I mira que fan mal els forats, eh?
i els buits!

Jo encara no he pogut apedaçar el meu.
Ànim!

Publicat per Berta 23 Feb 2006, 22:26

Penso que els teus forats ara són plens d'amor, l'amor que es manifesta des dels racons més obscurs i enfonsats.

Publicat per Violant 23 Feb 2006, 23:32

Les dues coses, Berta. El segon és el més dolent.
Per si necessites fil i agulla... també t'envio una carretada d'anims! :)

Publicat per Ramon 23 Feb 2006, 23:44

Violant, el que tu penses és el que jo també desitjo.
Ja diuen que renaixem a cada instant, per molt al fons que arribem.

Publicat per Ramon 23 Feb 2006, 23:47

Tant de bo algun dia poguessis renéixer de nou.

Publicat per Violant 23 Feb 2006, 23:54

quan et trobis en un forat no miris tan sols cap a fora perquè l'únic que veuràs és el forat de sortida, però mai el camí per sortir-ne...
mira dins, just alla on tens els peus i fes el camí pas a pas (cap allà on hi ha el forat)

i torna a mirar bé a dins teu perquè dubto que tu hi tinguis buits
una abraçada

Publicat per montse 24 Feb 2006, 01:22

En això estem, Violant. Tot en sentit metafòric, és clar.

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 08:53

Jugues amb avantatge, Montse. Clar que no tinc cap forat. Està tot ple, ple!
En aquell lloc de la foto també s'hi està bé, eh? tens uns visió privilegiada cap enfora i cap a dins ;)

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 08:56

Jo crec que els forats són per omplir-los de coses noves, no per intentar tapar-los amb un substitutiu del que s´ha perdut... llavors te n´adones de què el forat esdevé una nova entitat que, enlloc de quedar-se en l´oblit, mostra el millor de tu :-) (per cert, molt bonica la foto Ramon!!)

Publicat per Nica 24 Feb 2006, 12:25

Omplir-lo de coses noves... Ais, costa tan poc de dir!
I què en fem dels estrips que no es poden sorgir?
Sort que el temps no s’atura ni ens deixa aturar-nos.

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 13:16

El millor es oblidar-se de tot i als forats “aguaplas” :-))))

Publicat per jaka 24 Feb 2006, 17:09

Ja n'he comprat d'aquaplast, Jaka. Però hauré de venir al teu poble per mirar si els teus "bricoconsells" són millors que en el meu. :))))

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 18:31

sí, Ramon, jugo amb avantatge...(sempre ho faig)
;)

i sí,... estic segura que aquest lloc de la foto és el lloc més privilegiat per estar-s'hi...
i sí, ... també és on espero trobar-te sempre perquè és l'únic lloc on puc abastar donar-te la mà (si és que et cal)
i sí,... (un somriure)

per cert, no t'has preguntat mai quina de les dues bandes de la finestra és "el forat"?
:)

Publicat per montse 24 Feb 2006, 19:07

Montse, el forat sempre és la banda que t'estira. O sigui, allò que et manca.
(per a alguns serà la llum, per a d'altres la introspecció)
:)

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 19:52

Els forats no són buits, un forat pot estar ple de moltíssimes coses. El que sé és que els teus, amic, hi són plens d'una sensibilitat exquisida i per tant també molt fràgil com les ales de l'espiadimonis. La bellesa és fràgil , la sensibilitat també. Acabe de vindre de Camena i m'he estat una bona estona llegint i rellegint. Volia deixar allí una forta abraçada,però tan s'hi val el lloc si t'arriba.

Publicat per joan 24 Feb 2006, 20:20

La bellesa és fràgil, amic Joan, com nosaltres. I la sensibilitat és possible que també, emperò també és molt resistent. Com molts fils de seda, delicats i resistents fins a límits insospitats. Gràcies per les abraçades des de l'estació.

Publicat per Ramon 24 Feb 2006, 23:48

Tu ho has dit amic , les coses fràgils poden ser il·limitadament resistens . Que tingues una bona nit :)

Per fi, per fi, puc deixar comentaris ... si òmplic els espais de mail i pàgina web m'ix un error i fins ara no podia ...

Publicat per joan 25 Feb 2006, 00:04