Invisibilitat
20 Febrer, 2006 09:32
Publicat per aladern,
entremesos
- Vull manifestar-me.
- De què?
- Vull manifestar-me pels
meus drets.
- Vostè no té drets.
- Ho sé.
- El següent!...
Igualtat
d’oportunitats.
Cap persona sense
feina.
Tothom ha de tenir un
habitatge digne.
Ningú no s’ha de sentir
exclòs per qüestió d’origen, creences o parla.
- Fins quan l’hem de
mantenir, aquest eslògan, senyor?
- Com a mínim fins al dia
vint-i-cinc.
- I per quan les hem
d’enllestir, les urnes, senyor?
- Com a màxim pel dia
vint-i-cinc.
Després diran que els que
manen no són coherents.
Barcelona, com totes les
ciutats europees, mostra una imatge resplendent.
Per sota del sou mínim,
una legió de sense papers li enllustren la màscara.
Em neguen els papers, i
estic condemnat a pena de tràmit perpetu
en el Departament
d’Estrangeria.
- Aquests formularis no
serveixen.
- Me’ls van donar aquí.
- Quan?
- La setmana passada.
- Ara hi ha formularis
nous.
- Me’ls pot donar?
- No en tinc.
- I on els puc
aconseguir?
- No ho sé. Que passi el
següent!
I després falten uns
timbres, i en cap estanc trobo
aquests timbres que
falten, i porto les dues fotos que em van dir
i ara em diuen que tres,
i la màquina de fotos no funciona, i després...
Fosqueja quan pujo al
tren de tornada cap a casa. Estic rebentat i m’adormo.
Em desperta un copet a l’espatlla.
Obro els ulls i veig un home estrafolari,
vestit amb una mena de
pijama esfilagarsat:
- Passaport!...
El boig ha tallat a
bocinets una bacona fulla de diari, i està repartint els bocins,
de vagó en vagó, entre
els passatgers del tren:
- Passaport!
Passaport!...
Sóc escriptor, vaig posar
en el formulari que em van donar.
Escriptor de
formularis, per dir alguna veritat que
m’alleugerís l’exasperació.
“Deslligar les veus
callades, desvetllar els somnis adormits,
escriure volent revelar que els somnis anuncien una altra
realitat possible,
i els deliris, una
altra raó. Al cap i a la fi,
som el que fem per
canviar el que som.”
(Ho he llegit de Galeano)
Comentaris
Aquestes garleries em tenen el cor robat... ;o)
Publicat per bitxo 20 Feb 2006, 14:25
Gran visio de la realitat si senyor!
Publicat per mikel 20 Feb 2006, 19:31
Prova
Publicat per Litus 20 Feb 2006, 19:52
Ara! Mira que he provat vegades d'escriure't i sempre em deia que l'adreça no era correcta. Solució: no posar adreça! :) Buf...
Ai, la política i els polítics! Estic per desistir de tot,jo.
Publicat per Litus 20 Feb 2006, 19:54
El que passa, bitxo, és que tu t'ho mires amb massa bons ulls ;)
Publicat per Ramon 20 Feb 2006, 20:23
Mira, Mikel, no sé si és real o no, però crec s'hi acosta bastant. Gràcies per passar :)
Publicat per Ramon 20 Feb 2006, 20:25
Ostres, Lit, no em diguis! doncs deus ser l'únic que li passa.
(ja posses l'adreça a la penúltima línea? ho dic perquè els poetes soleu ser bastant despistats) :))) :P
Publicat per Ramon 20 Feb 2006, 20:28
La veu dels febles, la veu amiga, la veu denunciadora, la veu romàntica, la veu somniadora, la veu d'un poeta que es nega a acceptar la nostra realitat, si és que ho és en efecte o només un engany dels sentits. Qui ho sap?
Publicat per Violant 20 Feb 2006, 23:34
Que no, Ramon... i tu ho saps. ;o)
Publicat per bitxo 20 Feb 2006, 23:40
Quan vaig deixar de poder anar a tantes manifestacions com hi haguera, vaig començar a adonar-me de les manifestacions dels altres.
Publicat per Berta 20 Feb 2006, 23:50
... som el que fem per canviar el que som.
´
...sóc com sóc i no sé com canviar.
un somriure, Ramon
Publicat per montse 21 Feb 2006, 01:43
Sí, Violant, totes aquestes veus. I tots en tenim una mica, d'aquestes veus. Molts cops no deixen que se senti.
Publicat per Ramon 21 Feb 2006, 07:58
Berta, ara t'hauria de dir que el mateix em passa a mi, però no sé si ho entendries.
Un petó
:)
Publicat per Ramon 21 Feb 2006, 07:59
Ei, Montse, que aquestes paraules m'agraden molt, però ja he dit que no són meves.
;)
Publicat per Ramon 21 Feb 2006, 08:00
a mi també m'agraden molt
i ja sé que no són teves...
però jo t'he posat unes de meves
(i un somriure)
bon dia, Ramon
(gràcies...)
Publicat per montse 21 Feb 2006, 08:10
I et torno a donar les gràcies. Poca cosa més puc dir-te...
bon dia, Montse.
Publicat per Ramon 21 Feb 2006, 08:13