Xavier Sabaté

      

 DECLARACIÓ DE LA SELVA DEL CAMP

ACALDES I REGIDORS PER UN FUTUR DE PROGRÉS AL CAMP DE TARRAGONA

Els alcaldes i les alcaldesses i els i les caps de llista del PSC-PM del Camp de Tarragona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc el proper 28 de novembre, subscrivim la següent declaració:

És l’hora de fer balanç: una obra de govern com mai abans en la nostra història.

Acabem set anys de governs catalanistes i d’esquerres plens de fites importants pel Camp de Tarragona. Hem ordenat i preservat el territori amb instruments com el pla Territorial del Camp de Tarragona, el Pla de protecció del litoral, amb el Catàleg del Paisatge , el pla de barris i la Llei de Millora d’urbanització, entre d’altres.

 

Han estat dues legislatures amb nivells històrics d’inversió pública per millorar infraestructures i equipaments públics; aprovació i desenvolupament de lleis que amplien drets socials; un acord de finançament històric, i el desplegament enèrgic del nou Estatut d’Autonomia. Al mateix temps, hem estat al costat de les persones i dels seus problemes inaugurant més escoles, llars d’infants, instituts, hospitals, centres de salut, comissaries i presons que mai abans en la nostra història.

 

All llarg d’aquests set anys, els governs locals han continuat sent un element d’estabilitat i construcció de país de baix a dalt. L’emergència d’un context social i demogràfic de canvi profund i una conjuntura econòmica adversa han tingut conseqüències molt significatives en el funcionament dels ajuntaments i en les expectatives dels ciutadans respecte al paper que aquests havien de desenvolupar.

 

Així mateix, volem recordar que durant aquests anys de govern de progrés i catalanista a la Generalitat:

 

- Els ajuntaments han tingut un reconeixement institucional que mai havien tingut amb els anteriors governs de CiU. Mai com ara els ajuntaments havien  tingut un govern tan sensible i tan proper a les seves necessitats.

 

- Hem triplicat les transferències i els recursos econòmics destinats al PUOSC i multiplicat per 2,5 els recursos del Fons de Cooperació Local.

- Hem contribuït decididament a transformar urbanísticament i cohesionar socialment 14 zones urbanes en perill de degradació amb la Llei de Barris.

 

Mai com ara els Consellers i Conselleres del Govern havien treballat tant colze a colze amb els alcaldes i alcaldesses en la resolució dels problemes derivats de la quotidianitat. Aquesta ha estat una mostra clara de lleialtat institucional

 

Ha nascut un nou municipi, La Canonja, el número 947 de Catalunya i el número 132 del Camp de Tarragona

  

Ens presentem a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la convicció que som la garantia d’una Catalunya de tots i per a tots, que proporciona oportunitats per a la realització personal de tothom, tingui la condició que tingui; una Catalunya cohesionada i solidària; oberta al món, emprenedora i de progrés. Amb un horitzó clar per desenvolupar el nostre nivell d’autogovern en el marc d’una Espanya plenament constitucional i d’una Europa forta. 

  

2. Encara queda molt per fer.

 

Per tot això, els alcaldes i les alcaldesses i els i les caps de llista del PSC al Camp de Tarragona, volem manifestar que:

 

El PSC té un projecte i una candidatura preparada per respondre als reptes i aplicar les solucions que les comarques de Tarragona necessiten.  Volem governar la Generalitat de Catalunya perquè creiem que es pot lluitar contra la crisi sense que només es socialitzin les pèrdues i no els guanys, i que hem d’impulsar un nou model de creixement econòmic més sòlid, més competitiu i més sostenible per a les nostres comarques.

 

Hem treballat des de la Generalitat i els Ajuntaments per resoldre els dèficits històrics del nostre territori i ho continuarem fent. Volem superar l’apel·lació constant als sentiments de greuge territorial que fan els nostres adversaris polítics perquè no ens permeten avançar ni construir un futur prometedor per als ciutadans i ciutadanes de la demarcació.

