Avui hi ha el titular d’un diari, que diu que, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) depenent del ministeri de la Presidència del govern central, els polítics i els okupes són els col·lectius més antipàtics. També es va comentant un dia sí i un altre també de la desafecció de la ciutadania cap els seus representants i si s’escau, governants.

   Ara ens trobem en plena ebullició del cas d'en Matas, però encara són calents els Pretòria, Gürtel, Palau de la Música, Pallerols, etc. i fins i tot el de don Roldán que s'ha actualitzat ara que ha sortit de la presó. Per tant, sovintegen els comentaris de la gent del carrer, que tots son iguals, que no n'hi ha un pam de net, que si no foten més és perquè un altre ja els hi ha passat al davant...

   Està clar que els polítics no són tots iguals, i que hi ha més pams nets que no pas bruts, i que la majoria no roben res. Però el "col·lectiu dels polítics" que en el seu conjunt defensen la honestetat de la majoria dels seus companys, crec que no saben guanyar-se la confiança del poble, perquè actúen amb hipocresia i fal·lacia.

   Si l'imputat és d'un partit, els del partit contrari hi posen més llenya al foc i forguen la nafra tant com poden, mentre que els del partit pròpi comencen per esmentar allò de la presumpció d'inocència, encara que potser li suspenen temporalment la militància, però en el fons, el defensen, tot hi sabent que està empastifat fins dalt de tot. El més normal és que qui està més assabentat de les malifetes dels imputats, són precisament els seus companys i col·laboradors més propers, i en alguns cops, és del domini públic, que s'embutxacava.

   Passa exactament el mateix quen s'inverteixen els papers, perquè en això és ben veritat, tots són iguals, o al menys, actuen de la mateixa manera.

   I no diguem quan hi ha la sospita de que a més del profit en benefici propi, ha contribuit al finançament del partit que aleshores s'activen les alarmes i els posicions d'uns i altres encara és radicalitzen més.

   Però en el fons, el pitjor de tot, és el tèrbol comportament de la justícia, que sota la presió dels partits que manen o que poden manar un altre dia, afegida a la força que tenen els corruptors, sovint empreses potents que estan tan interessades com els imputats en que les coses no s'aclareixin i plegats contribueixen amb la justícia que no té res de justa a buscar elements exculpatoris. Així que hi troben defectes de forma, allarguen la causa fins la prescripció del delicte, o rebutgen les proves que de tan clares que son, esdevenen transparents, tant que no les troben, o no les volen veure.

   Algú pot entendre, que en el cas en que està imputat un tal Fabra que havia estat president de la Diputació de Castelló, hagi passat per la jurisdicció de 8 jutges i encara no s'ha arribat a jutjar?

   Si els polítics volen guanyar-se la confiança del poble, és imprescindible que siguin exigents i rigorosos amb els propis companys i que tinguin clar que si la fan, l'han de pagar i que esdevinguin els més interessats en que es faci justícia, i per tant, deixin de presionar els jutges, i si per més mal, saben que hi ha jutges poc justots, que facin el que calgui perquè pleguin o els facin fora.