La guerra es fa de moltes maneres, i encara que faci anys que la duem a frec de pell, estic segura que algun dia ens escoltaran ;-)!

Publicat per Nica 17 Feb 2006, 11:15

No crec que ens escoltin mai, Nica. Si llegeixes les cròniques d'Antoni Rovira i Virgili de fa cent anys, veuràs que explica els mateixos problemes i la mateixa inconprensió que patim avui.

Publicat per Ramon 17 Feb 2006, 15:21

Caram, avui m'has sorprès! Has canviat de registre. Bé, als catalans mai ens han pogut acceptar, ja sigui pel nostre potencial, la nostra cultura, el fet diferencial, l'ànsia emprendedora, la capacitat d'ésser bilingüe i conseqüentment, la facilitat per a les llengües, els negocis, el viatjat arreu del món, les ganes de treballar (a vegades crec que obsessives)... he arribat a creure fins i tot que el català es va formar abans que la seva llengua i crec que no m'equivoco gaire.
No ens acceptaran mai, ens tenen enveja. I penso, si tan no ens volen perquè no ens fan fora del seu país? Però la pela és la pela i qui farà fora a qui els sustenta? Si fóssim una regió pobre ja seríem independents. Tal com dius tu, Ramon, res no ha canviat amb els segles per dissort.

Publicat per Violant 17 Feb 2006, 22:30

No he canviat de registre, Violant. El que passa és que aquí obvio parlar d'aquestes coses, ja ho fa el Carrascla per mi. Però quan és l'hora de dir prou, tots hem de fer sentir la nostra veu. Totalment d'acord amb el que tu dius.

Publicat per Ramon 17 Feb 2006, 22:38