Sempre que arriben les festes de nadal apareixen els clàssics dilemes de com han de ser les nostres festes de nadal. Hom parla sovint dels síntomes de feblesa que presenta la nostra cultura davant fenòmens com el pare Noël, tal com passa també amb tot això del Halloween. No vull parlar, però, d'aquestes qüestions, ja se'n parla prou i cadascú es queda amb la seva pròpia opinió. Jo simplement diré que mantinc les tradicions que em van ensenyar de petit i amb les quals identifico les festes de nadal. Per tant, a casa celebrem el nadal tot fent cagar el tió que hem alimentat des de la Puríssima i celebrant la festa de reis. Trobo que la nostra cultura tradicional va saber buscar un bon equilibri repartint il·lusió el 25 de desembre i també el 6 de gener. El tió ens entronca amb tradicions que segurament van més enllà del cristianisme i els reis ens situen ja en plena era cristiana. De la mateixa manera que un espanyol es trobaria estrany fent cagar el tió a Sevilla, jo em trobaria fora de lloc festejant Santa Claus o el pare Noël. El mateix passaria a Escandinàvia si esperessin els tres reis d'orient, imagino. (Segueix)