a)   Paraules pròpies de Vila-seca que no he trobat als diccionaris:

 

abarnegat (JP) d’aspecte descuidat, anar sense ordre ni concert.

 

acolivat (JR)  protegit del fred, ben tapat.

 

afeiat  (TC)  que fa mala cara, que va descuidat.

 

aixerreït  (TC)  que és poc o gens sucós i que costa menjar.

 

alego  (CJ)  aviat.

 

aubelló  (JC)  pas d’aigua soterrat, entubat o no.

 

auflàguima  (CJ)  alfàbrega.

 

antara  (JC)  filera d’arbres que envolten una parada.

 

apa!  (JR)  salutació de carrer.

 

apatuscos  (JC)  estris, eines, trastos.

 

armeig  (JP)  equipament per fer alguna activitat.

 

assoll   (JR)  desordre en una casa, magatzem, dependència.

 

banderando-a  (JR)  que passa més temps del compte pels carrers.

 

banderot  (JR)   que vagareja pels carrers, cafès, bars, etc.

 

barriguera  (EC)  guarniment dels animals de tir per impedir que les    vares pugin més del compte.

 

batadero  (TC)  exposats al sol a la màxima potència (batadero de sol).

 

bauma/da  (EC)  extensió cap els costats del ramatge d’un arbre.

 

bescolla  (CJ)  cridaner, poca-solta, mal educat.

 

blaïr  (CJ)  cremar.

 

boçet  (EC)  boç, morrió que es posa al morro dels animals.

 

bosset  (JC)  cobertor del caramull de verema a les portadores.

 

burxoc  (EC)  branca o tros de fusta punxegut.

 

bussarrera  (CJ)  tapament que regula la sortida d’aigua de les basses.

 

cagamandúrries  (GR)  que s’espanta fàcilment, que no té coratge.

 

cantamanyanes  (JC)  tarambana, poc o gens responsable.

 

capsorolla  (JC)  esbogerrat, tal·lós.

 

captiró  (EC)   filera de plantes o arbres més curta que les altres.

 

catreta  (JC)  xerrameca de carrer o del cafè.

 

cloc i piu  (EC)  estar mig mort o a punt de dinyar-la.

 

dallò  (CJ)  allò.

 

desenemic   (JC)  repèl a la punta del dit vora les ungles.

 

destreviat  (JR)  diner fraccionari

 

devanadora  (FS)  persona que sovint va d’un lloc a l’altre.

 

donces  (CJ)  doncs.

 

eixardor   (CJ)   escalfor, calentor.

 

engrinar   (FS)  irritar, fer enfadar.

 

enrabenat  (EC)  encostipat, refredat.

 

ensolcir  (CJ)  enfondre’s sobtadament una part d’una mina d’aigua.

 

entomit  (CJ)  menjar poc sucós = aixerreït

 

envedreit  (CJ)  menja que s’ha malmès per haver passat massa temps  després de la cocció.

 

enxarrencar  (CJ)  obrir-se o separar-se de cames.

 

enxautar  (JC)  agradar un menjar, se sol dir en negatiu.

 

enxonxit  (CJ)  ensopit, que no es troba bé.

 

enxorrar  (JR)  escapolir-se d’una obligació, d’anar a classe.

 

escarpinduix  (CJ) arrambar amb tot el que es pot en casa aliena.

 

escataró  (FS)  nen molt espavilat.

 

escremussar  (JP)  trencar un tros d’una peça sencera.

 

esgronar  (EC)  separar el gra de la beina o del raquis.

 

espliterat/da  (TC)  anar amb la camisa desbotonada.

 

etzimbori  (JC)  trasto, andròmina.

(continuarà)