Mar i cel
12 Febrer, 2006 20:32
Publicat per aladern,
paisatges
Caminar entre el mar i el cel. M’estimo la
meva terra. M’estimo molt el mar dels meus somnis, malgrat ser un llentiscle
rovellat de l’enyor. M’agraden els penya-segats i l’aigua tan blava al fons:
una escorça rosegada pel corc marí. Ferides tendres que bat el mar i el cel.
Les roques borbollejants i la veu sonora dels bufadors, gripaus que a tothora
es deixen sentir. Pobres, quedaríeu lligats de desfici, si suquéssiu els peus
descalços als tolls tardorals, si sentíssiu la remor codolosa de les mínimes
cales, si la vostra petja quedés indeleble a la sorra fina. No tothom sap
estimar la seva terra, ni el mar que tenim als peus i el cel que el cobreix.
Aquests són uns quants noms sonors d’avui:
cala de l’Estany Tort, platja Xelín, cala Torrent del Pi, de les Mosques, del
Forn, del Vidre, de Sant Jordi, del Trèvol, Calafat, l’Almadrava... tot sota el
mar i el cel d’aquest contrallum:
A la sortida de l'Ametlla de Mar (La Cala)
Petita cala amb còdols
Enfilant-nos pels penya-segats
Les cases fins a ran de mar
Cala de l'Estany Tort
Patja Xelín
Castell de Sant Jordi d'Alfama
Port de Calafat
Platja de l'Almadrava. Al fons, la C.N. Vandellòs II
Passeig i platja de l'Almadrava, direcció al delta.