Xavier Sabaté

Perquè els i les qui  som aquí sabem que no és veritat que hagi desaparegut. Roman en milers de persones que hem conegut i estimat la seva bondat.

A la bona gent, a la que es passa la vida fent el bé, repartint amistat i amor, altura de mires, la incorporem a la manera de ser de cadascú. És per això que portem tots quelcom de la Imma incrustat en la nostra existència i ja forma part de cadascú de nosaltres. I de les generacions futures a les que transmetrem poc o molt la nostra manera de ser, de veure i de viure la vida, la nostra relació amb els propers.

La gran dona

Se m’ha encomanat que parli de la seva faceta de compromís polític i ja hi arribaré però seria impossible que no em referís a la seva condició d`amiga, de confident, de persona d`aquelles que omple el lloc on es troba, que es té en compte la seva opinió, la seva manera d`expressar-la, de comunicar-la, de relacionar-se amb la gent que té al voltant. Que convenç tant o més per la passió que hi posa que pels propis arguments en si; tant o més per la confiança que inspira que per la contundència de les raons.

I també les grans persones són aquelles que contenen i aglutinen una pluralitat de virtuts. I en la Imma hi trobem la senzillesa, la solidaritat, la bondat, la comprensió, la com-passió, la calma, la seriositat però la sornegueria i la ironia fina, la diversitat de registres de l`expressio de pensament i el seu trasllat fins i tot a la veu.

Les grans persones també són aquelles que no s`acontenten en exercir un sol paper en el teatre de la vida sinó que són capaces de fer-se’n càrrec d’uns quants alhora. I quants papers li hem vist exercir a la Imma ¡¡ Amiga, confident, mestra en la seva professió, capaç d’estar sempre al costat dels amics, líder en les causes solidàries, exemple de consciència i de pràctica cívica i social i amb unes conviccions profundes a prova de tot.

El compromís cívic i polític

Per això sabem que la Imma és autora de la història i ens recorda el poema tants cops citat de Brecht

” Preguntes d`un obrer que llegeix ”

Qui va construir Tebas, la de les set portes?

En els llibres es mencionen els noms dels reis.

Potser ells carregaren les pedres?

I Babilonia, tants cops destruïda,

Qui la va reconstruir unes altres tantes?

…. i més endavant

El jove Alexandre va conquerir l`India.

Ell sol?

Cèsar va vèncer els gals;

no l`acompanyava al menys un cuiner ?

La Imma és una de les que ha construït el món des de la seva posició, No s’ha acontentat en contemplar-lo, ha construït i reconstruït llaços, ha facilitat eines , ha obert portes i camins, ha lluitat per canviar l’estat de coses que s’ha trobat. En definitiva, s’hi ha rebel·lat

Això la va portar també al compromís polític més concret. Ens va costar molt, però molt. Perquè ella volia preservar la seva independència. Ahir a la nit, aquí mateix, el Miquel em va ensenyar tres escrits amb la meva firma que ella guardava des de l’any 1987. Ja fa més de 20 anys

El primer, una carta de 2 folis escrita a màquina en què li acceptava les  10 CONDICIONS !!! que m`havia posat ella per ser regidora. Aquesta nit he recordat el dia que havíem negociat aquestes condicions:

- a la papereta havia de constar que era independent ( “independent però no neutral” li deia  ) I rèiem.

- que mentre fos regidora, podria delegar sempre que volgués si la fèiem anar a massa llocs o que buscaríem algú per sortir a la premsa perquè, ja ho sabeu, ella d`afany de protagonisme, cap.

- i així fins a deu condicions que acabaven, com no podia ser d`altra manera, amb una petita broma que era que si guanyava la dreta, totes aquestes condicions s`haurien de re-negociar perquè estaríem a l`oposició i no serviria de res el pactat.

El segon escrit era un full d`afiliació al PSC. L’havia omplert jo amb les seves dades i li vaig regalar un dia dient-li que ja sabia que no es volia afiliar però que el guardés per si un dia me’l volia tornar firmat.

I el tercer paper era, aquest sí, un totalment manuscrit en que li aclaria que li feia el regal per si un dia considerava que havia de col·laborar encara més estretament amb nosaltres pel bé de la ciutat tot  i que ja portava molts anys de lluita. Que això li deia des de la consideració mes alta de la seva feina de molts anys pero també “ si m`ho permets, - deia - des del carinyo”. I acabava aclarint-li que si no me’l tornava mai, me l`estimaria com sempre.

Aquesta sol·licitud es conserva així, amb la meva lletra, perquè quan es va decidir a donar el pas, havia passat tant de temps, anys ¡¡ que ja no servia perquè havíem canviat el model. I vàrem haver d’omplir una sol·licitud nova i ella es va quedar l`antiga.

