Metro amunt, metro avall

19 Febrer, 2006 09:23
Publicat per aladern, entremesos

M’aixeco
a primera hora del matí,
o sigui, després de dinar.
Després de fer vuit hores de migdiada.

Surto esperitat per tal d’agafar el metro,
baixo les escales de quatre en quatre,
cent vint-i-vuit en total.
Faig tard.
Sort que visc en una planta baixa davant per davant
de l’estació groga, aquella que té un gran rètol que diu:
“Estación a ninguna parte”


Que bé que s’hi està passejant sota la lluna
un dissabte per la tarda!
Una portera em diu: ¿on vas, Marieta de l’ull viu?

M’agraden els carrers buits.
Riu, i no et tallis gens ni mica, Gat Perich.
M’agrada que em despentini la velocitat compulsiva
del riu consumidor. Entren i surten de les botigues amb la Visa
entre les dents i set o vuit slaks blaus a cada mà,
almenys un per a cada dia de la setmana,
parells i senars dispars,
per si de cas.

Dubto entre comprar un ticket o fer un hop per damunt la tanca.
Tot plegat
qui és el guapo que s’arrisca a fer un salt ridícul?
No seria millor posar un revisor com en els antics trens de rodalies?
Per què no m’indiquen per on es va a la farmàcia?
- Ets farmacèutic?

- No.
- Ah, com que vas repartint caramels de menta...

Et convido a sopar.
Que ets vegetarià... cap problema, ja matarem un bròquil,
com deia el mestre.

L’alcalde ha fet un ban que diu que vol imposar la convivència.
L’alcaldessa li diu al marit que vol una piscina de disseny.
El candidat alopècic també vol sortir a la foto. Micció o enveja?
Els del llaç ara cacen puces. D’altres, aturades amb accent nocturnes.
Qui no té feina el gat pentina. Fins la tercera birra no camino dret.
Els municipals, per variar, posen multes. Pateixo incontinència. Guàrdia,
no em multi si orino al carrer! al w.c. se m’omplen els dits de coca.
Els quissos aviat no sabran on anar a pixar, amb tanta competència.

El món és una quisca bruta.
¿I si entre tots féssim petar aquesta bombolla?

Torno de nit cap a casa, tot seguit es pon el sol.
Em planto al costat d’un fanal, miro enlaire, truco a la porta.
¿Com que no hi ha ningú, si al primer pis veig llum?
No trobo la clau, no sé pas si la trobaràs dins del teu got de rom.

Pam amunt, pam avall,
demà el quotidià, en un titular, dirà que aviat faran el metro
i que un boig posarà de nit les vies.

Xerrameques, com sempre.

17 Comentaris | 0 RetroenllaçOs