Avui és un dia trist per molts ciutadans i ciutadanes de Valls, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El setmanari "El Pati" tanca una etapa de 26 anys d'informació lliure i independent. Sembla que hi ha opcions que passades les vacances el setmanari reapareixi de nou amb uns nous editors. Caldrà estar amatents als desenvolupaments dels fets. No és d'estranyar que hi hagi força gent preocupada per la desaparició del rotatiu que al llarg de 26 anys ens ha tingut informats de l'evolució política i social de la nostra ciutat i de les dues comarques. Amb el Pati despareix un mitjà lliure d'informació i opinió que amb alts i baixos, certament, ens ha ofert un producte informatiu de primera qualitat. Som moltes les persones que estàvem acostumades a companyar el nostre cap de setmana amb la lectura del Pati. Ara restarem orfes. Sí. Algú pot pensar que la capital de l'Alt Camp compta amb una altra publicació setmanal que ens pot omplir el buit que sentirem. En el meu cas això no serà possible. En aquests moments el Pati no té alternativa. (Segueix)
Plutarc, l'historiador grec del segle I, en la seva obra "Vides paral·leles", va fer cèlebre aquella frase posada en boca de Juli Cèsar, la dona del Cèsar, no tan sols ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar". El sentit de la frase és doble, prescriu l'obligació de ser honest i hi afegeix l'exigència, la necessitat, que l'honestedat s'evidencïi. Hom pot deduir que ja en aquells temps l'ètica dels servidors públics i els que l'envolten era exigible. (Segueix)
La companyia Cespa, encarregada de la neteja municipal a la ciutat de Valls, ha instaurat una nova modalitat olímpica: el llençament de poda olímpica. Cespa col·loca periòdicament un contenidor de poda al barri del Bon Sol de Valls. Aquest contenidor dóna servei als veïns del barri perquè hi puguin dipositar les restes de poda que generen els seus jardins. És un servei interessant que permet aprofitar la matèria orgànica vegetal. Està molt bé.
Temps enrere Cespa va fixar un cartell al contenidor en què demanava als veïns que posessin les restes a l'interior del contenidor i no a fora. Trobo que és un molt bon consell, però és evident que mirant la fotografia que acompanya aquest apunt hom pot veure que no és fàcil que s'encerti a llençar els residus vegetals a l'interior. Fa anys els veïns van instal·lar una passarel·la amb una barana perquè no arribaven a llençar prou alt les restes perquè caiguessin a l'interior. Com podeu veure la passarel·la és útil si el contenidor és a tocar de la barana. Però la gent de Cespa, una vegada i una altra, s'entesten a què els veïns facin exercici intentant encertar el contenidor. Acostumen a posar tan lluny el contenidor que la barana balla perillosament cada vegada que algú vol fer l'esforç d'arribar al contenidor.
Està molt bé que Cespa demani als veïns que tinguin un comportament cívic i no llencin la brossa a terra, però i si ells fessin alguna cosa per tal de fer-ho possible? Seria d'agrair. Només que es preocupessin d'acostar el contenidor a la barana aconseguiríem tenir una zona neta i polida i no pas un escampall de merda per terra. Si no se'n preocupen de fer-ho, no tenen gaire dret a reclamar que els veïns intentin batre el rècord de llençament de poda. Si les coses segueixen així, estic segur que algun dia hauran de venir els bombers a treure algun veí que haurà caigut en abalançar-se excessivament per arribar a introduir la poda al contenidor. Temps al temps.
Tertúlia amb l'alcalde de Valls
Alguns de vosaltres segurament ja ho sabeu, però per qui no ho sàpiga us diré que, més o menys, una vegada al mes tinc l'honor de participar a la tertúlia de Ràdio Valls que es fa cada dissabte al migdia a l'esmentada emissora. Allà els conturtulians mirem de repassar i comentar l'actualitat de Valls. Ho fem el millor que sabem i, de tant en tant, diem alguna cosa interessant, més els meus companys de tertúlia que no pas jo mateix. (Segueix)
Segons he pogut llegir al setmanari EL PATI de Valls, el Consell Escolar de la ciutat ha rebutjat una proposta de l'escola La Candela que proposava un canvi de ratio amb l'objectiu d'anivellar el percentatge d'immigrants de totes les escoles de la ciutat. La proposta va ser rebutjada, segons explica el setmanari, per l'oposició de les escoles concertades i per una de pública. (Segueix)
Tot passejant pel Tomb del Balcó
Avui diumenge 18, en plena setmana dels barbuts, ahir era Sant Antoni abat, he agafat un vell bastó, té uns quaranta anys, el vaig comprar quan en tenia 9, i uns prismàtics i he anat a fer la segona etapa del meu tomb pels voltants de Valls. Amb l'edat del bastó ja us he dit la meva. De fet, es deu tractar d'un bon bastó perquè des dels nou anys fins ara ha recorregut bona part de les muntanyes de Catalunya i el bastó, no pas jo, es conserva en un estat immillorable. No sé de quina fusta deu estar fet, potser freixa, no ho sé, però aguanta molt bé el pas del temps. (Segueix)
Ahir vaig anar a veure els pastorets de Valls. És el segon any seguit que els vaig a veure amb la meva família. Abans de l'any passat, feia molts anys que no els havia vist. No sé ben bé perquè vaig abandonar una tradició ciutadana i nadalenca com aquesta. Sigui com sigui, ara l'he recuperat, i suposo que durant alguns anys la mantindrem, mentre les petites de la família vulguin. (Segueix)
Ahir dissabte, abans d'anar a la tertúlia de Ràdio Valls, on tinc l'honor de participar de tant en tant, vaig baixar caminant, tot xino-xano, i em vaig endinsar en aquest terme que aquests darrers mesos està de tanta actualitat a Valls. Fa una mica més d'un any vaig començar a prendre part en aquest programa de la ràdio en representació d'ERC. Més d'un cop penso si hi ha algú que tingui algun interès en el què, amb tota modèstia, pugui opinar sobre diferents temes de la ciutat. Sigui com sigui, intento fer aquesta aportació amb la màxima dignitat de la que sóc capaç. La meva condició de representar una força política no em fa esclau de res i les meves opinions les exposo amb tota llibertat. Espero no defraudar ningú amb aquesta actitud. (Segueix)
La crisi apreta fort el sector de l'automoció. La crisi ens apreta a tots, no sé si més imaginàriament que real, però si algun sector industrial és sempre sensible a les crisis econòmiques aquest és el de l'automoció. No vull analitzar en aquest apunt les causes de la crisi, ja n'he parlat en altres apunts, el que vull és reflexionar com estem plantant cara a Lear de Valls a la crisi. (Segueix)
Aquestes darreres setmanes estem recordant a Valls figures insignes que han fet aportacions interessants al món de la literatura, la filosofia o el pensament. Concretament, recordem el Dr. Carles Cardó i el novel·lista Narcís Oller. En el primer cas commemorem el cinquantè aniversari de la seva mort i en el segon cas la publicació de nou de la seva novel·la Vilaniu. He tingut la sort d'haver llegit una mica els dos autors al llarg de la meva vida i penso que és molt interessant que avui dia no perdem la memòria d'aquells vallencs que des de diversos àmbits han excel·lit en diferents facetes al llarg de la seva vida. (Segueix)