 

Cal continuar treballant perquè els ajuntaments estiguin en peu d’igualtat institucional amb la resta d’administracions. Per això, cal millorar i clarificar el marc competencial i normatiu, i apropar l’acció de les diferents administracions a la ciutadania sota els principis de subsidiarietat i proximitat. Aquests són valors que el PSC sempre ha defensat en la seva acció política.

 

Hem d’afrontar amb valentia la nova organització territorial sorgida de l’Estatut, desenvolupant-la des de la racionalització, la proximitat i el millor servei de l’administració a la ciutadania. Hem d’abordar aquesta reforma amb l’objectiu de garantir la igualtat d’accés arreu del territori i simplificar el funcionament de l’administració per guanyar en eficiència i eficàcia. Igualment, esdevé urgent dotar els ajuntaments d’un finançament d’acord amb les responsabilitats que actualment tenen i al marc competencial que preveu l’Estatut. Cal, en definitiva, que els municipis assoleixin un finançament suficient.

 

Avançarem cap a una gestió conjunta de serveis públics entre els ajuntaments del Camp de Tarragona que ho desitgin per optimitzar recursos i aconseguir economies d’escala (transport, aigua, residus i energia, entre altres), i obrint-se a la participació de la iniciativa privada.

 

Finalment, volem explicitar el nostre suport a les “10 propostes pel Camp de Tarragona” que la candidatura del PSC de la demarcació ha plantejat de cara a les eleccions al Parlament. Creiem que aquests deu compromisos són un horitzó ambiciós per a les nostres comarques, un horitzó que ens permetrà tornar a generar riquesa i ocupació, tornar a ser líders i motors econòmics de Catalunya.

   

La Selva del Camp, 14 de novembre de 2010

 

•  

 Comarques tarragonines, futur de progrés     

1. Impulsar un Pacte per l’Ocupació al Camp de Tarragona per crear 16.000 nous llocs de treball entre els col·lectius més afectats per la crisi: joves, aturats de llarga durada i dones.  

  

1. • 9.000 llocs de treball en logística
   • 2.500 llocs de treball en economia verda
   • 2.000 llocs de treball d’aturats en el sector de la construcció
   • 1.500 llocs de treball en el sector serveis i tercer sector
   • 1.000 llocs de treball en el sector agroalimentari

 

(*) D’aquests 16.000 nous llocs de treball, 1.500 aniran destinats a joves menors de 30 anys avui que ni estudien ni treballen. És a dir, aproximadament un 10%.

 

 

2. Internacionalització. Projectar les nostres comarques amb iniciatives pròpies i potents en els sectors del turisme, patrimoni, indústria, agricultura i recerca.

 

3. Consolidar la transformació del model econòmic, amb més valor afegit, més competitiu i basat en el coneixement, la innovació i la sostenibilitat.

 

4. Ni un pas enrera en polítiques de benestar. Garantir la cohesió social i equitat i qualitat dels serveis públics a tot el territori del Camp de Tarragona.

 

4.  
   • Salut
   • Serveis Socials
   • Educació

 

5. Promoció d’una ciutadania responsable, participativa i conscient dels seus drets i de les seves obligacions. Volem una societat amb valors.

 

6. Reforçar la connectivitat i completar les infraestructures viàries, ferroviàries, logístiques, energètiques i d’aigua que el Camp de Tarragona requereix.

 

7. Lluitar contra el canvi climàtic i avançar vers l’objectiu de: obtenció del 20% d’ energia renovable i reducció 20% CO2 amb l’horitzó del 2020. Consolidació i desplegament de l’Observatori de la salut i medi ambient amb personalitat jurídica pròpia.

 

8. Avançar cap a una gestió conjunta de serveis públics entre els ajuntaments del Camp de Tarragona que ho desitgin per optimitzar recursos i aconseguir economies d’escala (transport, aigua, residus i energia, entre altres).

 

9. Garantir la transferència de coneixement de la universitat i els parcs de recerca al teixit productiu i millorar l’accés a la formació professional i la formació continuada.

 

10. Igualtat de gènere: igualtat laboral, prevenció i atenció a les dones víctimes de la violència i promoure la seva capacitat d’emprenedoria. 

