Avui, dijous dia 4 de desembre de 2009, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya diu adéu a un gran secretari general, en Joan Coscubiela, en "Coscu". Després de 13 anys d'exercir la màxima responsabilitat de les Comissions Obreres de Catalunya, en Coscu deixa pas a en Joan Carles Gallego. Els estatuts del sindicat limiten el mandat i ara, en Coscu, com va fer en López Bulla, deixa pas a altres persones. En Coscu ha consolidat el sindicat encara més i ha reforçat la seva personalitat com a sindicat de classe català. I ho ha fet amb fermesa davant aquells que voldrien diluir les CCOO de Catalunya com una sucursal de les CCOO espanyoles. Els sindicats catalans de CCOO, les Federacions, s'uneixen i formen la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. La CONC és la confederació de tots els nostres sindicats. 

L'internacionalisme és un tret històric del sindicalisme de classe arreu del món. I ho és també el nostre. Així, doncs, la nostra confederació, la CONC, es confedera amb les CCOO d'Espanya, amb la Confederació Europea de Sindicats, CES, i a nivell mundial igualment, perdoneu que no recordi ara mateix l'organització mundial on estem confederats. Particularment he de confessar que estic molt a gust dins a CCOO i orgullós del segell d'identitat del nostre sindicat.

No volia, però, parlar de CCOO avui. Volia parlar d'en Coscu. Ho faig mentre escolto el desenvolupament del 9è Congrés de la CONC que puc seguir en directe a través de la web de CCOO (ccoo.cat). Una gran eina que ha estat desenvolupada en els anys que en Coscu ha dirigit el sindicat. En Coscu ha estat el meu secretari general al llarg dels meu gairebé deu anys d'afiliació. Però en Coscu ha estat per mi, és un amic. M'he sentit respectat i crec que l'he respectat. Ha estat sempre a la nostra disposició quan ha convingut, mai ha tingut un no envers CCOO de Lear.

Però en un pla més egoïsta per part meva he d'afirmar que en Joan ha estat una persona de tracte fàcil, que m'ha valorat sempre més del que em mereixo. Ho dic amt tota sinceritat. Mai ha passat pel meu costat sense parar-se, ni que sigui uns breus minuts. Quan l'he convidat a venir a l'empresa per donar-nos suport, no ens ha fallat mai. Quan l'he convidat per fer una xerrada organitzada per ERC de Valls, no m'ha fallat mai. Penso que a nivell personal hem aconseguit una sintonia no gaire comú, tant en el que hem compartit en el pensament, com en el que hem discrepat.

Recordo molt gratament sopars com el que vam compartir a Valls aquest maig passat, després de la seva xerrada sobre l'encaix de Catalunya al món. Va venir a Valls mentre s'estava recuperant d'una lesió important, i amb crosses. Amb en Joan ens uneix també l'afecció per la muntanya, una afecció que en els darrers anys ell ha conreat més que no pas jo.

En definitiva, penso que en Coscu és un gran sindicalista, però sobretot és una gran persona, de tracte amable i fàcil, apassionat amb el que li agrada i un conversador incansable. En això darrer també tenim tenim trets comuns.

Acabo, espero que l'amistat que hem trabat al llarg d'aquests anys la puguem mantenir, jo crec que així serà. I sobretot li desitjo a en Joan molt èxits en el present i en el futur i molta felicitat. Per mi ha estat un honor treballar amb ell i espero haver estat a l'alçada del que ell esperava.