És bastant habitual que les dones que tenen càrrecs públics i per aquest motiu surten sovint a la televisió, cada vegada que ho fan, duen un vestuari diferent. Els homes crec que no o al menys no m’hi fixo tan. Es clar que n’hi deu haver per a tots els gustos, ja que el senyor Camps, es veu que en necessitava molts. En canvi quan el senyor Maragall era president de la Generalitat i sortia sovint a la tele, duia una corbata que m’agradava molt, i el cert és que la portava ben sovint.   

   He sentit explicar que les senyores que apareixen sovint a la tele, i més que ningú, les presentadores, la roba que porten, no és pas seva, sinó de la casa, i que sovint els fabricants els hi deixen, per a que la llueixin i per això a vegades a final d’alguns programes hi surten una mena de crèdits d’agraïment a diferents marques de vestuari.

   En el cas de les polítiques, tant s’hi val que sigui la Camacho, com la Ortega, la Chacón o la Rovira, la Camats o la Rigau, cada cop que apareixen a les pantalles llueixen un vestuari diferent, suposo que perquè tenen uns assessor/es d’imatge que els hi aconsellen, i deu ser així, en tant que els ciutadans que les veiem, n’agafem una millor avaluació que no pas si anéssim mal vestides, com per exemple la Mónica Oltra, que sol portar samarretes amb missatges, i que, en canvi, és la meva parlamentaria preferida.

   Si les polítiques no tenen esponsor, es deuen gastar un dineral en vestuari. Per això, ara que per les xarxes socials, corren dotzenes de missatges denunciant els sous i les prebendes dels parlamentaris, i les proposicions d’ILP per a reduir-los-hi, segurament no tenen en compte que, al menys les diputades televisives es gasten un censal en vestuari. A no ser que facin com vaig veure l’any passat a Berlin, un reciclatge, acudint a un mercat d’encants a comprar o vendre roba usada, en bon estat. De fet allí, hi havia parades de gent ben situada, no es tractava pas d’aturats o indigents, ho feien per racionalitat en l’ús i aprofitament dels recursos, no pas per necessitat.

   En tot cas, hi ha una cosa que deuen haver de gastar a grapats, el temps. El que deuen haver d’emprar per remenar, triar i comprar tot aquest ventall de vestuari, i com agreujant afegit, els armaris que deuen tenir per estibar tota aquesta robada.

   Que difícil que deu ser aquesta feina, total,   perquè el populatxo els hi trobem tot malament.