 

• UNA VISITA CON MUCHOS INTERROGANTES

   

  Segunda visita de Benedicto XVI a España. Recepciones de honor, asistencia de autoridades de elevadísimo rango, vítores y banderas, aclamaciones y aplausos, sectores de las ciudades de Santiago y Barcelona prácticamente blindadas por espectaculares medidas de seguridad.

  Los propagandistas del viaje lanzan un mensaje: es un Jefe de Estado, pero llega también como un Papa peregrino. En su llegada a Santiago él mismo anunció que venía como peregrino “para confirmar en la fe a sus hermanos”. Evocadora imagen que habría que completar tal vez con aquellas palabras de Jesús de Nazaret: “no llevéis para el camino ni bastón ni alforjas, ni pan ni dinero, ni tengáis dos túnicas”. Es decir, Iglesia peregrina, caminante, pobre, desprendida, libre, en permanente encuentro y compromiso de ayuda y esperanza con las mujeres y los hombres, en especial con quienes tienen más dificultades para caminar, para vivir, para ser.

   

  Confieso que tengo muchas dificultades para discernir entre la imagen del Jefe del Estado y la del Peregrino anunciador de buenas nuevas. ¿Será cuestión de incompatibilidades irresolubles?

   

  Durante el vuelo de peregrinación, Benedicto XVI, en rueda de prensa, anunciaba que se sentía preocupado por la agresiva deriva laicista de España y estableció una relación directa entre el actual choque entre fe y laicismo en la España de hoy y el anticlericalismo de la Segunda República. No salgo de mi asombro. ¿Qué informaciones tendrá su Santidad sobre la realidad actual de España? Ni un asomo de autocrítica en los dos días de visita para diagnosticar el estado de la Iglesia en España. Por otro lado, no dudo de que el Papa peregrino es sabedor del trato, en ocasiones de privilegio, que el Estado español dispensa a la Iglesia. En Santiago Benedicto XVI estableció una sabia ecuación entre libertad y verdad. ¿Concuerda este pensamiento con una valoración a todas luces errónea de nuestro país?

   

  En la mañana del domingo, el Templo de la Sagrada Familia se muestra con todo su esplendor. Quiso Gaudí que las columnas fueran un bosque de palmeras cruzado por un río, la nave central. Todo en conjunto un oasis de luz. ¿Hacia dónde camina la Iglesia? ¿Permanecerá cual Narciso en el oasis? ¿Se retirará al desierto al encuentro de Jesús,  de sí misma y de los lugares por donde transita el ser humano necesitado de esperanza?

    

                                     Ramón Sabaté Ibarz

                                     Profesor de Secundaria y miembro de Cristianos Socialistas

 

• publicat al Heraldo de Aragon el dilluns 8 de novembre de 2010

 

 

Siau  benvingut a Catalunya, terra de cruïlla de civilitzacions i de religions on els darrers anys encara s’ha incrementat més la diversitat de pensaments i de concepcions plurals. Això ens enriqueix perquè una única visió del món i de l’esperit és impossible i encara ho seria més la imposició d’una d’elles. Com a catòlic encara em semblaria pitjor que ens creiéssim en la possessió de la veritat absoluta i en uns dogmes que al llarg de la història els papes han anat incrementat sense arguments més que el seu propi pensament.

Us demano que us pronuncieu públicament i de forma clara contra les dictadures i a favor de la democràcia i que condemneu de forma explícita la dictadura de Franco i el comportament de l’Església Catòlica prestant-li suport durant quaranta anys. És aquesta una qüestió pendent que milions de ciutadans estem esperant. No cal dir que a Catalunya de forma particular pels intents d’anorrear la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra personalitat com a nació.

 

També teniu pendent el reconeixement ple del paper de la dona al món i, en particular, a l’Església Catòlica. Seria un bon moment que en la vostra visita a Catalunya anunciéssiu una nova era en què les dones accediran al sacerdoci i que posareu en marxa un Pla per l’eradicació de tota discriminació en els textos de l’Església i dels seus pensadors, en la litúrgia i en les homilies i que prendreu part activa com a organització religiosa per predicar la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida.

