Deia, que havia fet el seguiment dels meus ancestres, fins arribar al primer Clavé i el primer Morell, que consten anotats a l’Arxiu Parroquial.

   En Gaspar Clavé, era mestre de cases, és a dir, paleta. Vingué a Vila-seca des d’Olesa de Montserrat, i la primera anotació a la que consta a l’Arxiu, és la del seu casament amb Gertrudis Guardiola, de pares vila-secans.

   En Simó Morell, era pastor, i vingué a Vila-seca ja casat amb la Gerónima Morella, de d’Argençola, poblet de l’Anoia, proper a Igualada

   Tot i el temps passat, més de tres segles, i les vuit successives generacions entre ell i jo, que han viscut a Vila-seca, els descendents d’en Gaspar Clavé, estan totalment identificats i encara que allunyats, son tots familiars, amb el comú renom de Gaspar, segurament pel nom d’aquell paleta, que es va empadronar a Vila-seca a finals del segle XVII.

    El renom Gaspar com la majoria, ha passat a l’oblit, ja que n¡ tan sols consta a la Toponímia de l’Amigó. Quan s’aplicava a la dones, es feminitzava el nom, i de Gaspanes, en tinc dues a la memòria, la Rosa Gaspana a qui no vaig conèixer, malauradament coneguda per haver vist, a finals de 1938 com les bombes l’hi ensorraven la casa, amb dues filles mortes a sota. L’altre la Maria Gaspana, que tenia una botiga a la plaça de Flix a la cantonada amb el carrer de les Mosques i que tenia tres filles i per tant el cognom Clavé per aquesta, banda ha quedat exhaurit.

   Els que avui encara portem aquest cognom en primer o segon lloc, a Vila-seca, podem dir, que, encara que de lluny, estem emparentats, en el ben entès, que és així si seguim els criteris de dues generacions enrere, ja que ara, el parentiu s’acaba amb els cosins germans i ... per alguns, abans.

   En canvi, els que, portem el cognom Morell, no podem dir pas el mateix, ja que s’ha dispersat de tal manera que ja no hi ha parentela. Es poden considerar que hi ha diferents branques, com els Ritus, els de la Marca, els Benaquets i d’altres,  que tot i ser descendents d’aquell Simó Morell, pastor vingut d’Argençola, havent passat nou o deu generacions, el parentiu s’ha atomitzat.