Avui, han enterrat l’Anton Clavé Aguiló, també conegut al poble, per la gent que hi ha nascut, com Anton de la veu, degut a la seva potent veu de baix. Casat amb l’Antonieta Poblet, tenia 97 anys, i darrerament vivien tots dos a la Residència. Havia sigut pagès tota la vida i va ser dels darrers en emprar el tradicional carro i mula. Caminava amb un cert balandreig degut a una ferida rebuda durant la guerra.

   L’Anton era especialment conegut per tothom, precisament com a cantant. El recordo com a membre del cor parroquial, amb Josep Forasté, Felip Vidiella, Magda Aragonès, Maria Vidiella i Maria del Carme Pujals, al voltant de l’harmònium que tocava el mestre Josep Devesa amb l’ajut de Josep Malapeira que en feia anar els pedals, ja que al senyor Devesa li mancava una cama. Avui, al seu funeral, just al costat d’on es posava el cor, uns joves han cantat en honor seu.

   També es va incorporar al Cor La Unió en el que, a més de cantar, en va ser secretari quan l’any 1946 va renéixer, per una curta volada. Un nebot seu ha recordat, com havia fet senyera de la lletra del Salut cantors, que tantes vegades havia cantat.

   Fou un puntal de les representacions de sarsuela que es van fer durant una colla d’anys al Centre Catòlic, amb interpretacions magistrals com a baix, tant fent l’avi Castellet a Cançó d’amor i de guerra, com a El huesped del Sevillano, La rosa del azafrán, La dolorosa,  i moltes altres.

   Alhora,  damunt del mateix escenari va fer memorables actuacions teatrals. Sense dubte que ha estat el millor “dimoni gros” dels Pastorets, de tots els temps, o en altres obres clàssiques del teatre català com El ferrer de tall.

   En el seu pas per la vida a Vila-seca, l’Anton Clavé hi ha deixat una forta petjada, i per això, seguirà viu en el record.