 

Ens agradaria que us pronunciéssiu a favor de la justícia social i de la igualtat d’oportunitats. Si per Déu totes les persones són iguals, també han de tenir les mateixes oportunitats i l’Església que presidiu s’hi hauria de comprometre especialment.

 

No haurieu de passar per alt segons la nostra opinió els abusos dels poders incontrolats de la Terra, en especial dels poders financers que de forma cíclica però avui més que mai degut a la globalització, ens aboquen a crisis profundes que pateixen milions de persones. Aquests poders, juntament amb altres com polítics, mitjans de comunicació, religions diverses i els socioeconòmics tenen molta responsabilitat  social que no poden defugir. Seria pertinent una crida a assumir aquesta responsabilitat de cadascú per superar la situació de crisi actual i l’endèmica de centenars de milions de  pobres situats sempre als mateixos països que o poden sortir de la situació de misèria  a la que fatalment sempre estan condemnats.

 

Finalment, m’agradaria que reconeguéssiu la democràcia i per tant del pluralisme de la societat com a única forma de convivència. Tothom és posseïdor de drets però també d’obligacions que s’han d’acomplir. Altrament seria impossible la convivència. Ningú pot erigir-se en posseïdor de la veritat i no es pot en nom de cap Déu proclamar que hi ha una llei divina per sobre de les humanes. Això ens conduiria al caos social. Veuríem amb agrat que proclaméssiu la primacia de la llei dels sistemes democràtics com a única garantia de convivència i de cohesió social.

La raó de ser del PSC prové de la consciència social i de la consciència nacional. Aquestes van ser les dues raons de la nostra fundació i no entenem l’una sense l’altra. És el que ens fa dir que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. Avui tenim dues grans crisis: l’econòmica i a de la relació Catalunya-Espanya arran de la sentència del Constitucional promoguda  pel PP.

Pel que fa a la primera, malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis necessaris. Fa dos anys Sarkozy demanava refundar el capitalisme però no n’hem sabut res més i a finals de juny fracassava la cimera de Toronto on es va renunciar a canvis significatius en el sistema financer. Tenim, doncs, una feina molt complexa sense tenir les claus de les reformes que han de ser, molt majoritàriament, de caire internacional. Perquè avui més que mai la política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans  corporacions financeres, del pensament i de la seva transmissió, en bona mesura dominades per idees conservadores. Però necessitem polítiques de progrés que ara requereixen d’austeritat condicionada pels mercats dels quals depenem inevitablement. Però hi ha molta diferència encara en com abordem dreta i esquerra la política econòmica i social, el Medi Ambient i l’energia, la investigació, l’educació, el transport, la sanitat, els serveis socials, les pensions i el seu futur, la igualtat i la violència de gènere.

I pel que fa a l’altra crisi, de Catalunya enllà han de saber que és inqüestionable la pluralitat d’Espanya. I no els tallem a tots amb el mateix patró. Amb Zapatero hem assolit un nivell de competències i de finançament com mai mentre que la col·laboració CiU-PP va ser desastrosa mentre que el sr. Poblet governa la Diputació amb aquest PP que ha provocat que ens retallessin l’Estatut que volem sencer. Ho necessita Espanya perquè no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada es vagi distanciant. I ho necessitem els catalans perquè la majoria, uns per sentiment personal, d’altres per un exercici de racionalitat, estem per una relació federal que assegura millor l’economia, la cohesió social i el govern de la interdependència en un món global en què tenim moltes fragilitats i poques fortaleses i en què  pel futur personal i col·lectiu hem d’actuar construint el màxim d’unitats i el mínim de divisions.

