La crisi apreta fort el sector de l'automoció. La crisi ens apreta a tots, no sé si més imaginàriament que real, però si algun sector industrial és sempre sensible a les crisis econòmiques aquest és el de l'automoció. No vull analitzar en aquest apunt les causes de la crisi, ja n'he parlat en altres apunts, el que vull és reflexionar com estem plantant cara a Lear de Valls a la crisi.

De moment, a Lear de Valls estem plantant cara a la crisi amb les eines que el propi conveni col·lectiu ens permet. Ja fa força anys ens vam dotar d'una eina que s'ha demostrat prou eficaç per a fer front a crisis puntuals, crisis en la seva accepció de moment de canvi. Així, doncs, aquesta eina que anomenem Jornada Irregular ens ha servit per afrontar baixades de càrrega dels nostres clients, però també pujades de càrrega. Quan l'any 95 CCOO va pactar amb l'empresa la Jornada Irregular vam rebre algunes crítiques. Vam crear una eina novedosa que ningú fins llavors havia posat en pràctica un instrument com aquell en tot l'estat espanyol. Vam ser innovadors i pioners. Com acostuma a passar en aquests casos, algunes persones no van entendre la utilitat de tal pacte.

Veníem de passar dos expedients de regualció d'ocupació (ERO) l'any 90 i el 93 respectivament. Vam descobrir llavors els efectes negatius que un ERO representa per tots i cadascun dels treballadors i treballadores. A CCOO no ens vam arronsar i vam tirar endavant. Des de llavors, no hem patit cap més ERO i hem utilitzat la Jornada Irregular en comptades ocasions. Aquesta eina no suposa cap pèrdua econòmica per als afectats, ans al contrari, la seva utilització suposa una penalització econòmica per a l'empresa i un guany per a l'afectat. Com a contrapartida l'empresa pot distribuir de forma irregular 10 dies durant l'any justificant-ne la necessitat davant la representació social i avisant amb uns dies d'antelació suficients.

Enguany l'hem començat a utilitzar en el darrer trimestre davant la devallada general de les comandes dels múltiples clients que Lear de Valls té. De moment, doncs, per aquest any 2008 Lear de Valls no es veurà sotmesa a cap ERO. El Comitè d'Empresa liderat per CCOO està actuant amb molta responsabilitat davant la difícil situació del sector. Estem trobant també una bona col·laboració dels altres sindicats presents al Comitè. I cal reconèixer, també, que la direcció del centre de Valls ha col·laborat en la recerca de solucions alternatives a la presentació d'un ERO. Tothom, doncs, està actuant amb molta responsabilitat i això és d'agrair.

La crisi, però, ens està castigant, sobretot a les persones amb contracte eventual. Tinc esperances que en un futur no gaire llunyà aquestes persones podran tornar a treballar amb nosaltres.

Hi ha inquietud davant la incertesa de l'evolució de la crisi durant el proper any 2009. És normal. Quan llegim el diari o escoltem les notícies a la ràdio o a la televisió n'hi ha per caure en una depressió profunda com un pou. Però resistim. No ens podem permetre el luxe de caure en el desànim. Ans al contrari. Davant una crisi com aquesta cal confiar en les persones, en què sabrem adoptar decisions encertades per a la majoria. En moments com aquests seria fàcil defugir les responsabilitats sindicals que ens pertoquen, però faríem un pèssim favor a les persones que representem, a les persones que han confiat en nosaltres i a les que no hi han confiat. És en les dificultats que hem de créixer, donar el millor de nosaltres mateixos. Cadascú des de la seva responsabilitat ha d'aportar el bo i millor per tal de superar la crisi amb els mínims danys colaterals per cercar una posició d'avantatge de cara al futur. El moment és dur, però apassionant alhora. Jo sóc dels que acostumo a confiar en la gent, per tant sóc optimista. No sé si ens en sortirem, espero que sí, però el que tinc clar és que el que hem de fer és esmerçar esforços per a aconseguir-ho. I sí, en tant que depengui de nosaltres, penso que ens en sortirem, encara que sigui dur. Espero i desitjo no equivocar-me. Espero que en allò que em pertoqui doni la talla.

La gent que treballa a Lear de Valls és gent amb una vàlua professional indiscutible. Amb excepcions? Potser sí, però en general el nostre centre de treball, la nostra gent, ha demostrat sobradament que sabem fer la feina bé, amb professionalitat, competitivament, amb qualitat, i aquests avantatges penso que els sabrem seguir aprofitant. I en el futur recordarem com vam patir aquests moments, tant a nivell col·lectiu, com individual, però ho explicarem, ben segur.