Vaig tenir l'honor de ser convidat a una taula rodona sobre temes de contractació, polítiques d'igualtat, formació i mercat de treball. La taula rodona s'inseria en una jornada organitzada per Casa Caritat de Valls i que es dedicava a la Igualtat d'Oportunitats. La jornada es va dur a terme a l'hotel Class de Valls.

La jornada constava de diverses parts. Per una banda, una exposició de la senyora Geronès de la Generalitat de Catalunya que explicava el què el seu departament estava fent en polítiques d'igualtat i perquè aquestes arribessin a totes les empreses del país. Per altra banda, hi havia la taula rodona en la què vaig participar, una sèrie de presentacions de bones pràctiques en diferents empreses i en diferents àrees del nostre país i per acabar la presentació d'una web que vol potenciar el cotxe compartit per als desplaçaments bàsicament a la feina.

Durant tota la jornada els conceptes d'igualtat i conciliació van ser presents en tot moment. Sobretot per a constatar que en aquestes qüestions estem, encara, a les beceroles. Vaig trobar a faltar, però, que es posés a damunt la taula el tema de la mobilitat. I així ho vaig manifestar públicament. M'hagués agradat poder comptar amb la presència dels responsables municipals d'aquest àmbit i del gestor del transport urbà de Valls, que sí que era entre els assistents a la jornada.

Valls té un polígon industrial molt gran i que segueix en creixement avui dia, encara. Ocupa més de 310 Ha i dona feina a milers de persones cada dia. A aquests milers de persones cal afegir-hi als moviments i desplaçaments que genera, de transports, de visites a les empreses, de tractes comercials, reunions, etc.

El model de mobilitat que les persones que treballen cada dia al polígon es basa en el transport privat i, majoritàriament, aquest transport utilitzat és el cotxe privat ocupat per una sola persona. És una bona iniciativa el web del cotxe compartit, però és una iniciativa que per si sola difícilment obtindrà bons resultats. Tan sols és una opinió. Ara bé, si aquesta iniciativa anés acompanyada per altres mesures, potser llavors aniríem en la bona direcció.

L'actual model és totalment insostenible. Les seves repercussions són negatives en diversos aspectes. Per una banda, obliga a que en dissenyar el polígon industrial es perdin molts metres quadrats a reservar espais per a aparcar els cotxes privats. Per altra banda, el trànsit augmenta considerablement entre el centre de la ciutat i el polígon, col·lapsant algunes vies. Tenim un major risc d'accidents, més contaminació, més despeses per a les famílies, tenint en compte els preus dels carburants, el desgast del cotxe, etc. Els accidents in itinere al Camp de Tarragona estan per damunt de la mitjana catalana. Deu ser per les pèssimes carreteres de què disposem.

L'oferta de transport públic és pràcticament inexistent. El poc que tenim no satisfà pels seus horaris i no satisfà perquè dóna servei, només a la banda dreta del polígon. Si pensem que a la banda esquerra hi trobem les dues empreses més grans de la ciutat, es fa incomprensible com el transport públic municipal no fa aquest servei. Entre Ikea i Lear Corporation ocupen més de dues mil persones.

La dona és discriminada, també, per la manca de transport públic al polígon. Estadísticament sabem que a les coses on només hi ha un cotxe, aquest és utilitzat, majoritàriament, per l'home. Això fa que les dones perdin ofertes de treball per no poder-se desplaçar als centres de treball amb transport públic. Amb un transport públic eficaç que enllacés la ciutat amb el seu polígon resoldríem molts problemes. Llavors sí que podríem demanar la col·laboració de les empreses en el cofinançament del servei, per exemple. Llavors sí que podríem acompanyar amb altres mesures la millora de la mobilitat. Donar preferència al transport públic per davant del privat, traçar carrils bici des de Valls al polígon, el compartir cotxe, etc.

La mobilitat és un tema important i urgent a Valls. Entre el polígon i la ciutat, però també en el transport urbà i en l'interurbà. La integració tarifària al camp és inaplaçable. És hora de posar-se les piles, sobretot ajuntament i empresaris, també els agents socials.

La Jornada organitzada per Casa Caritat és un bon inici, però la feina està per fer. Som-hi!