Volem el catalanisme social que considera la cohesió i la igualtat d’oportunitats com l’únic camí per a una Catalunya amb possibilitats de futur. Amb fractura econòmica, social o cultural, Catalunya no existirà. O som un sol poble o no serem

 

Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 24 d’octubre de 2010

• Per primera vegada, l’any judicial a Catalunya s’ha obert amb un acte institucional celebrat fora de Barcelona. Ha estat a la ciutat Tarragona, com també va ser a Tarragona on es va celebrar la primera reunió del Govern de Catalunya fora de Barcelona. I ha estat a Tarragona des d’on el President de la Generalitat ha anunciat que el Govern aprovarà properament la licitació de les obres del Fòrum de la Justícia amb un pressupost superior als 60 MEUR, un equipament necessari, llargament reivindicat, que dignificarà l’exercici de l’activitat judicial als professionals i farà més accessible i  propera la justícia als ciutadans. I que farà que la nostra ciutat continuï dotant-se dels equipaments que durant tants anys hem trobat a faltar i que altres ciutats ja fa anys que disposen.

• Serà el segon equipament judicial de major envergadura de Catalunya després de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat – posada en marxa també durant aquest mandat- i acollirà l’Audiència Provincial de Tarragona i totes les seus judicials actualment disperses per una desena de localitzacions– amb els conseqüents problemes de dispersió que això ocasiona tant als ciutadans com als soferts professionals que treballen en l’àmbit judicial. Esdevindrà un punt de referència per a tota la ciutat, des del punt de vista judicial per descomptat, però també per l’arquitectura i la innovació de l’edifici, incorporant el nou model organitzatiu de l’oficina judicial.

• El Fòrum de la Justícia – que s’ha rebatejat fent honor al llegat romà de Tarragona - acollirà també un centre penitenciari obert que, conjuntament amb el centre penitenciari que s’està construint al Catllar amb una inversió de 100 MEUR, completaran els serveis necessaris i donaran cobertura en les millors condicions possibles, als serveis de la justícia de Tarragona, i també donaran resposta a les necessitats de present i futur del territori.

• El Fòrum de la Justícia serà una gran obra de ciutat, però també de país, perquè els projectes amb seu a Tarragona tenen aquesta vocació de servei més enllà de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona.  

• L’impuls d’aquest equipament demostra que el Govern de la Generalitat té com a prioritat atendre la justícia per superar dèficits crònics. És cert que la crisi ha endarrerit el projecte, però també perquè se n’han prioritzat d’altres com la construcció de la presó o l’ampliació progressiva d’òrgans judicials – especialitzats també com els violència domèstica- per donar resposta ràpida i diligent als ciutadans. Ara ja no hi ha res que ho aturi, i amb aquest nou projecte seguirem demostrant que assegurem la cohesió social, amb un model de progrés i benestar auna ciutat on l’adjectiu “oblidada” està passant a millor vida.

Article que publico avui al diari Més Tarragona

 

1. Els vessaments de cru al mar o a la terra tenen origen.
2. No reconèixer la paternitat és d'irresponsables
3. També de poca altura de mires i moral
4. A més, és d'una miopia propera a la ceguesa des del punt de vista de prestigi empresarial.
5. No reconèixer la paternitat, per molt que els advocats de l'empresa ho recomanin, és només allargar el problema
6. Cada cop que no es reconeix la responsabilitat d'un vessament l'opinió pública desconfia amb raó de tots plegats: de les empreses i de l'administració. És a dir, del sistema de protecció de la seva seguretat personal i de la seguretat del medi que també és personal i col.lectiva
7. Amb tots aquests arguments, l'empresa responsable del vessament de cru al mar ahir 11 d'octubre a la ciutat de Tarragona faria bé en declarar la seva paternitat. Encara és a temps d'evitar més desconfiances i ridículs.
8. Espero que l'expedient acabi en sanció exemplar. Per l'afectació que hagi pogut produir-se però també per la immensa rucada de no donar la cara i fer perdre temps i diners - que són de tots - a l'administració i, cosa increïble, al propi prestigi de l'empresa.
9. No sé si el vessament va ser inevitable. Sempre penso que un vessament al mar és evitable amb els mitjans de què es disposa avui dia. Però allò que sí és evitable és l'estultícia d'una comunicació a la societat de la veritat.

foto del Periódico de Xavi Moliner