La rifa de Nadal, és des de sempre una loteria especial, i per això la gent si gasta més diners comprant números que a la resta de sortejos. A vegades son sencers, és a dir dècims oficials, i altres vegades els comerços, entitats o qui li sembla en fracciona el valor total del número en participacions, de les quals si juga un percentatge, que sol ser del 80% del que es paga per la participació.

   Els números van des del 00000 al 99999, és a dir que n’hi ha cent mil, que suposa que, si només en compres un, tens la oportunitat de que et toqui cada 100.000 anys, ara bé tens la oportunitat de que cada deu anys et tornin els diners que t’hi has gastat. Total negoci rodó.

   El benefici el fa l’Estat, que es queda una part dels diners que si juguen, ja que només destinen a premis un 70% del que recapten i a més a més, ara s’han tret de la màniga que els premis de més de 2.500€ tributin un 20%.

   Però tot això dels números de la rifa, ho deia per una altra cosa, perquè el comprador no li és igual un número que l’altre  tot i que la racionalitat digui que tots tenen idèntiques probabilitats de sortir.

   Abans de triar el número, molts compradors tenen la dèria de que no és el mateix comprar el número en un lloc que altre. Si en alguna ciutat hi ha hagut una desgràcia, com una inundació, un terratrèmol o el descarrilament d’un tren, les agències de loteria d’aquell indret, els hi toca la rifa, perquè la gent té mania de comprar-hi un numero, suposo que perquè la gent creu que hi ha d’haver una llei del pèndol i per compensar una desgràcia hi caurà la grossa de Nadal. Aleshores fan el possible per obtenir-ne algun de les administracions de la ciutat en que hi han ficat l’ull.

   També hi ha la mania de que en algunes administracions hi cau més que en altres, com és el cas de la bruixa de Sort, com ho era abans a ca donya Manolita o a can Valdés. Es clar que els hi toca més, com que venen més números, tenen major probabilitat.

   Pel que fa a la tria del número hi ha una munió de manies que influeixen, com per exemple les de tipus polític. Els franquistes triaran el 18736, mentre que els republicans s’estimaran més comprar el 14431. Enguany, a darrera hora els independentistes buscaven el 81114, després de que s’hagués esgotat el 11914.

   Entre els números triats, molts tenen relació amb dates, que si el dia que va néixer el fill petit, que si el dia que va morir la sogra, o la data d’una operació, etc. i d’aquests enguany, naturalment, la majoria s’acabaven en 13. Sé per part certa que aquest any, gairebé un mes abans de la data de la rifa ja no es trobava enlloc d’Espanya cap número acabat en 13. Doncs, ja ho hem vist: ni a Compostela hi ha caigut res i no n’hi ha cap que s’acabi en 13, ni tant sols en 3. Que no ho saben que...