D’un temps ençà, s’ha fet costum per part d’alguna gent, no pas massa, fer-se l’arbre genealògic, en alguns cassos, els nois joves fent-ho com treball de classe, d’altres per pura curiositat, per allò d’esbrinar qui eren els nostres ancestres o bé perquè en determinats indrets d’internet, hi han ofertes per a fer-ne la cerca, per una mòdica quantitat de diners.

   Potser ara ens trobem en un punt d’inflexió, en que el sistema tradicional fins ara, d’estructuració dels noms i cognoms, es pot canviar, no solament l’ordre, posant primer el matern i després el patern, sinó que es poden posar cognoms diferents als del pare o la mare, trencant el sistema establert des que al casar-se, les dones conservaven el seu cognom de fadrina, en contraposició de la norma de posar-se-li el cognom del marit en clau femenina. Això de canviar l’ordre dels cognoms, abans només es podia fer en cassos excepcionals com ho va fer en Francisco Franco Martínez-Bordiu.

   També s’ha regularitzat l’ús de cognoms del que ara en diem famílies monoparentals, que en castellà es posava el nom d’Expósito quan no es coneixia un dels cognoms paterns o en català, que hi havia el costum de posar al lloc del cognom desconegut, el nom del sant del dia del naixement de la criatura.

   Un altre canvi introduït des de fa pocs anys, és el de modificar el cognom mal escrit substituint-lo per la grafia gramaticalment correcte, fins i tot hi ha un servei d’assessorament al respecte, per part de la Generalitat. És el cas del meu primer cognom, ja que l’esmentat servei públic, em recomanaria, canviar-me’l per Claver, cosa que alguns han fet, entès aquest cognom com un nom d’ofici, i per tant d’origen jueu.

   Al respecte, jo tinc els meus dubtes, atès que “Clavé” així com sona i escric, és també el nom d’una petita vila del centre de França, arrelada molts segles enrere i des de sempre escrit així. Ves a saber doncs quin és l’origen, ja que molts cognoms coincideixen en topónims geogràfics i en concret en noms de poblacions. Morell, per exemple.

   No podem doncs fer massa cas de la grafia que trobem en els cognoms ja que fins fa ben poc, el registre civil i sobretot l’eclesiàstic era escrit a mà, i per tant l’escrivent que a vegades ho feia en català i d’altres en castellà, ho escrivia segons la fonètica del declarant i si el contrastava amb els registres de pares, potser feia la pertinent correcció o potser no. Així ens podem trobar cassos tant curiosos, com els d’una família que conec, de Masllorenç, que de quatre germans nascuts entre els anys 1910 i 1920, un té el cognom de “Janer”, els segon “Jener”, el tercer “Gené” i el quart “Gener”.

   Vaig començar a fer el meu arbre genealògic fa uns cinquanta anys als llibres de l’arxiu parroquial, i com que era molt farregós, em vaig limitar a fer un seguiment, dels cognoms Clavé i Morell, fins que vaig poder, és a dir, fins arribar al registre del primer requetebesavi que havia arribat a Vila-seca, i que casualment, en els dos cassos havia estat poc després de la guerra dels Segadors.

   Tenia interès en completar-lo, dins del que fos possible, i per això, ara que es van digitalitzant els arxius parroquials de l’arquebisbat de Tarragona, és molt més fàcil, ja que es poden anar consultant els llibres des de casa estant. Per això he començat a omplir els buits, tot i que serà  difícil, o com a mínim molt enrevessat.