Escrivíem del festeig, que es donaven cassos excepcionals com el de “fer-se demanar” un fadrí o una soltera per a casar-se. Després també en el cas dels meus ancestres, feia notar que alguns besavis i rebesavis, s’havien casat amb fadrines de fora, de Constantí, Castellvell o Maspujols, posem per cas. Això em porta a pensar que aquesta mena de contactes devien ser més sovint del que creia.

   Fer-se demanar la mitja taronja emprant un missatger conegut d’ambdues parts, podia ser ben bé, amb enamorament inclòs, i es recorria a aquesta via possiblement per timidesa o per un orgull mal entès. Si podia raure potser també, per haver rebut carbasses en intents anteriors, i si un o una, tenia de dèria de casar-se, i tenia por de que, per la seva edat, pel seu aspecte, per la seva fortuna, o pel que fos, podria ser refusat, ho provava d’aquesta manera. Al poble es parlava que, tal o qual fadrí, que era com “l’ase de Mora”, s’havia fet demanar la meitat de la població femenina en edat de merèixer.

   Segurament que hi havien cassos excepcionals, com aquell que s’explicava d’en Pistoleta, renom d’Esteve Garcia, que quan tenia quinze o setze anys, estan assegut als pedrissos de la plaça de l’Església mentre passava una comitiva que portaven a batejar la nena Teresa Sanromà, va dir als seus amics: amb aquesta nena que avui bategen, m’hi casaré. I així va ser.

   A vegades eren els pares qui triaven pel fill o filla, quan veien que se li anava “passant l’arròs”, i amb tota la bona intenció del mon, li buscaven parella, potser pensant que ells  mateixos també s’hi avindrien. Dia rere dia repassaven cases i carrers, i quan trobaven la possible parella, estossinaven al seu plançó, com venent-li una moto, tot assegurant-li que si si casava, estaria com un campanar de bajoques. Després sortia el que sortia.

   Altres vegades s’arreglaven casaments per interès i se’n donaven dues opcions, les que s’ho treballaven els pares directament, si tenien fills o filles com un aigua d’enterbolir, de poca empenta, vaja. Es tractava d’engrandir finques, cases o qualsevol altre propietat. L’altre opció que no s’ha de descartar un festeig interessat per part d’un dels dos que conformaran la parella, allò que en castellà en diuen “braguetazo”, per tal de garantir-se amb el casament, una vida plàcida i benestant pel futur. Altrament, també hem vist la cerca interessada d’un nuvi per una pubilla que ha perdut el pare, i es necessitava un home a la casa.

   No va ser aquest el cas dels meus besavis i rebesavis, que no es van trobar res ni a Maspujols, ni a Castellvell, ni a Constantí. En aquest context, el besavi Tonet Ritu, fins i tot va pagar la dot de la seva promesa.