Continua amb nosaltres per mèrits propis

La Imma,doncs, es queda en el més íntim de nosaltres per mèrits propis. Hi ha un poema de Mario Benedetti que escriu a la memòria de Roque Dalton que acaba així:

El hecho es que llegaste
temprano al buen humor
al amor cantando
al amor decantado
al ron fraterno
a las revoluciones
pero sobre todo llegaste temprano
demasiado temprano
a una muerte que no era la tuya
y que a esta altura no sabrá que hacer
con tanta vida.

Doncs continua amb nosaltres la Imma perquè la mort no sap que fer amb tanta vida que tenia i que li conservem ara nosaltres.

I continua amb nosaltres perquè la necessitem

doblement:

• Com a referent humà

No es pot viure sense referents i ella ha estat, és i serà sempre un punt de suport, una referència important.

Aquests darrers dies, hem comentat que semblava com si ens hagués volgut prestar un darrer servei: el de reunir-nos físicament a l’hospital o a través del telèfon o de la conversa que sempre hem volgut el mínim de trista possible perquè sempre també dèiem que ella no ho voldria. O del pensament. Com si hagués volgut tornar-nos a dir, com ens ho dirà sempre, que allò que val la pena és l’amistat, la calma, el gust per les coses senzilles, per viure la vida a cada instant. Com si ens tornés a recomanar viure amb intensitat i passió però per allò que val la pena, per allò de més transcendència  

• Com a referent de compromís cívic

I tots sabem que això significa absència d’egoisme o, si ho volem en positiu, compromís cívic,

Avui estic segur que els i les qui som aquí refermem aquest mateix compromís per una societat millor, més justa, més solidària, amb igualtat d`oportunitats per tothom. És la lluita de la Imma i la nostra, la que volem que es perpetuï, la que significa el millor homenatge que li podem retre, la que ha donat i dóna sentit a la seva i a la nostra existència. Perquè no coneixem altra manera de viure que valgui la pena que aquesta. Perquè és la manera de perpetuar la seva memòria i la nostra, perquè això dona sentit a la vida i ens reconcilia amb nosaltres mateixos i amb els qui tenim al costat. Perquè és la millor manera de transcendir, sentint-nos part d`una anella de milions de persones que al llarg de la història han lluitat pels mateixos ideals. La Imma forma part d`aquest col·lectiu com nosaltres .

Finalment, el testimoni de la Imma és que la vida val la pena de viure-la i de lluitar-la. Fem-li cas i continuem-la amb el màxim d`optimisme possible. Aquesta ha estat sempre la seva reflexió i estic convençut que avui no en permetria cap altra que no fos aquesta. Doncs per la Imma i per tots nosaltres

Per últim, aquí va el clip de "Lentament comença el cant" que, entre altres cançons hem escoltat a l`acte i que interpreta en grec Nena Venetsanou acompanyada al piano per Lluís Llach.

Es barreja aquesta cançó amb una altra - “Tanta llum de mar”. - que interpreta en àrab Amina Alaoui. Impressionants ambdues, tant música com lletra com interpretació. Si voleu baixar-vos “Lentament comença el cant” en format .mp3, podeu clicar aquí

També podeu trobar comentaris sobre la Imma al bloc de Carme Mas i tots els textos llegits a l'acte d'homenatge al document no és un adéu

“Lentament comença el cant”

Miquel martí i Pol

Lentament comença el cant
i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
lentament l’ombra dels anys
obre camins que el desig converteix en símbols,
tot és clar enllà del mar
quan el llevant anuncia la llum volguda,
pluja d’or, domini encès,
solemnement proclamem l’esperança nova.

Cap secret no ens és secret
perquè amb les mans hem sabut

conjurar el malastre.
Tot allò que hem volgut ser
ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,
veu de tots, càlida veu,
fonda complanta de somnis i de miratges,
amb el cor ple de delit
escoltarem novament la veu dels oracles.

No hi haurà desert ni buit
si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa,
si amb els mots i el sentiment
sabem bastir l’aixopluc de tots els designis,
convertits per tant d’amor
en l’horitzó que dibuixen ocells i veles,
cara al mar sempre vibrant
que amb el seu ritme incessant

ens empeny a créixer.

Pel pendent d’aquesta llum
que en els sentits descobreix la seva bellesa,
tot teixint el pont de mar
que amb el seu blau lluminós obre noves rutes,
podem fer del vell dolor
un gran amor que ens uneixi en el goig de viure,
des del temps que hem conquerit
fins al futur que entre tots hem de fer possible.