Abans de tancar ca Els Obrers m’agradaria recordar algunes de les ocupacions que va tenir, al menys les que jo recordo, i el més remot va ser l’escola del Sr. Bastida.

   L’escola del Sr. Bastida, era la única de caire privat que hi havia al poble, a més era unitària i bàsicament masculina, amb un parell excepcions. Amb aquesta escola es donava un fet molt curiós: per una banda, estava ocupant un edifici propietat de la Delegació Nacional de Sindicats de la F.E.T. i de las J.O.N.S., i per altra, una bona part dels alumnes que hi anaven (o els seus pares) justificaven la seva matrícula perquè a cal Sr. Bastida, al contrari del que passava a les escoles nacionals, no perdien el temps ensenyant religió i formació de l’esperit nacional, i dedicaven el temps a l’ensenyament del que és essencial, les lletres i els números.

   Mentrestant, a la planta baixa que quedava lliure, si va la aposentar un ens que duia el nom de “Hogar Rural del Frente de Juventudes”, on hi fèiem cap a jugar tota la canalla del poble, sobretot a l’hivern quan feia més peresa d’anar a la dula pels carrers i terrenys als voltants del poble, on hi passàvem les hores d’esbargiment quan feia bo.

   A “l’Hogart” com li dèiem, hi havia taules i cadires amb jocs de taula com el parxís, l’oca i els escacs, de fet, més taules que jocs, també vora l’entrada, es podia ensopegar si no anaves en compte, amb una taula de pim-pom, quasi sempre sense pales ni pilotes, que els més grans se les portaven de casa per poder-hi jugar. Molt de tant en tant, es reintegraven els jocs malmesos i les fitxes perdudes i es podien esborrar de sobre les taules els jocs improvisats o suplents, a manca dels titulars, com l’”un, dos tres marromès”.

   En un habitacle al fons del local hi havia la biblioteca, amb dues dotzenes mal comptades de llibres propis del local, és a dir, de propaganda del règim i alguna novel·la juvenil autoritzada, com les d’en Juli Verne, posem per cas. També hi havien algunes revistes de la línia ideològica de la institució, com “Amanecer”, Flechas y Pelayos”, “Mandos” etc.

    Tenia cura de que el personal no s’avalotés massa i no es fessin desperfectes al mobiliari i instal·lacions el Médico que era agutzil i a les tardes, després de les cinc, tenia aquesta tasca encomanada.

    Dues coses curioses dels xiquets que acudíem a “l’Hogart”, només hi anàvem els nois, les nenes no, suposo que més per por, que no per prohibició, l’altre, que era un lloc de trobada dels escolars del senyor Bastida i els de les Escoles Nacionals.

    No sé per quina raó, un bon dia el Frente de Juventudes es traslladà als baixos del Centre Catòlic, amb taules, cadires i jocs i es va aprofitar l’avinentesa per crear un equip de basquet, que jugava l l’hort d’aquella societat. L’equip crec que va durar una mica més que la claror d’un llampec.

    El mateix local va ser emprat anys més tard per la filla del senyor Bastida, la senyoreta Pepita, que hi tenia un parvulari. I a dalt, un temps després de retirar-se el senyor Bastida, el va substituir l’escola del senyor Faro.

   Després del parvulari, el local va servir per “club de joves”, per a seu dels “minyons escoltes” i especialment per a lloc d’assaig de l’Esbart Ramon d’Olzina i potser per alguna altra comesa que no recordo. Això sí, any rere any dos o tres dies abans de Reis, era el punt de recollida de la paqueteria. Enguany també.

    Finalment i després de l’ocupació temporal de membres de UGT, el local de la primera planta va ser demanat i emprat per fer-hi actes polítics i socials, ja fossin assemblees o mítings electorals, d’aquells partits o entitats que no tenien mitjans per a llogar les altres sales del poble. Però això va durar poc temps, i crec que les mesures de seguretat de l’edifici no eren les més adients per aplegar-hi gaire personal.

    El següent pas ha estat el que tots coneixem d’aquests darrers anys, amb el PIJ a la planta baixa i la definitiva rehabilitació per la via de l’escola taller “Casa dels Obrers” que fou inaugurada l’any passat.