Els que som, de fa molts anys, militants Esquerra Republicana de Catalunya, n'hem vist de tots colors. Ja sé que això no és gaire original, però, encara que tòpic, és ben veritat. Les pressions internes i les externes han desestabilitzat el nostre partit en més d'una ocasió. Sempre amb un gran ressó mediàtic. En els darrers temps, però, amb una major visceralitat externa, deguda, crec, a què ERC ja no és un partidet de malenconiosos, sinó un partit de govern que ha crescut força. Això li ha comportat a ERC més enemics i més visceralitat externa.

Els militants d'ERC n'hem fet de molt grosses en el passat més recent, i en el més llunyà també. En el més llunyà es van viure etapes pletòriques i engrescadores, després tristes, penoses, de repressió. Però 77 anys després de la seva fundació ERC encara és aquí. Algun servei deu haver fet al país al llarg d'aquests anys que l'han dut a aguantar fins ara.

A ERC l'hem vist en els darrers anys maltractada, ridiculitzada, caricaturitzada. Algú deu pensar que, sovint, amb raó. Segurament deu ser així, però altres vegades injustament. Seria de justícia que aquells que han excel·lit en la permanent crucifixió a ERC, ara també excel·lissin en reconèixer el democràtic exercici que estem fent en aquests moments. Deixeu-m'ho dir, únic al nostre país. Estem assistint a un debat serè en què, després dels moments inicials amb alguna excentricitat, els diferents candidats estan passejant pel país explicant els seus projectes, les seves estratègies, etc.

Quin partit pot comparar el sistema d'elecció dels seus secretaris generals o presidents amb el sistema d'ERC. Democràtic al màxim perquè dóna veu i vot a tots i totes els que pertanyem al partit. Obert amb 4 diferents candidatures. Amb possibilitat de votar per cada una de les candidatures independentment. Votar com a secretari general una candidatura i com a president a la d'una altra. O com cada un vulgui. Avui dia, ningú pot lluir més democràcia interna que nosaltres. I n'hem d'estar orgullosos. Hem d'assumir els nostres errors, que ja he dit abans que n'han estat molts. Però també hem d'estar orgullosos de tenir moltes coses positives per ensenyar. I això ens ha de fer aixecar el cap ben alt, sense vergonya. L'únic que volem és que el nostre partit sigui un instrument eficaç per als anhels del nostre poble. Això, sí, sempre que el nostre país així ho vulgui.