L’altre dia, quan arribava al final de la baixada de Moles,se’m planta un xicot davant i em diu:

   - Vostè és d’aquí de tota la vida, no?

   - Sí, hi tant.

   - Que sap per que ni diuen a aquest casalot la Casa dels Obrers?

   - Doncs perquè aquesta casa va ser, ara ja fa quasi cent anys la seu social d’una entitat que tenia per nom “Societat d’Obrers Agricultors de Vila-seca”, entitat de la que se’n té referència que existia l’any 1912 i que anteriorment estave emplaçada a la casa del carrer del Mar que fa cantonada amb el carrer del Patró.

    L’any 1920 van comprar aquest immoble de 190 m2 de planta, als germans Joan i Francesc Font Romeu, que eren de fora vila, ja que no hi ha referències d’aquests cognoms al poble. Precisament al cap de poc temps, en concret el dia 5 de juliol de 1922, l’entitat decideix canviar el nom, passant-se a dir Unió d’Obrers del Camp, Arts i Oficis, sent-ne president Josep Martí Gesalí i secretari Joan Solé Bernat.

    D’aquesta societat hi ha constància de que l’any 1934 tenia 293 afiliats, i diria, sense por d’errar, que era la que tenia més socis de totes les que hi havia aleshores al poble.

    Un altre tret important és que acollia al seu sí, una altra entitat de socors mutus que tenia per nom “La Fraternal” de la que es sabia que l’any 1900 tenia 64 socis, i que la presidia Josep Rebull. Aquesta societat, com tantes altres en aquest país, tenia raó de ser per la precarietat en que vivien totes aquelles famílies que no tenien propietats amb que respondre davant malalties o malastrugues de qualsevol mena. Així amb els diners recollits de les quotes dels associats, tenien un fons per poder ajudar a sufragar les despeses originades per malalties i fins i tot, per la fam, quan alguns dels associats ho necessitava.

    També disposaven d’alguns materials sanitaris i estris que podien deixar als necessitats, com per exemple una banyera de zenc, que feia cap a la casa de l’associat, si algun dels seus membres tenia molta febre, ja que la immersió en aigua freda era l’únic remei per apaivagar-la.

    Als darrers anys de la II República, l’Unió d’Obrers del Camp, Arts i Oficis, va decidir com estratègia de subsistència adherir-se al sindicat UGT, encara que la major part dels afiliats militaven a la CNT, però com que aquest sindicat no es volgué legalitzar, optaren per l’altre. 

        Bé doncs, aquest és l’origen del nom d’aquest edifici avui restaurat gràcies a un programa de formació ocupacional endegat per l’Ajuntament, i destinat a diversos usos pel jovent del poble.