18
Novembre, 2011
09:21
D’un temps ençà, des que patim aquest
fenomen de la crisi econòmica o financera, no ho sé ben be, ja que no hi entenc
res de res, els “mercats”, es veu que son els que condicionen les nostres
vides, al menys si ens escoltem, veiem i llegim el que ens diuen els nostres
informadors de capçalera.
Cal estar a l’aguait de com respondran els
mercats, després de cada acció que fan els màxims dirigents dels estats, tant
si actuen a títol individual com si ho fan col·lectivament, ja siguin de la zona
euro, del G-20, o del banc galàctic.
Qui deuen ser els mercats?, tenen cara els
seus dirigents? i nom?, on viuen?
Fa poques setmanes que l’Arcadi Oliveres ens
deia al pati de la biblioteca, mig a fosques, que el planter d’on surten els
secretaris d’economia del govern dels Estats Units, des del president Reagan
fins Obama inclòs, era una d’aquestes empreses fantasmagòriques que més incideixen
en els “mercats”. Allí havien aprés a manejar els mercats, com un fuster aprèn
a fer anar del ribot i desprès, ho posaven a la pràctica als seus altíssims
càrrecs des d’on dominaven una bona part de l’economia occidental.
I aquí ve allò que em costa més d’entendre:
si aquests taurons espavilats surten del cau per anar a fer de polítics, com és
que quan les coses van malament a les economies d’un estat, com per exemple a
Itàlia, per posar-hi remei han de substituir els polítics per tecnòcrates al
seu govern.
Així que ara, a punt de votar els diputats
de les Corts espanyoles i alhora als membres del Senat inútil, que faran
possible un govern, nou o vell, ves a saber, es trobaran amb el dilema de nomenar
polítics o tecnòcrates taurons. És igual, com que es veu que estem penjats,
mani qui mani, acabarem pagant més impostos i patint retallades a les
prestacions socials que hem tingut fins ara, i es veu que no ens mereixíem.
Per molt que mentrestant ens diguin el
contrari.