Digue’m llépol, però davant de qualsevol pastís els ulls em fan pampallugues i la salivera creix i creix sense parar... (digue’m exagerat). La veritat és que, quan ahir la Menxu parlava de la recepta del pastís de la kriz_peta, em vaig dir ipso facto: Aquest també l’haig de fer. Moltes gràcies, lobby xocolater manresà! Mireu-los, repasseu-los i tasteu-los (amb els ulls!) i veureu que tots són una mica diferents, tots tenen el toc personal de l’artista pastisser, faltaria més! Jo, en comptes de fer-li una cobertura de xocolata, també m’he estimat més abocar-li artísticament la xocolata per sobre abans de coure’l. El resultat? Hummmm!! Tot de rius de xocolata desfeta que han penetrat per tot l’interior...!!
Un altre dia us explicaré com faig el cóc de garrofa. Espectacular! La farina de garrofa també té un gust molt semblant al de la xocolata, encara que sembli mentida. En aquest d’avui, la base és una de les moltes variants que fem servir per fer el “pa de pessic”, després ja ve la imaginació de cadascú. Apa, doncs, no sigueu mandrosos i prepareu-vos un bon esmorzar, que aquest dissabte bé s’ho val...