Els quatre ingredients de la fórmula
Publicat per fxsabate | 22 Mar, 2008
M’admira i m’estranya que CiU, la gran perdedora de les eleccions a Catalunya continui amb els seus arguments com si no hagués acabat la campanya electoral i no hagués rebut el missatge que totes les eleccions deixen. I s’entesta en insistir en allò que els ciutadans no es creuen.
Per exemple, en les acusacions de sucursalisme. En canvi crec que els catalans han entès que el pitjor sucursalisme no és el territorial, que també el patim al sud de Catalunya, sinó el de la classe dominant econòmica, mediàtica, ideològica o religiosa. El dels srs. Pedro J Ramírez, Botin, Pizarro o Rouco per ser més precís que demanen el vot del PP. I naturalment, el polític que CiU ha practicat respecte del PP sempre que aquest l’ha necessitat
Un altre argument arxi-conegut és el de la queixa, la reivindicació que sempre comporta tristesa i allò més modern del català emprenyat. Des d`aquesta lògica, Espanya és quelcom allunyat, que interessa per lamentar com ens foten i què en podem arrencar.
Però la majoria de catalans estan i estem farts de la queixa. No renunciem a trobar i obtenir un millor encaix i un millor tracte ( com, si se’m permet,també des de la perspectiva del sud de Catalunya ens passa el mateix respecte de la resta de la nació catalana ).
I els catalans tenim una altra dimensió a part del sentiment de pertinença a la pàtria catalana i és la dimensió íntima del nostre clos més proper: la de la nostra persona individualment considerada i, si es vol, l’entorn més immediat de la família, els amics i fins i tot la ciutat on vivim. Perquè la socialdemocràcia triomfa al món en tant que ideologia i praxi que incorpora les polítiques socials com a prioritàries indissolublement unides al creixement econòmic.
Heus ací el secret que molts volen ignorar i/o silenciar perquè no els convé que se sàpiga. El socialisme a Catalunya és i serà una gran força perquè els ciutadans saben que considerem les dues dimensions que connecten amb una gran majoria de catalans. I que practiquem, en conseqüència polítiques catalanistes i socials creïbles i possibles. En definitiva, els catalans, a més del present i el futur de Catalunya, es pregunten quin és el seu futur, el del seus fills i el dels seus grans
Catalanisme i socialisme creïbles i possibles.
Aquests són els quatre mots que ben combinats serveixen no només per l’èxit electoral. Aquest és important i el PSC l’ha obtingut o s’hi ha quedat ben a prop sempre al llarg dels trenta-dos anys de la seva història. Però l’èxit electoral només és l’instrument. L’objectiu és molt més ambiciós: el màxim d’oportunitats per a tots els catalans i catalanes i, paral·lelament, la Catalunya rica i plena amb les mínimes dependències possibles en una societat interdependent més que mai i de la qual no ens volem desentendre.
Aquest es el catalanisme que propugnem i que han subscrit mes d`un milió set-centes persones per a tranquil·litat d’aquells que diuen que hi ha hagut una onada espanyola.
Això si, és un catalanisme federalista que cada cop té més adeptes – molts més en aquestes eleccions – i que considera que el catalanisme no es troba ni es trobarà mai en una casa comuna com vol Artur Mas sinó en la diversitat i en la pluralitat d’opcions. Ah !! I no en la desqualificació sinó en el reconeixement del paper valuós de cada una d`elles.
