Xavier Sabaté

El sr. Jané ja va votar dues vegades Aznar

Els darrers fets que s`han produït a Espanya, amb la sortida al carrer de la jerarquia catòlica demostren que és la pròpia Església que va en contra d`ella mateixa.

És ella mateixa que va contra el que diu que vol ser: Universal. De fet, catòlica ve del grec καθολικός que vol dir Universal. Però a aquest pas no ho serà mai i cada cop es veurà reduïda a una menor part de la societat. Al nostre país no queden vocacions i han de venir sacerdots d’altres continents. Molts dels qui volíem ser-ho ens vam sentir apartats per diferents causes, amb un denominador comú: no pensàvem que en els temps que vivíem poguéssim donar testimoni d`una fe que se`ns presentava molt llunyana de la realitat.

És ella mateixa, l'Església  que sembla busca raons  per anar contra milions dels seus feligresos o contra més persones encara que estaríem disposades a ser-ho.

És ella mateixa que condemna les persones que no es consideren cristianes. És ella que ens retro-treu a molts anys quan en ple franquisme capellans i bisbes acompanyaven complaguts i somrients el mateix Caudillo entrant sota pali, com si fos la  pròpia custòdia, a les esglésies i catedrals. Mentrestant, milers de ciutadans eren afusellats acabada ja la guerra civil, altres van romandre a les presons durant molts anys i encara altres a l’exili. Les mateixes sotanes, els mateixos revestiments, les mateixes paraules en nom d'un Déu que hauria de ser presentat com misericordiós i de tothom i sempre se l'han volgut apropiar perquè només fos d'uns quants. (Segueix)

 

La província de Tarragona, la millor de les quatre, creix el 4,1% mentre que la mitjana de Catalunya es del 3,7. Josep Oliver, catedràtic d’Economia de la UAB i coordinador de l’anuari, diu que un dels elements determinants de la bona marxa de l’economia és la recuperació de la indústria. També diu que les comarques de Tarragona estan preparades i diversificades per absorbir la frenada del cicle econòmic. L’augment de la indústria, els serveis i el sector primari ens situa al capdavant del tren del creixement econòmic del país (Segueix)

Recife és també anomenada la Venècia d'Amèrica

Els nens pobres de Brasil no demanen regals als seus pares, perquè saben que no poden comprar-los-hi. Per això envien les seves cartes al Pare Noel de Correus. És un costum que funciona des de fa molts anys en diverses ciutats del país. Les cartes es col·loquen  a les parets de les oficines de Correus i qui va a aquestes oficines acostumen adoptar la carta d’algun nen. Compren el que demana i els funcionaris de Correus, vestits de Pare Noel, s’encarreguen de portar-ho  a casa seva. Enguany una dada ha causat sorpresa a la ciutat de Recife, a l’Estat de Pernambuco, un dels més pobres del país lloc on va néixer el president Lula da Silva, els pares del qual, molt pobres, emigraren a São Paulo buscant feina: de cada 10 cartes de nens rebudes a Correus, sis demanen menjar en lloc de joguines.

Per exemple, la de Pedro Manoel dos Santos, de 13 anys, que escriu que li agradaria rebre unes sabates del número 37, però que allò que realment necessita és menjar i explica així el drama de la seva família: “Els meus pares no tenen feina. El meu pare fa dolços per vendre i treballa quan li surt alguna cosa. Però tot i així, els diners no són suficients per menjar. Hi ha nits que anem a dormir amb gana i la cara de la meva mare es posa molt trista”.

Només a Recife, Correus ha rebut enguany més de 10.000 cartes, de les quals 6.000 demanen menjar per la Nit de Nadal. Els funcionaris de Correus s’han sensibilitzat tant que ells mateixos pel seu compte i juntament amb els seus fills han anat a portar menjar a molts d’aquests nens pobres.

“La petició de menjar podria semblar estranya en un país amb un Govern com el de Lula, que s’enorgulleix de tenir el programa social més ambiciós del món, la " Bolsa Família ", que atén 11 milions de llars”, escrivia la passada setmana el diari O Globo, que recollia l’opinió del sociòleg José Arlindo Soares: “ Els programes socials teòricament eleven el nivell de vida de les persones, però a la pràctica no canvien la seva condició social”.

Coincidia amb ell el bisbe Luiz Cappio, protagonista de la lluita contra el transvasament del riu San Francisco, que va dedicar dures paraules al president: “Lula ha mort. Ara tenim el Govern del senyor Luiz da Silva”. El prelat critica, a més, el fet que l’Executiu dediqui grans quantitats de diners “a donar almoina”, en lloc de fer una veritable acció de desenvolupament social.

• El concert Benvingut Nadal que va tenir lloc dimecres, 19 de desembre a l'Aula Magna del campus de l`Avda. Catalunya de Tarragona va significar la presentacio pública de l'Orfeó de la URV i de l'Orquestra Simfònica XVI-XXI dirigides ambdues formacions per Tomàs Grau.

• Al final de l`acte va actuar la Coral de la URV. Aqeusta cinquantena d'alumnes i ex-alumnes ho fan de forma molt acurada. La professionalitat i la forma de dirigir tan magistral de  Montse Ríos influeix decisivament. 

• Els espirituals que ens van oferir eren de complicada execució pero res no li és impossible a aquesta experimentada i reiteradament premiada coral de repertori tan divers i acreditada trajectòria de 16 anys. La segona part va consistir en unes nadales que no per senzilles o conegudes van distreure l'atenció d'un públic propici al reconeixement .

