El bloc d'en Climent

Ja fa algun any que no vaig a la diada castellera de Sant Fèlix, patrò de la capital de l'Alt Penedès. Hi he anat molts anys com a compononent de la Colla Joves Xiquets de Valls. De fa uns anys que no vaig a la colla, encara que em sento part de la CJXV, malgrat que el meu cos prou cardat ja no està per massa esforços castellers. Malgrat això, a les sortides de Valls encara hi vaig, generalment amb la família, i només em poso a la pinya si crec que el castell que s'intenta no guarda relació amb el nombre de Xiquets que hi ha a la plaça. He estat actiu durant una vintena d'anys però ara ja estic massa atrotinat per seguir. A més, altres interessos han passat davant dels castells en aquests moments. (Segueix)

Dos treballadors més han mort avui mentre treballaven. Un a Valls i l'altre a Banyeres del Penedès. És una lacra del nostre temps que no em cansaré de denunciar. És trist, molt trist, que algú hagi de morir per dur un salari a la seva llar. És realment indignant, més en les nostres societats occidentals i avançades.  Quan això passa és que alguna cosa no s'ha fet prou bé. Algun risc no s'ha tingut en compte, i cal recordar que és l'empresari el responsable màxim de garantir la seguretat als seus treballadors i treballadores.

No conec els detalls de com ha anat el desgraciat accident que em toca més d'aprop, el de Valls. Però, si la meva memòria no em falla, és la segona mort per accident laboral a la capital de l'Alt Camp d'aquest any. Ens hauria de preocupar a tothom. No em sento amb forces per seguir escrivint sobre la qüestió, però és imprescindible que algú faci alguna cosa amb aquesta lacra. És cosa de tots, però d'uns més que d'altres.   

Avui dia s'ha posat de moda un concepte amb connotacions negatives com és el del "políticament correcte". Anticipo ja que, per a mi, aquest concepte també té una càrrega negativa, o si més no, no positiva o recomanable. En canvi, m'agrada molt el concepte "d'estar a l'alçada". És un concepte molt diferent del políticament correcte i respon a les expectatives que una majoria de persones esperen d'algú altre en determinades situacions, ja siguin positives o bé negatives.  (Segueix)

M'arriben rumors que concerneixen a la junta de l'APA de la meva escola que augmenten la meva preocupació sobre la marxa de la nostra associació. Jo sempre he estat contrari a fer massa cas de l'habitual rumorologia a la qual els humans som tan afeccionats. Però hi ha rumors que neixen de fonts ben informades que ultrapassen la categoria de rumors. Sempre he pensat que el rumor, com a concepte, és conseqüència directa de la manca d'informació i de transparència. No hi ha millor arma per lluitar contra la rumorologia que la informació donada en el moment i en la forma adequada.  (Segueix)

Avui, dilluns, he assistit a la primera reunió de classe típica de final de curs. Aquesta setmana en tinc dues, una per cada una de les meves filles. Avui, però, he après moltes coses. Mai no hagués pensat que en podria aprendre tantes en una reunió d'aquest tipus. El tutor de classe ha fet un repàs al què ha estat el curs que d'aquí unes setmanes s'acaba. La canalla s'ho ha passat bé amb ell, un home amb idees clares com a ensenyant i com a persona. Estic segur que en guardaran un bon record, jo també.

 (Segueix)

Avui se celebra a Valls la Nit de Premis. Uns premis que al llarg dels anys han assolit un prestigi reconegut a la nostra ciutat i més enllà. Nombroses entitats i organismes públics premien els mèrits que individus i entitats han fet al llarg de l'any. Durant molts anys han estat presidits per honorables i molt honorables, però es veu que qui ha de fer possible aquesta presència instiutucional no ha esmerçat gaires esforços perquè la vetllada sigui presidida amb aital honorabilitat.  (Segueix)

Quan he escrit l'anterior post encara no havia llegit un article de la Núria Segú, primera tinent d'alcalde, aparegut aquesta setmana en què torna a carregar contra l'actual protocol de festes en el mateix sentit que ho fa la Dolors Batalla i com que penso que "tanto monta, monta tanto" li dedicaré també unes breus ratlles a ella.  (Segueix)

Trobo que l'alcaldessa de Valls, la senyora Dolors Batalla, té un morro que se'l trepitja. Dic senyora per educació, però penso que per actuacions com la que motiven aquest post no se'l mereix gaire aquest tractament. La qüestió és que el govern municipal, l'alcaldia i la regidoria de cultura, es veu que no saben com resoldre la negativa de la Colla Vella a no ser els darrers en tancar diversos seguicis de carrer. La Colla Vella considera que ella és qui sempre ha de tancar aquests seguicis o processons que per la festa major i en altres ocasions desfilen per Valls. Els motius que esgrimeixen no els vull comentar aquí i no tenen massa rellevància pel cas que ens ocupa. (Segueix)

ENXANETA-CONVENT DEL CARME, ACABEM-LO?

El senyor Villena, director territorial del departament d'Educació a Tarragona, va dir, la setmana passada, en les pàgines d'aquest mateix setmanari, que el sobrecost de les obres de rehabilitació de l'escola Enxaneta – Convent del Carme “comença a ser injustificable”. Afegia que caldria estudiar la viabilitat econòmica del projecte i convidava la comunitat educativa a reflexionar sobre la qüestió. El pobre convent del Carme, despullat de les seves estructures, va cedint paulatinament al pas del temps i als fenòmens climatològics.  (Segueix)

Sap greu que un nom tan bonic sigui el causant d'un petit rebombori local. Bé, de fet no és el causant, segurament és la víctima. Els causants, com passa sovint, serien més aviat una administració local i una de nacional, que vetllen més pels seus interessos que no pas pels dels seus administrats. Ruanes, però, per desgràcia, anirà per sempre associat a la mort del barri antic de Valls. (Segueix)