El bloc d'en Climent

En el meu escrit anterior he estat dur, segurament molt dur. Però és que la situació i el desenvolupament dels fets semblaven predestinats a acabar com s'està acabant tota aquesta història. Molts errors i moltes decisions preses sense massa reflexió. Però malgrat tot això, penso que encara som a temps de reconduir la situació. Però fa falta humilitat, reconèixer els propis errors, els de tots els actors de la història, i discutir serenament i amb honradesa com encarar el futur immediat. Ens hi pot ajudar, i molt, pensar que estem parlant de l'educació dels nostres fills i filles i les condicions en què aquesta es duu a terme. (Segueix)

Llegeixo amb franca satisfacció que aquesta setmana s'ha esfondrat l'ala sud-oest de l'antic convent del Carme, avui per avui, seu de la futura escola Enxaneta de Valls. Algú pot pensar que m'he tornat boig o que vaig begut, però no, escric ben serè. Estic content perquè els alumnes i les alumnes ja fa anys que van abandonar aquest edifici i, per tant, no hem de lamentar cap desgràcia personal. Estic molt content, també, perquè aquest fet previsible deixa al descobert la quantitat de pocavergonyes i demagogs que han estat protagonistes de les decisions insensates que s'han pres sobre aquest edifici i sobre la decisió d'ubicar-hi l'escola Enxaneta de Valls. (Segueix)

Vaig tenir l'honor de ser convidat a una taula rodona sobre temes de contractació, polítiques d'igualtat, formació i mercat de treball. La taula rodona s'inseria en una jornada organitzada per Casa Caritat de Valls i que es dedicava a la Igualtat d'Oportunitats. La jornada es va dur a terme a l'hotel Class de Valls. (Segueix)

 Fa molt de temps que li dono voltes, però per més voltes que doni, la primera impressió segueix essent la bona. La societat civil vallenca fa figa. La societat vallenca organitzada s'ha esfumat. M'atreveixo a dir més encara, penso que això que s'anomena la societat civil no existeix a Valls.

 (Segueix)