No fa pas gaire que el ministre del Treball i Immigració  assegurava que Espanya no arribaria al quatre milions d’aturats. A finals de març ja ni havia 3,6 milions i fa tres dies el governador del Banc d’Espanya, donava dades diferents de les del govern i augurava que l’any vinent hi hauria 4,5 milions de treballadors sense feina.

    Quasi al mateix temps es va fer públic que al Congrés dels Diputats, 250 membres dels 350 que son en total, tenen com a mínim una segona ocupació. D’aquests 250, 214 tenen ingressos del sector privat i 36 diputats tenen algun altre càrrec remunerat de l’administració. Hi ha 84 diputats que han declarat no tenir activitats extraparlamentàries, i per tant en queden 16 que no se sap si son carn o peix.

   És un bon exemple el que ens donen aquells que es consideren “pares de la pàtria”. De quina pàtria? De la seva, està clar.

   Deu ser per això que, a la majoria dels diputats, els ciutadans electors només els veiem de campanya en campanya, que ja deuen tenir prou feina en compaginar les seves ocupacions.

    Personalment ho considero molt greu, perquè tinc el convenciment de que als parlamentaris els hi hauria de mancar temps per conjuminar la seva tasca a les comissions o àrees on estan adscrits amb el contacte personal amb la gent del seus districtes i els àmbits d’acció política que representen, si és que volen fer ben feta la seva comesa.

   En aquest assumpte de les altres feines dels diputats, com segurament, quan s’han d’assignar sous i dietes, no hi ha gaires discussions, ni debats, ni desqualificacions i aparentment sembla que tots va a una, només faltaria! Per això quan l’aprovació de les llistes de la pluriocupació va ser votada al plenari, en va sortir, oh sorpresa! que 90 diputats hi van votar en contra, i com que la votació era secreta no es va poder saber, qui eren els rebels.

   Doncs a mi m’agradaria saber-ho, perquè seria un dels aspectes principals a l’hora de decidir el meu vot.