Metro amunt, metro avall
19 Febrer, 2006 09:23
Publicat per aladern,
entremesos
M’aixeco
a primera hora del matí,
o sigui, després de
dinar.
Després de fer vuit hores
de migdiada.
Surto esperitat per tal
d’agafar el metro,
baixo les escales de
quatre en quatre,
cent vint-i-vuit en
total.
Faig tard.
Sort que visc en una
planta baixa davant per davant
de l’estació groga,
aquella que té un gran rètol que diu:
“Estación a ninguna
parte”
Que bé que s’hi està
passejant sota la lluna
un dissabte per la tarda!
Una portera em diu: ¿on
vas, Marieta de l’ull viu?
M’agraden els carrers
buits.
Riu, i no et tallis gens
ni mica, Gat Perich.
M’agrada que em
despentini la velocitat compulsiva
del riu consumidor.
Entren i surten de les botigues amb la Visa
entre les dents i set o
vuit slaks blaus a cada mà,
almenys un per a cada dia
de la setmana,
parells i senars dispars,
per si de cas.
Dubto entre comprar un
ticket o fer un hop per damunt la tanca.
Tot plegat
qui és el guapo que
s’arrisca a fer un salt ridícul?
No seria millor posar un
revisor com en els antics trens de rodalies?
Per què no m’indiquen per
on es va a la farmàcia?
- Ets farmacèutic?
- No.
- Ah, com que vas
repartint caramels de menta...
Et convido a sopar.
Que ets vegetarià... cap
problema, ja matarem un bròquil,
com deia el mestre.
L’alcalde ha fet un ban que
diu que vol imposar la convivència.
L’alcaldessa li diu al
marit que vol una piscina de disseny.
El candidat alopècic
també vol sortir a la foto. Micció o enveja?
Els del llaç ara cacen
puces. D’altres, aturades amb accent nocturnes.
Qui no té feina el gat
pentina. Fins la tercera birra no camino dret.
Els municipals, per
variar, posen multes. Pateixo incontinència. Guàrdia,
no em multi si orino al
carrer! al w.c. se m’omplen els dits de coca.
Els quissos aviat no
sabran on anar a pixar, amb tanta competència.
El món és una quisca
bruta.
¿I si entre tots féssim
petar aquesta bombolla?
Torno de nit cap a casa,
tot seguit es pon el sol.
Em planto al costat d’un
fanal, miro enlaire, truco a la porta.
¿Com que no hi ha ningú,
si al primer pis veig llum?
No trobo la clau, no sé
pas si la trobaràs dins del teu got de rom.
Pam amunt, pam avall,
demà el quotidià, en un
titular, dirà que aviat faran el metro
i que un boig posarà de
nit les vies.
Xerrameques, com sempre.