El passat dimecres 17 de desembre el Parlament Europeu es va convertir en la institució europea més pròxima als ciutadans europeus. La institució europea que més sensible s'ha mostrat al sentiment de la majoria dels ciutadans i ciutadanes europees. La UE s'ha anat construint bàsicament a esquenes dels seus ciutadans. Amb això no vull dir que sigui contrari a la construcció europea. Simplement, afirmo que això ha estat així, des de Jean Manet. Malgrat ser així, jo etic convençut que en línies generals la construcció econòmica i política europea és tot un encert. El fet, però, que la seva construcció s'hagi fet de la forma que s'ha fet, implica que els seus ciutadans se senten lluny de les seves institucions.

Amb la directiva de temps de Treball que el Consell i la Comissió volien posar en marxa, aquesta llunyania s'hagués engrandit encara més. El Parlament Europeu, però, amb el rebuig a aquesta proposta ha contribuït una mica a acostar als ciutadans les institucions europees. Per això, i pel que representava la directiva, estic satisfet. La batalla no s'ha acabat encara. Per això és important que els sindicats segueixin pressionant parlamentaris i governs per a aturar definitivament aquest projecte. Necessiten el nostre suport.

Europa té virtuts i defectes, però una de les seves virtuts ha estat la de construir estats de dret i socials que li han donat un perfil propi davant d'altres models anglosaxons on el benestar social dels seus ciutadans ha quedat postergat. Aquest model europeu, al qual els catalans i els espanyols ens hi hem sumat tard per raons històriques, mereix que sigui defensat a ultrança davant altres propostes desregularitzadores. Precisament, en un moment econòmic com l'actual, es fa més necessari que mai mantenir regulacions en molts àmbits de convivència col·lectiva, ja sigui en l'àmbit econòmic, en el social, en el laboral, etc. La desregularització abanderada pels neocons ens ha portat al crack econòmic i financer que estem vivint, un crack de conseqüències terribles. Ens hauria de servir per alguna cosa tot el que estem passant. Però no ho sé. Ja sabem allò que l'homes és l'únic animal que cau dues vegades amb una mateixa pedra. Espero que entre tots aturarem aquells que voldrien mecanismes més grans per a explotar-nos i per a enriquir-se.

Ens hi juguem un model europeu que no hauríem de bandejar. El que s'encamina a fer compatible la vida familiar i social amb la laboral. El model que persegueix la dignitat de les persones. Un model al qual mai no s'hi arriba, però al qual sempre ens hauríem de dirigir.