Als artÃfexs de la victòria
Publicat per fxsabate | 13 Mar, 2008
Deia Isidre Molas a ¨La ciutat llunyana“ més o menys literalment que el socialisme necessitarà sempre “ d’homes i dones conscienciats disposats a lluitar en condicions difícils, sobretot en condicions difícils “. Aquesta frase - que remarca "condicions difícils - del final del llibre escrit al 1.981 i que ara lamento no trobar, ha estat una de les guies de molts socialistes entre els quals em compto.
I no és que ara puguem qualificar la situació de difícil en el sentit en què estava escrita en aquell moment – 1.981 acabats de sortir de la dictadura -. Molas es referia a la lluita pel socialisme en condicions no democràtiques, es referia a la gent que al llarg de la història ens ha llegat exemples admirables de lluita pels ideals de justícia i de la igualtat pagant amb la presó o amb la pròpia vida.
Ara, sortosament, al nostre país vivim l’època més llarga – esperem que per sempre – de democràcia ininterrompuda. Però continua essent certa la frase d’Isidre Molas i segueixen treballant per aquests ideals milers de persones, homes i dones que saben que només amb el concurs de molta gent podem fer front a la dominació - que avui s’expressa de forma més subtil, però més plural i soterrada – d’uns pocs sobre la majoria i fer front també a les desigualtats que continuen existint i que condicionen de forma negativa la vida de milions d’habitants del planeta.
Que se sàpiga que la victòria d’aquestes eleccions es deu als candidats, al primer candidat, naturalment, però ells no haurien pogut fer res, res absolutament, si no hagués estat sobretot per aquesta gent. Al cap i a la fi, als candidats i candidates, al candidat principal que serà president del Govern se’ls ha de continuar dient allò de "Respice post te! Hominem te esse memento!": "¡Mira darrera teu! Recorda que ets un home" (i no un deu).
Doncs vagi per ells i elles el meu homenatge. Als milers de persones com les que es veuen al videoclip que encapçala aquest comentari que han treballat, col.laborat de formes diverses, que han sacrificat el seu temps, que han dedicat el seu esforç a divulgar les nostres idees de tantes maneres possibles. Però particularment als i les qui el passat diumenge, durant tot el dia, van fer que continuem essent un gran partit amb tanta presència i tanta força.
Naturalment, m’estic referint als i les qui treballen pel nostre projecte de forma altruista i no remunerada. Per exemple aquests i aquestes.que el dissabte dia de reflexió ja van prestar algunes hores preparant l'endemà. O aquests altres si treieu els qui ja tenim la compensació d'un càrrec i del que això comporta i que, per tant, no tenim cap mèrit. Els devem la nostra gratitud més sincera i solidària.
