Xavier Sabaté

A les nostres comarques fa temps que sabem que vivim en una zona amb istal.lacions que comporten risc. Molts de nosaltres no restem indiferents i apostem per incrementar la seguretat amb mesures de prevenció i, sobretot, d'informació.

Aquesta darrera, la informació, és bàsica per establir la imprescindible confiança entre població i empreses que gestionen i administració que vigila.

No sembla que, en el cas de l'empresa que gestiona les nostres nuclears, hi hagi la mateixa consciència. El retard en la informació quan es produeixen incidents i la seva minimització quan no són tan mínims fa molt difícil per no dir que impossible la confiança dels ciutadans.

Ara s'ha sabut perquè ho ha comunicat Greenpeace  que si no, potser ni això, que s'ha produït contaminació radiactiva en forma de partícules de Cobalt, manganès i altres elements sense que puguem saber des de quan ho sap l'empresa ni per què ha fallat - o no i no se'ns havia informat ? - el Servei de Vigilància Radiactiva del Consejo de Seguridad Nuclear ni si aquest organisme va ser notificat o no. (Segueix)

Des de fa dos anys tinc un capítol sencer de les meves memòries que vaig ampliant dedicat a Joan Aregio. Com que encara no les publicaré fins d`aquí a uns anys, el capítol promet eixamplar-se encara bastant. Sempre i quan el sr. Aregio continuï en política, clar.

I és que, com diuen en castellà, "  no salgo de mi asombro ". Al principi em semblava que estava mal aconsellat. Ara ja crec que és pura incapacitat. Li continuen fallant els assessors i assessores, això sí. Només cal llegir el seu bloc ple de faltes d`ortografia i on darrerament es revela ja clarament independentista. Pel bé dels seus adversaris polítics, hauria de continuar, pel bé de la ciutat i de la qualitat del debat a Tarragona, faria bé CiU en rellevar aviat un polític que basa la seva activitat en treballar molt poc, desqualificar l`adversari, aportar poquíssimes – i ja dic moltes – idees i reaccionar a notícies de la premsa. Ho fa rematadament malament i, el que és pitjor, és que ell no ho sap i no se n'adona. (Segueix)

Diuen que ahir, 23 de març de 2008, va morir Immaculada Sastre, amiga, assistent social, regidora del PSC de l'Ajuntament de Tarragona 1987-1995, però sobretot ciutadana honrada i compromesa.

Mentre m’ho deien per telèfon, estava contemplant l`Ebre al pantà de Flix i, estranyament, per causa del vent, les seves aigües s’assemblaven més a les del mar que a les calmes que estem acostumats a veure gairebé sempre. Vaig pensar que era un homenatge més dels que retem a la Imma aquests dies en formes diverses. Era el riu que l’havia vist néixer a Tortosa que li oferia, ell també, un reconeixement en aquesta nova etapa de la seva existència.  

En la nostra memòria 

M’admira i m’estranya que CiU, la gran perdedora de les eleccions a Catalunya continui amb els seus arguments com si no hagués acabat la campanya electoral i no hagués rebut el missatge que totes les  eleccions deixen. I s’entesta en insistir en allò que els ciutadans no es creuen.

Per exemple, en les acusacions de sucursalisme. En canvi crec que els catalans han entès que el pitjor sucursalisme no és el territorial, que també el patim al  sud de Catalunya, sinó el de la classe dominant econòmica, mediàtica, ideològica o religiosa. El dels srs. Pedro J Ramírez, Botin, Pizarro o Rouco per ser més precís que demanen el vot del PP. I naturalment, el polític que CiU ha practicat respecte del PP sempre que aquest l’ha necessitat

Un altre argument arxi-conegut és el de la queixa, la reivindicació que sempre comporta tristesa i allò més modern del català emprenyat. Des d`aquesta lògica, Espanya és quelcom allunyat, que interessa per lamentar com ens foten i què en podem arrencar.  (Segueix)

La Passió segns Sant Mateu de Johan Sebastian Bach és una de les obres monumentals de la història de la música. El diumenge passat dis 16 de març de 2008 la vàrem interpretar a Montserrat la Coral de la URV  dirigida per Montserrat Ríos i l'orquestra Camerart del Maresme dirigida per Jordi Colomer.

Quan per estudiar-la l'has escoltat tantes vegades interpretada per professionals, tens tendència a avaluar amb més rigor la feina feta. Esperarem sentir la gravació. El propòsit, repetir-la a Tarragona l'any vinent. AAra que ja la tenim al repertori, aprofitem l'esforç que ha significat la preparació per oferir-la a la nostra ciutat. Això requereix, entre moltes coses, un finançament adequat.  (Segueix)

Deixeu-lo, allibereu-lo, no el lligueu. No hi ha llamps ni trons al cel ? Obre les teves goles flamejants, Oh infern: destrossa, enderroca, devora, aniquila amb sobtada fúria al pèrfid traidor, al monstre assassí ¡¡

Aquest diumenge de Rams a les 8 del vespre la Coral de la URV cantem, acompanyats de la Camerart Orquestra del Maresme, la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach a Montserrat.

Deia Isidre Molas a ¨La ciutat llunyana“ més o menys literalment que el socialisme necessitarà sempre “ d’homes i dones conscienciats disposats a lluitar en condicions difícils, sobretot en condicions difícils “. Aquesta frase - que remarca "condicions difícils - del final del llibre escrit al 1.981 i que ara lamento no trobar, ha estat una de les guies de molts socialistes entre els quals em compto.

I no és que ara  puguem qualificar la situació de difícil en el sentit en què estava escrita en aquell moment – 1.981 acabats de sortir de la dictadura -. Molas es referia a la lluita pel socialisme en condicions no democràtiques, es referia a la gent que al llarg de la història ens ha llegat exemples admirables de lluita pels ideals de justícia i de la igualtat pagant amb la presó o amb la pròpia vida. (Segueix)