Des de Benassal, Carles Salvador se’ls va anticipar: el 13 d’octubre de 1932 ja havia escrit el "Vocabulari ortogràfic" i començava a redactar les lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis
Commemorem enguany els 75 anys d’un esdeveniment molt important com és la unificació ortogràfica pactada a Castelló el 21 de desembre de 1932 pels principals escriptors i entitats culturals valencianes. Des de la seu de l’IEC a Castelló, Vicent Pitarch ha preparat un seguit d’actes, amb la col·laboració de gran nombre d’entitats, per recordar l’efemèride. El motiu d’este escrit és demostrar que Carles Salvador s’havia anticipat a eixa signatura amb la preparació d’un "Vocabulari ortogràfic" i una "Gramàtica" que explicava aquelles normes teòriques i les fea fàcils d’aprendre de forma pràctica.
Dos són els antecedents que li van permetre anar per davant: primer, l’aparició el març de 1932 del setmanari El Camí (el més important de tota la premsa valencianista de preguerra, en paraules de Vicent Simbor). Des del primer moment va usar una ortografia molt apropada a la propugnada per Pompeu Fabra, i que en la pràctica seria la normativa que es va aprovar de forma definitiva a Castelló el següent desembre.
El segon va ser la participació, la segona setmana d’agost de 1932, a l’Escola d’Estiu de l’Escola Normal de Barcelona. Allí, davant de centenars de mestres, va presentar una ponència en sessió presidida per Pompeu Fabra. De tornada a Benassal, en un parell de mesos va redactar un vocabulari ortogràfic de més de 6000 paraules per facilitar la seua escriptura uniforme. Es va basar en el Vocabulari ortogràfic abreujat del mateix Fabra, publicat el 1926, amb mínims canvis (per exemple, els verbs acabats en –itzar passen a –isar, i manté altre a més d’atre). El llibre estava acabat a Benassal el 13 d’octubre de 1932 (com ha documentat el professor Simbor a una carta dirigida a Adolf Pizcueta), però no es va publicar fins un any després, el 1933.
Una vegada acabat el vocabulari, Carles va començar a redactar les lliçons pràctiques de gramàtica. La idea era redactar unes lliçons breus i fàcils d’entendre, amb molts exemples i amb exercicis pràctics que els alumnes resoldrien pel seu compte i enviarien per correu a les oficines del setmanari perquè els les corregiren. Aquí Carles es basava en els Exercicis de gramàtica catalana" (editats des de 1927 en quatre parts: Ortografia, Morfologia, Sintaxi i Prosòdia) de Jeroni Marvà (pseudònim d’A. Martorell i E. Vallés).
El resultat va ser el "Curs d’Ortografia" amb 26 lliçons, que es van publicar setmanalment a El Camí a partir del 4 de març de 1933. El seu èxit va motivar que es reeditaren conjuntament en forma de llibre (Ortografia valenciana, de 1934 i 1937). I es van continuar a partir del 10 de març de 1934 amb el "Curset de Morfologia per correspondència", amb 23 lliçons, que es van editar conjuntament en forma de llibre el 1935. El 1937 Salvador anunciava la propera edició dels volums de sintaxi i fonètica, que el final de la guerra va retrasar molts anys.
Finalment, aquestes dues obres, amb unió de la Fonologia, Sintaxi i Prosòdia, van donar lloc a la Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, editada per primera vegada el 1951 com a text docent dels Cursos per Correspondència de "Lo Rat Penat" iniciats el 1949. Esta obra de Carles Salvador, reeditada fins a la dècada de 1990, és el llibre que més vegades s’ha reeditat en tota la història del llibre valencià, i el manual amb el qual tots aprenien el valencià fins fa poc més d’una dècada.
Per tant, és ben cert que les Normes es van signar a Castelló, amb el suport majoritari dels escriptors valencians del moment, però també s’ha de dir que el seu desenvolupament pràctic, amb lliçons i exercicis gramaticals, i un vocabulari ortogràfic, el va fer Carles Salvador des de Benassal (i des de setembre de 1934 a Benimaclet, barri de València). Com a record d’aquest fet, a Benassal hi ha una placa a la casa de la plaça de Balasc d’Alagó on va viure entre 1923 i 1934.
Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona. Fundació Carles Salvador)
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat les actes de la I Jornada d'Onomàstica, toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, que va organitzar a Sant Mateu, els dies 24 i 25 de novembre de 2006, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Mateu, el Centre d'Estudis del Maestrat i el Centre d'Estudis dels Ports.
El llibre, que porta per títol Actes de la I Jornada d'Onomàstica (Sant Mateu, 2006), conté comunicacions sobre toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, a càrrec d'Àngela Buj Alfara, Pere-Enric Barreda, Jesús Bernat Agut, Núria Carod, Ernest Querol, Josep-Antoni Verge, entre altres.
Sumari
Figueres Górriz, Ascensió. “Presentació”, p. 7
Barreda, Pere-Enric. "Toponímia d'origen antroponòmic de la Tinença de Culla i Ares", p. 11-20.
Bellés, Paco. "Els malnoms de Culla", p. 21-36.
Beltran Zaragozà, Andreu, “El llibre parroquial de Benlloc (1554-1593)”, p. 37-48.
Pérez Piquer, Aigües Vives. "Els treballs toponímics de l'AVL", p. 49-55.
Bernat Agut, Jesús. "Toponímia de la cartografia de Vistabella entre 1911 i el 2005", p. 57-100.
Buj Alfara, Àngela. "De Benicarló a Benissanet: notes toponímiques de les comarques centrals", p. 101-114.
Carod Segarra, Núria. "Toponímia de Sant Mateu", p. 115-126.
Casanova, Emili. “La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d'en Doménec”, p. 127-132.
Coloma, Xavier. "Classificació dels topònims de Xert", p. 133-138.
Ferrando Muria, Aureli. "La derivació en la toponímia de Culla i la seua rellevància semàntica. El cas de Culla (Alt Maestrat”", p. 139-142.
Ferrer, Ramon. “Ullada a l'antroponímia medieval de Sant Mateu”, p. 143-147.
Guardiola, Ferran. "Els treballs d'Eixarch Frasno", p. 149-162.
Mateu Bellés, Joan. "Geografia i toponímia del Maestrat. Els espais humits temporals", p. 163-175.
Nieto Ballester, Emilio. "Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne i el que nosaltres podem afegir-hi", p. 177-183.
Querol, Ernest, "Morella és un orònim", p. 185-200.
Ribés Pallarés, Josep-Miquel. "Aproximació a la toponímia urbana de Costur", p. 201-216.
Verge Caballer, Josep-Antoni. "Significació del topònims rurals del terme de Rossell", p. 217-233.
L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat el primer volum del Petit atles lingüístic del domini català, a càrrec de Joan Veny. Es tracta d'una selecció de mapes procedents de l'Atles lingüístic del domini català adreçada als estudiants i al públic no especialitzat.
El dia 14 de desembre, en el marc del XXXIV Col·loqui de la Societat d´Onomàstica, VIII d'Onomàstica València, que tindrà lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, els dies 13, 14 i 15 de desembre del 2007, es llegiran dos comunicacions sobre la toponímia de Xert.
Xavier Coloma presenta la comunicació “Toponímia del poblament dispers de la Barcella (Xert)” i Josep Messeguer, “Toponímia urbana: el poble vell de Xert (ss. XIX i XX) ”.
Dissabte 29 de desembre de 2007, es presenta el llibre Mont-Roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral), de Josep A. Carrégalo Sancho. Es tracta del número 12 de la col·lecció Lo Trill, publicada per l’Associació Cultural del Matarranya.
La presentació tindrà lloc al Saló Cultural de Mont-roig de Tastavins, a les 19.30 h. Abans es farà un cercavila dels gaiters de la Galdrufa i d’altres col•lectius de gaiters anunciant els actes, i en acabar, un aperitiu ofert per l’Associació Cultural Sucarrats.
Més tard, el poeta i rapsoda José Miguel Gràcia Zapater farà un recital de poemes i romanços (a les 18 h.) i Margarita Celma farà una conferència sobre la música popular i tradicional del Matarranya (a les 18.30 h.).
També s'ha programat l'actuació del grup “Dulzaineros del Bajo Aragón” (a les 19.30 h.), un sopar a la posada Guadalupe (cal reservar taula directament a la fonda) i, per acabar, l'actuació dels grups Draps i Ojo no caigas, a mitjanit.
Font: Llibreria Serret.
El dia 15 de desembre de 2007, Calaceit acull la jornada Català a l'ensenyament sense llei de llengües?, que organitza l'Associació Cultural del Matarranya i la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans.
La jornada comptarà amb les intervencions de José Bada, exconseller del Govern d’Aragó i introductor del català a les escoles; F. Xavier Vila i Moreno, de la Xarxa CRUSCAT, i Àngel Huguet, de la Universitat de Lleida, entre altres. També es faran taules redones sobre les experiències d’introducció del català a l’aula a la Franja i sobre experiències a d'altres territoris de llengua catalana (d'Escola Valenciana i La Bressola).
A la nit, a Queretes, tindrà lloc el lliurament del I Premi Franja: Llengua i territori, en reconeixement a les principals iniciatives per treballar a favor del català i el territori de la Franja.
Ací descarregar-vos el programa.
