Fa una estona m’escoltava l’Oracle sense Graset (a veure si han nascut els bessons) i em va cridar l’atenció un comentari fet per un dels tertulians en relació a la darrera campanya electoral de les generals. Deia, que segurament els candidats a presidir el govern ja sabien (o haurien de saber, que les coses de l’economia anaven per mal camí) però que en campanya, no convenia dir les mesures que s’haurien de prendre per redreçar aquesta tendència que ens portava directament cap a la crisi per tal de no perdre vots.

   Vistos els resultats el que es va quedar a l’oposició de seguida va parlar de crisi, mentre el que va formar govern, per coherència amb el discurs de la campanya electoral, anava parlant de desacceleració i altres verbalismes per disfressar la realitat.

    És per això que em pregunto: Al votant, se li ha de vendre la moto espatllada per bona i a bon preu, tot i sabent que es quedarà a la cuneta? Per que no es pot dir la veritat?

   Així que si és cert allò que diuen alguns, que els polítics estan en permanent campanya electoral, segurament que no deuen dir mai la veritat. I els votants que ens prenen per curts de gambals, cap a les urnes quan toca, per a complir el deure ciutadà suprem de la democràcia.

    Es que hi ha coses, que em costen molt d’empassar, no fa gaire, el divuit del passat mes de gener el candidat basc del PSE deia amb tota solemnitat que mai faria una pinça amb el PP en contra del PNB. Doncs si no vaig errat, avui han fet a la popular Quiroga presidenta del Parlament amb els vots del PSE naturalment.

   Au va!