
moltes coses que m’agradava trobar, però molt especialment la “caixa dels
llibres”. Era una mena de bagul de fusta, recoberta d’una mena de cuir escanyolit,
amb uns reforçats metàl·lics i una mena de forrellat, que permetia el seu
tancament amb una clau, que no vaig veure mai, és a dir, que l’accés era
lliure. Al costat hi havia una caixa de fusta de tabac que els hi havia regalat
l’estanquera anys enrere, i que estava ple de retalls de roba cargolats i
lligats amb una beta feta de la mateixa tela. Aquests retalls es guardaven per
poder aparracar les peces de roba dels homes de la casa que es posaven per anar
a tros o també les samarretes i els panyos que no es veien. De fet al poble en
dèiem “apedaçar” d’aquesta feina.
A la caixa dels llibres, de fet, de llibres
n’hi havia pocs, molt pocs i tots en castellà i de petit format: Cartas de
Abelardo y Heloisa, del 1821, Un llibre de faules, del 1872, La Guerra de
Cataluña (dels Segadors) de 1879, un Manual de Agricultura del 1882, Las
ciencias naturales del 1897, Tratado de Agricultura del 1905, Mi vida en el
campo del 1912. S’hi podríem afegir uns quants petits exemplars de caire
religiós i uns butlletins de temàtica agrària de l’Estació Central Agronòmica
de Cuba que devia enviar l’oncle de l’Havana.
En català, hi havien uns quants exemplars
d’El Patufet, i allí va ser on vaig llegir per primer cop en la meva llengua i
que rellegia de tant en tant, fins que vaig decidir baixar-los al meu quarto, i
així es van anar fent malbé.
A les cases no se’n veien de llibres fora
dels que fèiem servir a l’escola i ni tant sols teníem lloc per a posar-los i
per això o be es guardaven a les calaixeres, o directament, a les golfes. De
fet, a les cases hi havia ben poques coses a la vista, tret d’un armari sovint
cantoner situat als menjadors, en els que a la part alta, les portes eren de
vidre per deixar veure una part dels plats, safates i soperes, una mica més engalanades.
En algunes cases, als menjadors hi havia un bufet, que era una mena de
calaixera amb armaris per comptes de calaixos, on es guardava la vaixella,
coberteria i cristalleria que només s’emprava els dies de festa grossa, o si hi
havia convidats.
Des que a finals dels anys seixanta del
segle passat es van introduir els mobles tipus bufet-llibreria, la gent va
comprar-se llibres més o menys decoratius per a llegir o no, però en tot cas
per a posar-los a la prestatgeria. El que en algunes cases hi havia, novel·les que venia l’Angeleta perruquera,que no eren pas com per a exhibir-los, en
canvi els que regalaven a les Caixes d’estalvi per Sant Jordi, ja era una altra
cosa.
Els llibres vells però, van seguir a les
golfes, perquè no es podia exhibir quelcom poltròs, desllorigat i fins i tot
una mica rosegat pels ratolins.