Com diu l’auca que aquests dies han escampat per Salou, la pagesia vila-secana esperava la pluja, perquè l’aigua és vida, i a més de regar els cultius i fer baixar el barranc de Barenys, també servia per reomplir els aqüífers i així els pous i mines tenien aigua, que entre altres coses també servien per garantir que els turistes en tindrien i quedessin satisfets i així podien tornar l’any següent.

   Be doncs, quan plovia, naturalment els pagesos no podien anar al tros, i aleshores, els hi tocava fer un seguit de feines que s’esperaven a les cases i que amb un cert relaxament, havien d’anar fent sens falta.

   Una de les feines obligades era la d’asclar la llenya grossa que per fer via, s’havia portat cap a casa sense trossejar, així que amb els terrenys mullats, el pagès, proveït de destral en uns cassos o de massa i tascons el altres, anava esmicolant la llenya fent-la útil pels fogons o cuines econòmiques que hi havia per les cases.

   La majoria de la gent que feia aquesta feina a casa, ho solia fer vora la porta del carrer, i així de passada, anava xerrant, amb els que passaven anat a fer alguna gestió al Sindicat, portant les retrangues a cal baster o una rella a llussiar a cal ferrer, o qualsevol altra gestió d’aquesta mena, tant si era al poble o si s’havia d’anar a Reus o a Tarragona. Per cert, que el jovent esporàdicament aprofitava les tardes per anar al cine a

les ciutats veïnes que també hi havia sessió els dies feiners i no pas com al poble que només n’hi havia els festius a la tarda i les vigílies a la nit.

   Altres tasques reservades als dies de pluja, consistien en trafiquejar per les golfes, que venien a ser el magatzem transitori d’una part de les collites i altres arreplecs que es portaven del tros, i la primera cosa que era obligat de fer, era repassar les goteres posant ferrades, barrenyos, cossis o llaures de veremar per recollir l’aigua que s’escolava. Calia revisar els munts d’avellanes o garrofes posant sacs plens o paques de palla per evitar que s’escampessin.

   Una altra feina a les golfes era la de batre fesols o cigrons, quan se’n tenia poca quantitat, i no calia haver anat a fer-ho a alguna de les eres que quedaven en bon estat a les vores del poble, i ... parlant de batre, una tasca que posava en evidència la precarietat en que tots plegats ens movíem, era la de batre la rama d’olivera. Quan s’esporgaven les oliveres, la rama un cap destralejada separant els broscalls de la rama petita, aquesta es lligava en feixos i es portava cap a casa a les golfes, pujant-la amb la corriola, quan s’assecava es batia fent caure les fulles, que un cop ensacades es portaven a un pastor que compensava al pagès amb uns quants paners de fems quan era el dia. La resta del brancatge, que havia quedat lligat amb els mateixos feixos es portaven als forns de pa a canvi d’uns cèntims cada feix. S’havia d’aprofitar tot i no es podia perdre res, sobretot quan el temps no compta, i si en quedava, a les tardes alguns anaven a passar-les al cafè i el cafeter s’havia de conhortar amb que amb una mínima consumició, si passaven tota la tarda, a vegades fins a l’hora de sopar. I l’endemà ... tornem-hi.