• Us convido a visitar la seva zona de descàrregues . El video de l`inici d`aquest post correspon a la interpretacio del Requiem de Mozart al Palau de Congressos de Tarragona l`any passat a l'abril amb l'Orquestra de Cambra de Vila-seca

Presentació el passat dilluns dia 17de desembre de 2007 del llibre " L'home i l'historiador, miscel.lània en homenatge a Josep Maria Recasens i Comes ". De dreta a esquerra, Josep Anton Burgasé, Josep Maria Recasens, Josep Fèlix Ballesteros, Joan Maria Abelló i Xavier Sabaté

Podreu trobar el seu discurs aquí. Hi veureu la vitalitat de Josep Maria Recasens, el seu esperit crític, el seu rigor de tota la vida. Això sí que és tarragonisme del bo: el que no es conforma mai, el que es basa en el treball i en l’obra ben feta, el que contribueix a deixar per al futur una bona obra amb repercussió per a tothom, el desinteressat, el que no creu que siguem els millors sinó que tenim molt a millorar.

 Tarragona, 8              Girona, un trosset

Diari El Punt, 17 de juny del 2005

 En el consum per llar les diferències són espectaculars: una casa gironina consumeix per terme mitjà 3.881 Kw/h/any, molt més que la mitjana de Catalunya i Espanya -menys de 3.000-, mentre que a Tarragona és de només 2.486 

No es tracta d'un resultat esportiu sinó del nombre de línies de 400 Kv existents a cada una de les dues províncies. Girona, un trosset de 24 km. Els tarragonins sabem que és el preu que hem hagut de pagar per una inexistent planificació de les infraestructures energètiques, tant de generació com de transport, a Catalunya i a Espanya.

Per això hem acumulat quatre -les úniques del país- centrals nuclears i recentment quatre centrals de cicle combinat amb gas -dues en funcionament a la mateixa ciutat de Tarragona-. I com que les comarques del sud de Catalunya són apropiades per generar energia eòlica, també contribuirem, i en aquesta ocasió com que és una energia neta amb molt de gust, a generar l'energia que Catalunya necessita i, en part, com veurem després, a tancar les nostres -de tots- nuclears.

Per tant, el títol d'aquest article es queda curt. Hauríem pogut dir tres-cents mil a zero, perquè són aquests els anys que es preveu que duraran els residus radioactius de les nuclears.  O, en altres termes, 353 a 20, que són els tants per cent d'autoabastiment energètic a Tarragona i a Girona.

En canvi, sí que guanya Girona a Tarragona en creixement de consum. En el període 1994-2003, Girona té el rècord de les quatre províncies catalanes amb un 72%, mentre que les altres tres han crescut al voltant del 55%. I pel que fa al consum per llar, les diferències també són espectaculars. Una casa gironina consumeix per terme mitjà 3.881 Kw/h/any, molt més que la mitjana de Catalunya i Espanya, que no arriben a 3.000, mentre que a Tarragona només és de 2.486. Fa uns anys, l'exhibició d'un desmesurat consum hauria estat objecte d'ostentació i orgull. Ara, indica que queda molt de camí per recórrer pel que fa a estalvi i eficiència. Avui, ja recriminem el malbaratament de l'aigua i encara gens el de l'energia.

Encara n'hi ha més. Els productes petroliers al Port de Tarragona van representar l'any passat més de setze milions de tones que després s'han processat a la nostra refineria i ens han produït algunes molèsties.  Finalment, pot elegir Girona quedar al marge de Catalunya, d'Espanya i d'Europa en qüestions d'energia? No, una societat en xarxa com la del segle XXI requereix tenir bones connexions de totes les infraestructures viàries, d'aigua, telemàtiques i també de les energètiques.  

Per cert, el Parlament Europeu acaba d'aprovar com a projectes prioritaris d'interès europeu vint-i-nou connexions internacionals elèctriques entre les quals hi ha la de Sentmenat-Bescanó-Baixàs. No és, doncs, un caprici del ministeri ni cap interès de la indústria nuclear francesa. És una necessitat de tot Europa per ser més competitius. Dit en altres termes, perquè els americans del nord o els xinesos no es continuïn fregant les mans veient com ens costa tant als europeus unir-nos políticament i econòmicament.

Però tant si Girona entra en xarxa com si no, ha de començar a pensar en com complementar el ridícul vint per cent d'energia que genera respecte de la que consumeix.  Perquè si no ho fa per solidaritat amb els altres territoris de Catalunya ho haurà de fer per força. I és que des del sud molts fem aquesta reflexió: el projecte de pla energètic preveu molts aspectes positius. Un d'ells és que per primera vegada en la història de la península Ibèrica un govern, el de Catalunya, fixa el final de l'energia nuclear al nostre país per al 2024. I encara que això pugui semblar llunyà, els qui vam viure amb horror l'accident greu de Vandellòs 1 l'any 1989, que va fer necessari el seu tancament, i que de tant en tant som sorpresos amb nous accidents, estem contents perquè es parla de tancar les tres que ens queden.  

Llavors, per cert, amb 40 anys de vida hauran superat amb escreix la vida mitjana d'una central nuclear -23 anys les que s'han tancat fins ara al món-. Així que probablement haurem de fer-ho abans. Ho dic perquè a les comarques gironines han de preveure que necessitaran algunes línies de 400 Kv a més de la que ara discuteixen; han de rumiar també com generaran l'energia que ara els enviem des del sud, cosa que deixarem de fer en uns anys; i, en definitiva, hauran de decidir com contribuir en aquesta qüestió al benestar de tots els ciutadans de Catalunya sense necessitat que des de lluny carreguem amb l'inconvenient de generar i transportar l'energia que ells necessiten i que, per cert, haurien d'anar estalviant. 

Xavier Sabaté

Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona