Sempre que arriben les festes de nadal apareixen els clàssics dilemes de com han de ser les nostres festes de nadal. Hom parla sovint dels síntomes de feblesa que presenta la nostra cultura davant fenòmens com el pare Noël, tal com passa també amb tot això del Halloween. No vull parlar, però, d'aquestes qüestions, ja se'n parla prou i cadascú es queda amb la seva pròpia opinió. Jo simplement diré que mantinc les tradicions que em van ensenyar de petit i amb les quals identifico les festes de nadal. Per tant, a casa celebrem el nadal tot fent cagar el tió que hem alimentat des de la Puríssima i celebrant la festa de reis. Trobo que la nostra cultura tradicional va saber buscar un bon equilibri repartint il·lusió el 25 de desembre i també el 6 de gener. El tió ens entronca amb tradicions que segurament van més enllà del cristianisme i els reis ens situen ja en plena era cristiana. De la mateixa manera que un espanyol es trobaria estrany fent cagar el tió a Sevilla, jo em trobaria fora de lloc festejant Santa Claus o el pare Noël. El mateix passaria a Escandinàvia si esperessin els tres reis d'orient, imagino. (Segueix)
Ahir dissabte, abans d'anar a la tertúlia de Ràdio Valls, on tinc l'honor de participar de tant en tant, vaig baixar caminant, tot xino-xano, i em vaig endinsar en aquest terme que aquests darrers mesos està de tanta actualitat a Valls. Fa una mica més d'un any vaig començar a prendre part en aquest programa de la ràdio en representació d'ERC. Més d'un cop penso si hi ha algú que tingui algun interès en el què, amb tota modèstia, pugui opinar sobre diferents temes de la ciutat. Sigui com sigui, intento fer aquesta aportació amb la màxima dignitat de la que sóc capaç. La meva condició de representar una força política no em fa esclau de res i les meves opinions les exposo amb tota llibertat. Espero no defraudar ningú amb aquesta actitud. (Segueix)
El passat dimecres 17 de desembre el Parlament Europeu es va convertir en la institució europea més pròxima als ciutadans europeus. La institució europea que més sensible s'ha mostrat al sentiment de la majoria dels ciutadans i ciutadanes europees. La UE s'ha anat construint bàsicament a esquenes dels seus ciutadans. Amb això no vull dir que sigui contrari a la construcció europea. Simplement, afirmo que això ha estat així, des de Jean Manet. Malgrat ser així, jo etic convençut que en línies generals la construcció econòmica i política europea és tot un encert. El fet, però, que la seva construcció s'hagi fet de la forma que s'ha fet, implica que els seus ciutadans se senten lluny de les seves institucions. (Segueix)
Commemorem aquests dies el seixantè aniversari de la declaració dels drets humans. És una fita, si més no en el pla teòric, molt important. En el pla pràctic penso que també. Ens serveix per recordar-nos que ens queda molt per fer encara. Però fou prou important que els humans, després de la segona guerra mundial, es posessin d'acord en fixar una sèrie de drets de les persones que caldria respectar. (Segueix)
Amb la festa de la Puríssima comença el Nadal a casa meva. Seguint la tradició, avui hem fet els pessebres i s'ha desvetllat el tió, amb força gana, per cert. Hem tret la pols al pessebre gran, força descomunal, que vam deixar de fer quan la canalla era molt petita per por que no es trenqués. Ara li hem trobat un lloc molt més adient i sense cap perill que ningú el pugui fer malbé a causa d'algun descuit.
Les meves filles són imparables quan es posen a preparar l'ambientació de nadal, que a casa es limita al pessebre i al tió. La casa s'omple de petits pessebres per tots els racons i el tió pren posició al menjador i, com si fos un ós a punt d'hivernar, d'ara fins a nadal s'anirà engreixant amb tota mena de menjar. La Judit i la Xènia s'aplicaran cada dia a proveir la seva golafreria. (Segueix)
Avui, dijous dia 4 de desembre de 2009, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya diu adéu a un gran secretari general, en Joan Coscubiela, en "Coscu". Després de 13 anys d'exercir la màxima responsabilitat de les Comissions Obreres de Catalunya, en Coscu deixa pas a en Joan Carles Gallego. Els estatuts del sindicat limiten el mandat i ara, en Coscu, com va fer en López Bulla, deixa pas a altres persones. En Coscu ha consolidat el sindicat encara més i ha reforçat la seva personalitat com a sindicat de classe català. I ho ha fet amb fermesa davant aquells que voldrien diluir les CCOO de Catalunya com una sucursal de les CCOO espanyoles. Els sindicats catalans de CCOO, les Federacions, s'uneixen i formen la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. La CONC és la confederació de tots els nostres sindicats. (Segueix)
