19
Octubre, 2017
18:51
LES PARAULES VILA-SECANES (II)
Enviat per jclave sota [ General ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
a)
Paraules pròpies de Vila-seca que no he trobat als
diccionaris:
abarnegat (JP) d’aspecte descuidat,
anar sense ordre ni concert.
acolivat (JR) protegit del fred, ben tapat.
afeiat
(TC) que fa mala cara, que va
descuidat.
aixerreït (TC)
que és poc o gens sucós i que costa menjar.
alego
(CJ) aviat.
aubelló (JC)
pas d’aigua soterrat, entubat o no.
auflàguima (CJ)
alfàbrega.
antara
(JC) filera d’arbres que envolten
una parada.
apa!
(JR) salutació de carrer.
apatuscos (JC)
estris, eines, trastos.
armeig
(JP) equipament per fer alguna
activitat.
assoll (JR)
desordre en una casa, magatzem, dependència.
banderando-a (JR)
que passa més temps del compte pels carrers.
banderot
(JR) que vagareja pels carrers,
cafès, bars, etc.
barriguera (EC)
guarniment dels animals de tir per impedir que les vares pugin més del compte.
batadero
(TC) exposats al sol a la màxima
potència (batadero de sol).
bauma/da
(EC) extensió cap els costats del
ramatge d’un arbre.
bescolla
(CJ) cridaner, poca-solta, mal
educat.
blaïr (CJ)
cremar.
boçet
(EC) boç, morrió que es posa al
morro dels animals.
bosset
(JC) cobertor del caramull de
verema a les portadores.
burxoc (EC)
branca o tros de fusta punxegut.
bussarrera (CJ)
tapament que regula la sortida d’aigua de les basses.
cagamandúrries (GR)
que s’espanta fàcilment, que no té coratge.
cantamanyanes (JC)
tarambana, poc o gens responsable.
capsorolla (JC)
esbogerrat, tal·lós.
captiró (EC)
filera de plantes o arbres més curta que les altres.
catreta
(JC) xerrameca de carrer o del
cafè.
cloc i piu (EC)
estar mig mort o a punt de dinyar-la.
dallò
(CJ) allò.
desenemic (JC)
repèl a la punta del dit vora les ungles.
destreviat (JR) diner
fraccionari
devanadora (FS)
persona que sovint va d’un lloc a l’altre.
donces
(CJ) doncs.
eixardor (CJ)
escalfor, calentor.
engrinar
(FS) irritar, fer enfadar.
enrabenat (EC)
encostipat, refredat.
ensolcir (CJ)
enfondre’s sobtadament una part d’una mina d’aigua.
entomit (CJ)
menjar poc sucós = aixerreït
envedreit (CJ)
menja que s’ha malmès per haver passat massa temps després de la cocció.
enxarrencar (CJ)
obrir-se o separar-se de cames.
enxautar
(JC) agradar un menjar, se sol
dir en negatiu.
enxonxit
(CJ) ensopit, que no es troba bé.
enxorrar
(JR) escapolir-se d’una
obligació, d’anar a classe.
escarpinduix (CJ) arrambar amb tot el que es pot en casa
aliena.
escataró
(FS) nen molt espavilat.
escremussar (JP)
trencar un tros d’una peça sencera.
esgronar
(EC) separar el gra de la beina o
del raquis.
espliterat/da (TC)
anar amb la camisa desbotonada.
etzimbori (JC)
trasto, andròmina.
(continuarà)
07/06/2019, 13:30
*devanadora és Debanadora
Engrinar ve d'Enverinar
Espliterat ve d'espitralat
Esgronar s'ha de canviar per Esgrunar (llevat que ho pronuncieu amb O)
Enxautar vegeu Xautar
Enxarrencar vegeu Eixarrancar
E*ensolcir és ensulsir, solsir o ensulsiar
*enrabenat: enraVenat (de de rave)
envedreit és envedreït (suposem)
PATUSCA f.
|| 1. Pedregada, pedruscall sec i fort que cau i perjudica les plantes (es diu a algun llocs de Catalunya, segons Labèrnia-S. Dicc.); cast. pedrisco, granizo.
|| 2. Parrabostada, tupada forta (Ross.); cast. paliza.
|| 3. Embriac (Cerdanya). «Ja està mig patusca» (Puigcerdà, ap. Griera Tr.).
|| 4. Nom d'un joc antic del qual no sabem en què consistia; era conegut a Tarragona i a Cervera. «Aquí dalt a la muntanya | no confio tornar-hi més; | só jugat a la patusca, | m'han guanyat tots los diners» (cançó pop. de Cervera, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Gorra o cofa d'un infant (Rocabruna).
|| 6. Esser més ruc que la patusca: esser molt curt d'enteniment (Solsona, Montblanc, Valls, Reus, Tarr.).
Fon.: pətúskə (or.).
11/07/2022, 15:55
esboJArrat, talÒs
SER mort